Hardcore Hits Cancer va néixer el 2015 d’una idea que es va gestar al cap del perpetuenc Daniel Sadurní mentre lluitava contra un càncer quatre anys abans. Durant les hores de quimioteràpia escoltava música sense parar i això, diu, el va ajudar molt a enfrontar-se a la malaltia. Al juliol de 2015 van participar a la primera activitat venent samarretes amb el seu logotip i des de llavors fins a la data han recaptat 46.000 euros que han destinat a La Casa dels Xuklis. Durant el 2018 han estat a 32 esdeveniments i han editat el quart volum d’un disc recopilatori amb el que també recapten fons per aquesta causa. Ens confessa que creu que si tens una idea i hi poses moltes ganes, pots aportar molt.
Hardcore Hits Cancer és un projecte molt personal que sorgeix de la lluita contra aquesta malaltia?
Sí, al 2011 vaig passar un càncer i durant el temps de quimioteràpia vaig començar a donar-li voltes a la idea de fer alguna coseta quan estigués tot bé.
En què et va canviar el procés de la malaltia?
Veus la vida d’una altra manera i li dones importància a unes altres coses. També em vaig adonar que tenir un càncer és bastant dur, sobretot pel tema de la recuperació i de la rehabilitació. Imaginar-me com de dur ha de ser per un nen va ser un pas més per tirar endavant aquest projecte.
Uneixes la teva experiència personal amb la teva passió per la música hardcore, punk rock i metal. Com es fa aquesta suma?
La música és el que em va ajudar a mi. Durant la quimioteràpia et passes moltes hores assegut, sense fer res i donant-li voltes al cap i el que feia era emportar-me música per escoltar-la. M’ajudava bastant, em relaxava i m’evadia. I això és el que em va fer pensar: «Si a mi m’ha ajudat, doncs segur que hi ha gent a la que també li pot ajudar».
Quan vau fer la primera activitat?
Al 2011 va sorgir la idea, un parell d’anys més tard vaig començar a moure cosetes: vaig crear el logo i el nom de l’associació i vaig començar a moure-ho per xarxes, comentant-ho amb els amics... La primera acció va ser al 2015. Ens van convidar a un concert i vam fer samarretes per vendre-les. I a partir d’aquell concert vam començar a recaptar diners.
I a partir d’aquí, què heu seguit fent?
Bàsicament el que fem és marxandatge: gorres, samarretes... per vendre a concerts. De tant en tant organitzem algun festival però principalment el que fem és assistir a concerts ja organitzats i muntem la paradeta. Un cop a l’any també editem un disc amb bandes de per aquí o a vegades de fora que ens cedeixen temes i versions per gravar un disc. Aquest any, hem editat el quart volum.
Pel que he llegit a la vostra pàgina web es pot col·laborar com a particular, fent donacions, i també si es té una banda.
Sí, hi ha moltes bandes que quan s’acosta l’edició del disc ens diuen «Ens agradaria col·laborar-hi, gravem una versió i us la passem» o bandes que quan fan concerts destinen una part de l’entrada a l’entitat. O fins i tot quan treuen disc destinen una part de les seves vendes a l’entitat. La veritat és que hi ha moltes bandes que col·laboren.
Com us coneixen aquestes bandes?
La veritat és que portem des del 2015 pràcticament cada dos caps de setmana fent un concert. Ens coneix tothom perquè anem a tot arreu. Molts grups famosos també es posen la nostra samarreta i gent que no ens coneix, va al concert i veu al cantant o al guitarra i aleshores comença a investigar i arriba a nosaltres. Per exemple, hi ha grups grandets que ens han fet força promo com Berri Txarrak. Això dona molta visibilitat.
Algun esdeveniment especial que recordis?
El primer que vam participar, el del 2015. Va ser al Masnou, a l’Ancla Fest. Va venir un grup de Nova York que es diu Biohazard i que són dels pioners dels 90 d’aquest tipus de música. Va venir el cantant i li vam comentar el que fèiem . Es va posar la samarreta i va sortir a l’escenari explicant la nostra tasca. De fet, des d’aleshores cada dos o tres concerts la porta. Aquest home toca a festivals de tot el món. Aquest any passat va tocar al Ressurrection fest i vaig quedar amb ell perquè em va dir que necessitava una altra samarreta que l’altra la tenia bastant trillada.
Fins a la data heu recaptat 46.000 euros.
Sí, exacte. En aquests tres anys.
Tots els heu destinat a La Casa dels Xuklis. Com vas conèixer aquest projecte i per què vau decidir destinar-hi tot el que recapteu?
La veritat és que quan vam començar a vendre samarretes i vam veure que podíem fer diners, vaig començar a mirar què en podríem fer d’aquests diners. Buscava alguna cosa que fos una mica personal, propera... Mirant per internet vaig veure una ressenya de La Casa dels Xuklis i vaig enviar un mail. Vaig passar, em van ensenyar la casa i em va agradar molt el plantejament i la feina que fan. És un projecte molt proper que a més quan dones els diners et diuen el que faran i quan tornes al cap del mes, t’ensenyen el que han fet. Són una gent que fan una feina impressionant!
Què és exactament La Casa dels Xuklis?
És una casa d’acollida per a les famílies dels nens i nenes que estan ingressats o que han de venir a fer rehabilitació a la Vall d’Hebron. De fet hi ha famílies de Catalunya, de la resta d’Espanya i de l’estranger. Quan els nens venen a tractar-se, la resta de la família ha de venir amb ells i el que fan és cedir-los una casa. És una casa gran que està dividida en diversos apartaments (més d’una vintena). A més, hi ha un equip de psicòlegs per estar amb la família, hi ha persones voluntàries que van a fer reforços escolars... perquè clar, aquestes famílies tenen altres fills que sovint han de canviar d’escola, els tractaments poden durar mesos o anys... és un canvi molt radical en tota la vida de la família. També intenten buscar feina als pares, els busquen activitats per fer,... Aquest projecte permet que els pares no s’hagin de preocupar de totes aquestes coses i puguin preocupar-se del més important que és estar amb el nen i atendre’l.
Tu que ho has viscut en la teva pròpia pell, comentaves que és molt dur passar per aquests tractaments tan agressius... Com ho viuen els nens?
Doncs la veritat és que són bastant més forts que els adults. Són conscients del que estan passant però potser no tenen tantes pors. Els nens al principi se’ls hi fa dur però quan agafen una rutina... És una passada! Jo ho he passat i estava fatal i ara veig als nens per aquí corrent amunt i avall... Són molt més valents. En el cas del Xuklis, ajuda molt la casa, perquè està tot pensat per ells. També comparteixen amb altres nens que estan passant per la mateixa situació que ells.
M’agradaria felicitar-te aquesta tasca que és totalment voluntària i no voldria tancar l’entrevista sense preguntar-te què creus que cal fer per lluitar contra aquesta malaltia a nivell d’institucions i també nosaltres mateixos, com a ciutadania.
Nosaltres mateixos qualsevol cosa. Realment m’estic adonant que només amb la idea, si et mous una miqueta i realment li poses ganes es poden fer coses. I després, per part de les institucions, investigar és primordial. A més d’això, projectes com La Casa dels Xuklis, que només cobreixen un 8-10% de les despeses amb les aportacions públiques, doncs recolzar-les més, perquè realment fan una gran feina.
Perfil
Nom: Daniel Sadurní
Any i lloc de naixement: 1972, Sabadell
Professió: Jardiner
El Daniel es va enfrontar a un càncer l’any 2011 i quatre any més tard decidia posar en marxa el seu projecte més personal: Hardcore Hits Cancer. Aquesta entitat, a la que dedica moltes hores i molts caps de setmana, és la seva manera de contribuir a la lluita contra el càncer. Treballa en una empresa perpetuenca de jardineria i manteniments a comunitats i la seva principal afició és la música. De fet, va ser molt anys DJ a locals del municipi com el Blanq o el Premier. I avui en dia, segueix punxant.