Són el Marc, el Gerard Anri, el Gerard Pla, el Sergi i el Nil i a sobre de l’escenari es converteixen en el Colo, el Vermell, el Groc, el Blau i el Verd. Es coneixen del poble i el seu punt d’unió va ser l’Esplai El Refugi i evidentment, l’amor per la música. Fa deu anys van crear La Belluga, un projecte adreçat als més petits però que també fa ballar els grans. Han presentat la seva proposta musical des de les places dels pobles catalans fins a Colòmbia i ara preparen un gran espectacle que es podrà veure diumenge 3 de setembre en el marc dels actes de la Festa Major. Estan contents de celebrar els deu anys a Santa Perpètua i ens avancen que l’espectacle serà un gran cabaret amb col·laboracions d’artistes d’arreu. En aquesta entrevista ens expliquen com va començar tot i què demanen al futur.
Hi ha algun nen de Santa Perpètua que no us hagi vist en acció?
Gerard Anri (G.A.): La veritat és que tenim la sort de comptar amb moltes escoles que confien en nosaltres i hem tocat a totes o gairebé totes. Així que és molt poc probable que cap nen de Santa Perpètua no sàpiga qui som La Belluga.
Per què aquest nom?
Sergi Morral (S.M.): No va costar gaire trobar-lo. Tots som d’aquí i vam pensar Santa Perpètua de Mogoda, de la bellugada, anem a moure la gent i als nens. I d’aquí, La Belluga.
I per què una girafa?
M. C.: Durant un temps portàvem una girafa que es bellugava a l’escenari que vam comprar a un basar. Era una part de l’espectacle i per això l’hem volgut potenciar. Ara és el nostre símbol.
On i com neix el grup?
Marc Colomines (M.C.): Tots érem de l’Esplai El Refugi i a la Pasturada de l’any 2007 volien portar un grup d’animació infantil. Ens vam animar ràpidament el Sergi, el Gerard Anri, la Maria Calvo i jo a fer un grup i ens va agradar tant que aquí estem després de 10 anys.
Gerard Anri (G.A.): Ens va agradar perquè realment el feedback que tens dels nens és molt bo. Vagis on vagis ballen, et somriuren, s’ho passen molt bé. És molt agraït. Així que el que va començar per accident ara ja continua per ganes i il·lusió.
Diuen que els nens són un públic molt exigent.
G. A. : Són exigents i molt sincers. Els hi veus a la cara si el que estàs fent els agrada o no.
Gerard Pla (G.P.): Sí que ho són, però fa molt depèn on vagis. Que els monitors o els pares estiguin per l’espectacle i el segueixin, ajuda a que els nens també ho facin.
M.C.: Recordo que un dia un músic amb el que vam compartir escenari ens va explicar que se li posaven els pèls de punta quan davant d’una escola plena per carnestoltes deia “Bona tarda” i tots els nens responien cridant. Això és una cosa que m’encanta. Als nens no els hi costa, no tenen vergonya, no tenen tabús.
M’agradaria que triéssiu una paraula que definís el que és La Belluga per cadascun de vosaltres.
M.C.: Sóc molt feliç fent això, és una via d’escapament i haver-lo creat des del dia zero fins avui em fa ser feliç. Em quedo amb la paraula felicitat.
S. M: Motor. Quan tot això va començar el meu motor estava com parat. És una cosa que fas a gust, que ens mou a fer coses, a veure’ns, a estar junts, a assajar a altes hores de la nit. Un motor per fer coses i estar desperts i disfrutar.
G. P.: Desconnexió. Després de tota una setmana on estàs pendent de la feina per mi fer música és una cosa que m’allibera moltíssim i gràcies a La Belluga tinc l’oportunitat de disfrutar de la música com un nen.
G. A.: Jo diria energia. Volem donar tota l’energia que tenim nosaltres com a persones a sobre d’un escenari.
Nil Altayó (N.A.): Bon rotllo. Allà on anem portem bon rotllo, tant a sobre com sota l’escenari.
Hi ha molts grups d’animació infantil. Quin és el vostre valor afegit?
G.A.: Creiem, o almenys és el que ens diu la gent que ve a veure’ns, que agradem tant a petits com a grans.
G.P.: Una de les coses bones que tenim a diferència d’altres és la música. Hi ha pocs grups d’animació formats per teclat, baix, bateria i guitarra i crec que en conjunt la música i sobretot ara, amb aquest nou espectacle que estem presentant, que les cançons són nostres jo crec que és un valor molt positiu.
Nou disc a la vista, doncs?
G.P: El disc es dirà Paüra, que és el títol de l’espectacle que estem preparant ara i que vol dir gran por.
G.A.: Estem acabant ara de gravar les últimes veus. És un disc autoeditat però el portem a masteritzar i la idea es que surti quan abans millor i que estigui disponible sobretot en descàrrega gratuïta al nou web que estem preparant, a Youtube, a Spotify i més endavant ja veurem si el fem físic.
Deu anys als escenaris, que destacaríeu?
S. M.: Ens va curtir molt anar a Sant Miquel del Fai. Quan una família marxava d’un bolo marxava mig públic. Tocar en un lloc on hi ha poca gent i animar-los i engrescar-los i que estiguin d’acord amb la teva proposta és realment difícil.
G.P: La rua de carnestoltes que fem des de fa tres anys. Ens ho passem pipa i a sobre és pel poble.
G. A.: Colòmbia va ser un abans i un després per a La Belluga. Portàvem set anys el primer cop que hi vam anar. Que et cridin de l’altra banda del món perquè volen que hi vagis a tocar i que a més repeteixis (aquest novembre hi anirem per tercer cop) et fa pensar que el que fas realment val la pena. Compartir escenaris amb Tortell Poltrona, Comediants, Xarxa de València...
M. C.: I a sobre amb aquesta gent que hem conegut ens hem fet molt amics i ara vindran a celebrar els deu anys amb nosaltres.
No t’avancis... que ara toca parlar d’aquest concert dels deu anys que fareu en el marc de la Festa Major. Què esteu preparant?
G.P: Hi haurà moltes sorpreses. Com deia el Marc no només actuarem nosaltres. Hem convidat a artistes que hem conegut a Colòmbia, a gent de Santa Perpètua que moltes vegades ens ha donat un cop de mà com l’Escola de Música, altres bandes del poble. I farem tres hores d’espectacle.
N.A.: La idea és crear un cabaret amb molts artistes. Hi haurà malabaristes, acròbates, clowns...
Què li demaneu al futur?
S: Sobretot que ens ho seguim passant tant bé com ara. És el millor pagament. Podríem demanar tocar més sovint, que a la gent li agradi el que fem, que ens acompanyi, però sobretot que no perdem aquesta espurna, aquesta il·lusió, aquesta alegria que tenim ara que és la que ens fa moure per tot arreu.
Voleu afegir alguna cosa més?
Tots: No cal.
S. M.: Paraula de Sergi?
M.C.: Sí, és la millor manera d’acabar.
De perfil...
Nom: La Belluga
Any de naixement: 2007
Components: Marc Colomines Pous (1987), Gerard Anri Puigdomènech (1987), Sergi Morral Ganduixer (1988), Gerard Pla Baró (1992) i Nil Altayó Isern (1991)
Felicitat, energia, motor, desconnexió i bon rotllo. Això representa per als components de La Belluga aquest projecte d’animació infantil que va néixer fa deu anys de manera accidental i que continua ara en plena forma. La presentació d’un nou disc i el concert commemoratiu de la Festa Major són algunes de les coses que tenen en ment per celebrar aquest aniversari. El disc, autoeditat, es dirà Paüra que és el nom de l’espectacle amb el que volten actualment per les places dels pobles i en el qual recorren les grans pors dels seus components. L’espectacle, que es podrà veure el 3 de setembre, serà un recorregut pels seus deu anys sobre els escenaris. El Marc, el Gerard Anri, el Gerard Pla, el Sergi i el Nil s’ho passen molt bé fent música i ho transmeten al públic.
D’esquerra a dreta, el Gerard Anri (guitarra i veu), el Nil Altayó (baix), el Gerard Pla (teclat i cors), el Sergi Morral (bateria i cors), la jirafa Belluga i el Marc Colomines (animació) / Josep Cano