El mercat estatunidenc del còmic compta amb el perpetuenc Iban Coello entre els seus dibuixants amb destacats títols com Spiderman, Venom o The Fantastic Four, entre d’altres. Des de jove el seu talent pel dibuix el va portar a dirigir-se cap aquesta branca artística fins entendre que també podia ser un mode de vida. Amb només 23 anys, va entrar en contacte amb editors del mercat estatunidenc del còmic i va aconseguir superar diversos processos de selecció. Mostrant la seva capacitat de treball i sent capaç de complir amb els estrictes temps de lliurament, entre d’altres, es va fer un lloc en aquest món, on encara hi treballa. Actualment viu a Can Taió amb la parella i el seu fill, on consolida la seva trajectòria internacional des de les seves arrels locals. Amb ell parlem en aquesta entrevista i, a les portes de Sant Jordi, li demanem una recomanació amb el segell de Marvel.

Quan et vas adonar que el teu talent podia ser una forma de vida?
Quan vaig començar a donar classes a l’Escola Joso em vaig adonar que dibuixar còmic podia ser una opció professional amb les seves particularitats laborals pel que fa al sou o terminis de lliurament. Estava molt orientat a que el dibuix era només dibuixar i no hi podia haver benefici però vaig veure que hi havia espai per a que fos un treball consistent.

Com arribes a Marvel?
Va ser al Saló del Còmic de Barcelona, en una revisió de portafolis que vaig fer amb uns editors americans. Vaig fer una entrevista, els va agradar la meva feina i em van donar el contacte d’una persona per fer unes proves amb ells on s’asseguren que ets capaç de complir terminis, entre d’altres. Si passes la prova, et donen feina. I així va ser com va passar.

He llegit per Internet que tu vas perdre aquest contacte.
Sí, sí, el vaig perdre. Se’m va caure la targeta amb el contacte i vaig haver d’esperar al següent Saló del Còmic i tornar a demanar revisió de portafolis.

Un any després...
Vaja... un any sencer. Vaig tornar a fer l’entrevista amb un editor diferent però em van tornar a donar el contacte poder fer les proves.

I tot comença a la indústria americana del còmic.
Així va ser. Fins aleshores, amb 23 anys, tenia feines per la revista del Club Súper 3, per exemple, i dos anys després, als 25, començo a dibuixar còmics professionalment a la indústria americana, amb superherois.

Quins són els teus primers treballs per a ells?
Un còmic d’Iron Man, un auto-conclusiu de deu pàgines, i després vaig fer un de She-Hulk. Entre mig em van encarregar algun còmic publicitari per a Marvel per a una marca de cotxes, per a la pel·lícula d’Iron Man i per algun videojoc. Aquests van ser els meus treballs oficials.

Arribar a ser dibuixant de Marvel és el somni de molts dibuixants però, què hi ha al darrere d’una feina com aquesta?
Hi ha molt treball, moltíssim. I uns terminis d’entrega molt estrictes i curts. Hi ha molta pressió, perquè la meva feina és la que està en joc. Si alguna cosa surt malament, el meu nom és allà. També hi ha coses bones com que arribes a molta gent i ets motivador per a altres persones que volen treballar en un mercat com aquest. Hi ha persones que a les signatures de còmic m’han dit que la meva feina els ha animat a continuar treballant o els ha servit d’inspiració i per això et donen les gràcies pel treball fet. I això és gratificant.

De quins projectes has gaudit més fins ara?
Els que jo he gaudit més en general han estat els relacionats amb Spiderman i Venom perquè són els personatges que jo dibuixava quan era petit als llibres de l’escola. I ara, donar-li vida dedicant-me a això és... com haver aconseguit una fita i em diverteix moltíssim. D’aquests personatges conec com es mouen, conec els seus transfons i context, com es relacionen amb altres personatges... M’ho passo molt bé dibuixant-los. També és cert que et pot cansar. Si t’agraden les natilles i te les donen cada dia, arriba un moment que et canses.

Però no han estat els únics personatges als quals has donat vida.
No. He treballat en sèries dels Fantastic Four, The Avengers, o per a DC amb Superboy i I ara estic fent un esdeveniment de Venom amb tots els personatges relacionats amb aquest còmic i que serà un esdeveniment bastant gran i que tindrà molta repercussió. De fet, el primer número sortirà a l’agost als Estats Units, no sé quan el portaran aquí a Espanya.

Com és l’experiència treballant amb altres artistes i guionistes d’aquesta indústria?
Per a una persona que està tot el dia a casa dibuixant sense contacte amb gairebé ningú, és un aspecte motivador. Els artistes no ens relacionem gaire entre nosaltres perquè no s’acostuma a treballar en la mateixa col·lecció però si ho faig amb el guionista, l’editor i el colorista. Hi ha gent que és molt maca i d’altra que va a fer la seva feina i ja. En el meu cas tothom ha estat sempre bastant col·laboratiu i el guionista amb qui estic ara és molt maco i intenta personalitzar els guions perquè coneix com dibuixo i això per a mi és important. En general, els guions no solen personalitzar-se, perquè no saps qui els dibuixarà però en el meu cas, que ja portem un temps treballant junts, intenta fer coses que potenciïn la meva feina. I amb el colorista el mateix.

No deixa de ser una feina molt solitària.
Si, ho és... intento quedar amb gent per parlar! Ara tinc la sort que a casa està la meva parella fent tele-treball i, almenys, tinc companyia i puc parlar amb algú. Abans també parlava però ho feia sol, que no és el mateix.

Què destacaries del teu estil?
M’agrada molt fer escenes d’acció, de moviments com salts, baralles... Tot això em diverteix bastant i intento potenciar molt aquestes escenes. També és el que a la gent li acostuma a agradar més de la meva feina. M’avorreix bastant escenes quotidianes.

Com és el dia a dia d’un dibuixant de Marvel?
Quan m’arriba una oferta, aquesta pot incloure uns quants números de Venom o American Captains o el que sigui. Llavors tinc cert marge per decidir si ho veig viable o no per terminis de lliuraments. Si acceptes, t’arriba el guió, en anglès, òbviament, i comences elaborant el calendari de treball i els primers esbossos de la història així com la paginació, la composició de les pàgines i la narrativa. És el moment de rebre l’aprovació dels editors i les anotacions necessàries a la proposta. És quan començo a treballar. Dels 25 als 30 anys he treballat de dilluns a diumenge i moltes vegades fins a 12 hores diàries. Des que soc pare intento tenir els caps de setmana lliures i dedicar temps al meu fill.

Tens en el teu fill un fidel seguidor?
Encara és massa petit per entendre la feina que faig però, amb el temps, espero que si.

Què és el més desafiador d’aquest tipus de feina?
Conviure amb un mateix perquè, almenys en el meu cas, mai estic content amb el que faig i penses que no ho fas bé del tot, la síndrome de l’impostor, li diuen. A mi em passa i això és una cosa que em pesa i és difícil fer una feina artística, malgrat no tinguis dies d’inspiració.

Estem a les portes de Sant Jordi, fes-nos una recomanació de còmics i si pot ser teu, molt millor.
Bé, jo puc recomanar l’última sèrie que vaig fer dels Fantastic Four, de Marvel, i que es va començar a publicar al gener de 2023. A més, han anunciat que hi haurà una pel·lícula i pot ser una molt bona recomanació.

Nom: Iban Coello Soria
Any i lloc de naixement: 1983, Barcelona
Professió: Dibuixant de Còmic

Perfil

L’Iban Coello va néixer a Barcelona i amb set anys, juntament amb la seva família es va mudar a Santa Perpètua de Mogoda. Alumne de l’Escola Bernat de Mogoda i de l’INS Rovira-Forns, quan encara impartia classes des de l’actual Escola d’adults, va destacar sempre pel seu do amb el dibuix.Incondicional de personatges com Spiderman, va començar a donar-los vida amb només 25 anys, quan va iniciar la seva feina amb Marvel i altres editorials del mercat del còmic estatunidenc. El seu treball es pot veure al seu compte d’Instagram @coelloiban.

Iban Coello és perpetuenc i reconegut dibuixant de còmic en la potent indústria estatunidenca i és autor de títols com Spiderman, Venom o The Fantastic Four, entre d’altres / Josep Cano