El 27 de febrer va tenir lloc el Consell Municipal de Mitjans a la sala de plens de l’Ajuntament. El president de Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit, era el convidat a aquesta trobada entre entitats, representants polítics i tècnics municipals al voltant dels mitjans de comunicació local. Margarit va parlar de la història de la ràdio a Catalunya i va donar alguns consells a l’emissora municipal per seguir sumant anys de vida. Ràdio Santa Perpètua celebra aquest mes de març els seus 30 anys i nosaltres hem volgut parlar amb Jordi Margarit de la ràdio municipal, de la seva funció social i del servei que ha de fer a la ciutadania.
Què defineixen les ràdios municipals?
El que defineix una ràdio municipal és el seu llenguatge. Parlen l’idioma del municipi corresponent i parlen del pati de casa. Sinó ho fan elles, no ho farà ningú.
El pati de casa?
Donar informació i obrir les portes de l’emissora a totes aquelles entitats i associacions que tinguin alguna cosa a dir, per això hi ha la ràdio local. De ràdios locals també hi ha de comercials però el fet que sigui municipal vol dir que d’alguna forma aquestes mateixes entitats poden participar del seu control. El Consell municipal de Mitjans que funciona a Santa Perpètua està format per representació política i representació associativa i és això, en definitiva el que vull dir, que l’emissora ha de ser de tothom i per a tothom.
Troba interessant òrgans municipals com el Consell de Mitjans on es debat el paper dels mitjans a les ciutats?
Essencials. Perquè és allà on es fan totes les propostes i fulls de ruta que han de dir per on ha d’anar l’emissora. Un cop això establert cal deixar-ho en mans de voluntaris, semi-professionals o professionals que són els que ho han d’engegar.
Si no fos així?
La ràdio correria el perill de convertir-se en una eina estrictament del govern municipal i això no és com ha de ser o com es pretenia als anys 70. Aleshores es treballava per tal que les ràdio municipals fossin eines de participació ciutadana.
En quin moment es troben les emissores municipals?
Tenint en compte el que anem rebent al llarg de vint any de propostes per als Premis de Ràdio Associació diria que, amb el pas del primer any s’han notat les ganes de fer les coses bé. Per això no és dolent que la radio municipal copií escaletes o maneres de funcionar de les emissores més grans o generalistes sempre i quan siguin fetes per la gent i per a la gent del municipi.
Què ha d’esperar la ciutadania d’una emissora municipal?
Que parlin d’ells i no només això, sinó que puguin expressar-se. En ràdio és molt senzill.
Quina importància té la ràdio de proximitat en un món tan globalitzat com el nostre?
La ràdio municipal valora la persona i et fa sentir gran i important en aquest món tan globalitzat, aquesta és la seva essència.
Ràdio Santa Perpètua fa 30 anys, com ha d’afrontar el seu futur?
Amb les mateixes ganes que ha tingut per poder arribar a fer 30 que, de fet, no són gaires anys, treinta. La seva trajectòria passa ara per mirar endavant i no perdre la capacitat de veure qui hi ha al voltant. La ràdio municipal canviarà en la mesura que canviï el seu municipi, cap a un sentit o un altre i això ho decidiran els ciutadans.
Com s’han d’incorporar les noves tecnologies a les emissores municipals?
De la manera que ho estan fent ara. És molt interessant quan es fan servir les noves tecnologies per apropar la ràdio als perpetuencs que viuen fora, els absents a la pàtria, com es deia abans. Els podcast són una molt bona fórmula igual que la ràdio per internet. A banda, estan les xarxes socials que, juntament amb la ràdio s’han de retro-alimentar.
En l’època de crisi van ser moltes les emissores municipals que van deixar d’emetre. Creu que és un servei dispensable?
Durant la crisi, que encara cueja, es van tancar molts serveis, no només ràdios municipals. És evident que la ràdio municipal s’entén com a estri important si l’Ajuntament vol mantenir una comunicació permanent amb els seus ciutadans. Els ajuntaments poden tenir la ràdio o la revista o qualsevol altre canal de comunicació per garantir transparència, i això està molt bé però la participació dels ciutadans i ciutadanes, la sensació de sentir-se escoltats i protagonistes de la seva vida diària els hi ha d’aportar la ràdio. Això és un servei important que haurien de tenir els municipis. Per a mí és fonamental.
Les emissores locals han de ser també suport per als nous professionals i les vocacions periodístiques?
Té el doble paper però no és l’únic paper. De cara al professional, moltes vegades s’ha dit que les emissores municipals són llocs d’aprenentatges per després fer el salt però, no cal fer el salt! La teva funció com a professional o voluntari d’un mitjà de comunicació és fer la feina que estàs fent i aquella feina és tant valuosa com la que pugui fer una altra persona en un altre mitjà. A vegades es confón i es pensa que les emissores locals son espais d’aprenentatge, i ho són, però aquesta no és la seva única funció ni el seu primer objectiu.
Vostè es va iniciar en una ràdio municipal, que li va aportar?
Vaig ser regidor a l’Ajuntament de Rubí, al primer ajuntament democràtic i és quan vam endegar una iniciativa de ràdio municipal amb tots els atributs i oficialitat. Durant aquests quatre anys jo seguia treballant en la meva feina que tenia en aquell moment i després em vaig professionalitzar per primera vegada a la ràdio.
Perfil
Nom: Jordi Margarit
Any i lloc de naixement: 1954, Rubí
Professió: Periodista
Jordi Margarit i Sanmartí és periodista i president del consell rector de Ràdio Associació de Catalunya. Durant la seva trajectòria professional ha dirigit i presentat programes a Catalunya Ràdio, RAC 1, Radio Juventud de Cartagena, Ràdio 4 i Radio Espanya de Barcelona.
Entre els programes més destacats hi ha El pont de les formigues, Sal mediterrània, distingit l’any 1994 amb el Premi de ràdio en la Nit de Santa Llúcia, Ja som avui i Ofici i benefici, a Catalunya Ràdio, i La primera pedra de RAC1, programa emès durant setze temporades (2000-2016) aconseguint ser líder d’audiència en la seva franja horària.
Margarit també ha sigut guionista dels programes de televisió El periodista aficionat i Catalunya des de l’aire ,de TV3 i ha col·laborat amb els diaris Avui, El Punt, Nació digital. Col·laborador del diari digital Rubitv.cat, va ser director de l’emissora local Radio Rubí i membre fundador de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC). Al setembre de 2016 va ser nomenat director adjunt de RAC1.
Foto: Jordi Margarit i Sanmartí, president del consell rector de Ràdio Associació de Catalunya, a la seu de Ràdio Associació / Txema Gerardo