Voldria plantejar una idea que penso pot enriquir moltíssim la biodiversitat del municipi i alhora millorar sensiblement la qualitat del nostre paisatge: la gestió adaptativa de la sega de manera que aquesta s'endegui quan es comprovi que s’acaba ja el cicle biològic de les flors i altres herbes, o sigui, esperar-se a segar fins que no s’hagin assecat. Això afavoriria estratègicament moltes espècies d’insectes com, cuques de llum, marietes, papallones, abelles... que alhora són presa de petits vertebrats com sargantanes, dragons, gripaus, musaranyes, eriçons, ratpenats... i ocells insectívors com mallerengues, merles, rossinyols, pit-roigs, orenetes..., o granívors com caderneres, gafarrons, pinsans, verdums... i que a la vegada són aliment d'altres depredadors com òlibes i xoriguers... No en resultaria més feina, sols caldria observar una miqueta com evoluciona el verd de cada camp i planificar llavors coherentment les tasques de jardineria.
Erik Corella (Alumne de l'INS Estela Ibèrica) 22/06/2012
