La programació d’hivern SPM en família continua el 15 de febrer amb la xerrada El cervell adolescent, com funciona? a càrrec del doctor en biologia i divulgador científic David Bueno. Entendre el funcionament i els canvis del cervell de l’adolescent ens pot ajudar com a mares i pares a comprendre els seus comportaments i, per tant, a relacionar-nos amb ells d’una altra manera. Per què ens sembla que actuen per impulsos i emocions? No ens escolten? Són tan rebelds com pensem? Parlem de tot això en aquesta entrevista amb el protagonista de la següent xerrada al SOAF, el David Bueno. Les seves explicacions, de ben segur, ens ajudaran a afrontar l’etapa de l’adolescència amb més coneixement i eines per a crèixer com a família.

Què hem de saber del cervell dels adolescents?
En relació als adolescents, el més important és adonar-nos que és una etapa important, crucial i inevitable de la vida. Ni són infants ni adults, i ho dic perquè a vegades els tractem com si encara fossin infants i ja no ho són, o els exigim comportaments adults i tampoc no ho són. Es tracta d’adonar-nos d’aquesta posició tan especial que tenen per ajudar-los perquè és una època en què són molt fràgils. Ens pensem que són molt durs, ells ho pensen també, però és una de les èpoques més fràgils de la vida humana i necessiten el nostre suport emocional.

Sense sobreprotegir
Que se sentin acompanyats amb les decisions que van prenent.

Què passa exactament a les neurones en l’adolescència? Com funciona el cervell adolescent?
Hi ha tres zones del cervell que canvien molt. Una és la l'amígdala, que és la zona que genera les emocions, que es torna hiperreactiva. I vol dir que responen amb més intensitat i molta més rapidesa de manera emocional.

De les coses que ens poden molestar més als adults.
Sí, però no ho poden evitar perquè la biologia els ha portat, i ens ha portat a tots, cap a aquest tipus de respostes. I cal que sigui així mentre no passi d’un llindar de seguretat personal i de l’entorn, és que fins i tot és bo que sigui així. És que les emocions ens donen patrons de resposta ràpida davant de situacions que requereixin urgència. I justament els adolescents estan enfrontant per primer cop les situacions d’adults sense l’experiència que els adults hem anat acumulant a base d’anys. I per tant hi ha moltes situacions que no saben si són una amenaça o si són una oportunitat, necessiten les emocions a flor de pell per simple autoprotecció.

Aquest és un dels tres aspectes que canvien més durant l’adolescència. Però no és l’únic.
El segon és una altra zona del cervell que s’anomena escorça prefrontal, que és la que més canvia, és la zona que està implicada en la capacitat de reflexionar, de planificar, de gestionar els estats emocionals, que canvia tant que temporalment perd eficiència de funcionament.

Llavors no poden reflexionar?
No és que no puguin reflexionar o planificar, es clar que poden, però els costa més temps, però sobretot l’estrès encara els perjudica més aquesta capacitat. Per tant, quan volem que un adolescent reflexioni, el primer que hem de fer és no estressar-lo més del que potser ja està, perquè si no estarem fent que al seu cervell li costi encara més de reflexionar i el que volem és que ho faci.

I la darrera part de canvi?
És el que es anomena estriat, és la zona que genera sensacions de recompensa. Ells han de provar què els farà sentir a gust quan siguin adults. I per això és una època d’assaig, d’errors, de tant en tant algun encert... És una època de voler trencar límits, perquè si no trenquen cap límit, no sabran si allò els ha recompensat.

Llavors es pot dir que la part més activa del cervell dels adolescents és l’emocional?
És la més hiperreactiva. Actiu és tot, però és la que respon amb més rapidesa, més que en els infants i més que en els adults.

Com podem actuar els pares i mares per donar resposta a aquesta necessitat?
Amb paciència però sobretot tenint present que quan tenen aquest tipus de respostes no ho fan per fer-nos la guitza a nosaltres. Potser alguna vegada sí, però normalment és perquè no poden evitar-ho. Per tant, és important ser conscients d’això i donant-los aquella estabilitat emocional que a ells precisament els costa més trobar.

I no promoure la crítica...
Exacte. Es tracta de generar un ambient que sigui estimulant, però on no predomini la crítica cap a allò que estan fent. No vol dir que no els puguem amonestar, és clar que ho podem fer, però no ha de ser un ambient centrat en la crítica constant, una crítica de tot el que fan, de tot el que pensen.

Potser no ens agrada el que fan o el que pensen.
Tampoc el que fèiem nosaltres agradava els nostres pares.

És cert que durant l’adolescència es defineix la identitat?
Sí, és un moment en què s’acaba de definir. Ja comença abans, comença a la infantesa, però és un moment en què s’acaba de definir la identitat que tindran com a adults. Per això és important aquest ambient d’estabilitat que els permeti tenir clar què volen ser, com volen ser, qui volen ser. Un ambient on se sentin recolzats, no sobreprotegits, recolzats per tenir aquesta tranquil·litat relativa que els permeti d’acabar de consolidar tot allò que hauran de ser quan siguin adults.

Pel que fa als mites sobre l’adolescència, què hi ha de cert? Són realment tan rebels?
Ho hauríem de ser tots, una mica. És la forma que tenen de demostrar que estan explorant el seu entorn, és aquest trencar límits i explorar què és el que realment volen ser. És una època crucial. És l’època en què deixen enrere tots els comportaments d’infantesa per arribar a alguna joventut o edat adulta, però conserven aquest esperit de buscar novetats del seu entorn. Això és molt important perquè és un aspecte exclusiu de l’espècie humana. Nosaltres conservem les ganes d’explorar tota la vida. I això és gràcies a que tenim una adolescència, a vegades una mica conflictiva, però que té aquest gran avantatge.

Als «corrillos» de pares i mares és habitual sentir queixes sobre els adolescents, que cada vegada són més superficials, més egoistes, que no estan compromesos... Ho són ara més que abans?
Mira, això ja ho deien Sòcrates, Aristòtil i Plató, els grans clàssics de la filosofia grega. Però si cada generació fos pitjor que la generació anterior, ens hauríem extingit. Als adults ens costa entendre els adolescents perquè cada adolescència és diferent. Depèn del context històric, cultural, tecnològic en el qual s’estiguin desenvolupant i mai es repeteix la mateixa adolescència dues vegades amb dos moments històrics diferents. Per això ens costa entendre-ho. Però l’arrel bàsica, aquests canvis cerebrals que parlava abans, són els mateixos ara que fa 2.000 anys.

Com afecta al cervell d’infants, joves, adolescents i adults l’ús de pantalles?
Mira, si es fa un ús raonable i racional és un gran avantatge tenir pantalles. I és una eina importantíssima de cerca d’informació i d’aprenentatges en un ús racional. El problema és quan es converteix en un abús: incrementa la impulsivitat doncs si una cosa no m’agrada passo ràpidament a la següent i això genera personalitats més impulsives; disminueix la capacitat de focalitzar l’atenció i dificulta que després, quan volem posar el focus en una sola cosa, el cervell no està entrenat.

Cal gestionar bé l’ús de la tecnologia digital
I aquí els adults moltes vegades no som un bon exemple. Quantes vegades els fills ens han vist a casa que estem cuinant i estem escoltant la tele i al mateix temps estem contestant whatsapps.

Com a pares i mares ens preocupa la salut mental dels joves. Com es relaciona la neurociència amb la salut mental?
Aquests problemes de salut mental són deguts a una societat excessivament estressant en la qual vivim tots. Els adults tenim un cervell molt més madur, molt més consolidat i ens afecta menys però als adolescents i als infants els afecta d’una manera espantosa. Tot ha de ser per ahir o per abans d’ahir i has de fer mil coses: idiomes, esports, extraescolars... Però si no fem moltes coses sembla que no ens en sortirem però el que fem és perdre’ns el més important que és tenir temps per nosaltres mateixos, temps per badar, literalment.

Per molts la neurociència és un gran desconegut. Tu n'ets de divulgador. Què hem de saber sobre la neurociència? Quin impacte té en la nostra vida?
Jo crec que és important per coneixe'ns a nosaltres mateixos. Saber, per exemple, que necessitem cada dia una estona per desconnectar i que això afavoreix a queel cervell pugui regenerar tot el que ha anat utilitzant aquell dia per després tornar a fer-lo servir bé. Saber que tenim un cervell plàstic, que pot adquirir coneixements nous. Ens cal tenir un propòsit, tenir uns objectius i trobar recursos propis, cognitius, per anar-hi avançant. Saber que l’adolescència és una etapa inevitable i que hem d’estar al costat dels adolescents. No som una oposició als adolescents, hem d’estar al seu costat. Ells han de notar que formen part de la societat no s’han de sentir marginats per aquesta societat d’adults que sovint els critica sense massa motiu, s’ha de dir.

Perfil

Nom: David Bueno i Torrens
Any i lloc de naixement: 1965, Barcelona
Professió: Biòleg

És doctor en biologia i professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. Des d’octubre de 2019 dirigeix la Càtedra de Neuroeducación UB-EDU1st, la primera a tot el món que es dedica exclusivament a aquesta temàtica. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat principalment a Barcelona, centrada en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà, especialment durant els processos d’aprenentatge.

Foto: David Bueno pronunciarà la propera conferència del cicle SPM en Família / Josep Cano