Fa 22 anys que Vicenç Espí va venir a viure a Santa Perpètua de Mogoda procedent de Santa Coloma de Gramenet, la seva ciutat natal. Bona part de la seva vida està lligada al futbol. Ha jugat a Suïssa en tres equips diferents durant cinc anys. A la Gramenet, va ser jugador, entrenador i directiu. Va viure la millor època del club amb el primer equip a la Segona Divisió B. També ha estat molt vinculat al futbol perpetuenc. En un primer moment, va ser directiu del Club de Futbol Santa Perpètua. Des de fa uns anys, dóna un cop de mà al Santa Perpètua A de veterans. L’equip perpetuenc es va proclamar campió de lliga fa uns dies.
Quan comences a jugar a futbol?
Vaig començar amb 13 anys al juvenil de la Gramenet. En aquell moment, era l’únic equip de la base del club. Vam tenir un bon conjunt i vam aconseguir campionats destacats. Després, vaig jugar a l’amateur i d’aquí al primer equip de la Grama. Abans de marxar a Suïssa, ja vaig debutar amb el primer equip a Tercera Divisió. Jo volia marxar i així ho vaig fer. Vaig gaudir a Suïssa, on em van tractar molt bé. Vaig estar cinc anys a Suïssa i després vaig tornar a Santa Coloma.
Per què vas anar a Suïssa?
Vaig viure a Santa Coloma de Gramenet fins als 18 anys. Estudiava a l’Escola Industrial a Barcelona i, amb 16 anys, em vaig assabentar que a Suïssa necessitaven mecànics. Li vaig dir al meu pare que volia anar-hi, però no em va deixar fins que no vaig complir els 18 anys. Un veí meu que era enginyer i ja tenia feia se n’anava i em vaig anar amb ell. El meu pare em va donar 15.000 pessetes. Al principi, no trobava feina. Vaig estar un mes en un hotel i, com que els diners s’acabaven, vaig anar a viure a una pensió. Allò estava ple de músics i d’artistes. Era a Basilea.
Com va sorgir la possibilitat de jugar a futbol a Suïssa?
A la pensió, un dia vaig dir que jo jugava a futbol i em van proposar fitxar per un equip. Jo els vaig dir que, si em donaven feina, hi jugaria i així va ser. Vaig jugar d’interior amb el Ticinese, un equip de Regional. Vaig estar un any. Un company espanyol em va ajudar a trobar un altre equip. Va enviar informacions sobre mi a diversos equips, entre ells el Basilea, de Primera Divisió, i em va fitxar el Nordstern, de la Segona Divisió, i vaig ser el primer català a jugar en aquesta categoria a Suïssa. Vaig estar un altre any i després em vaig anar al Concordia, de Tercera Divisió, on vaig jugar de lateral dret durant tres anys. Jugaven a l’antic St. Jacob Park, que estava al mateix lloc on després es va construir el nou camp, on es va jugar el 18 de maig la final de l’Europa League entre el Sevilla i el Liverpool. Al Nordstern hi havia un entrenador alemany que em mimava molt, però el van fer fora i darrere d’ell vaig anar-hi jo.
I vas tornar a la teva ciutat.
Amb 23 anys, vaig tornar a Santa Coloma i vaig jugar mitja temporada a la Gramenet, a Tercera Divisió. En aquell moment, era la tercera categoria del futbol espanyol. Vam baixar a Preferent. Vaig fitxar per l’Horta, però em vaig incorporar tard als entrenaments i ja no em van voler fitxar. Amb 24 anys, vaig plegar. El Lloret em volia fitxar, però em vaig engreixar i vaig plegar. Bé, vaig jugar dos anys més al Baró de Viver, però en una categoria molt baixa, a Segona Regional. Però, per a mi, el futbol ja s’havia acabat amb 27 anys.
I després?
Em vaig dedicar a treballar fins que, als 38 anys, em vénen a buscar els veterans de la Gramenet. Vaig començar de jugador-entrenador i els vaig portar 20 anys. També com a entrenador i feia de tot. Quan estava amb els veterans, el president de la Gramenet, Antonio Morales, em crida per al primer equip per fer de Relacions Públiques. Vaig començar buscant publicitat per a les tanques del camp de futbol vell. Vaig agafar la millor època de la Gramenet. Vaig ser també vicepresident i delegat. Quan sortien fora, jo era el màxim responsable. Vaig estar quatre anys viatjant per tots els camps d’Espanya. L’Antonio Morales no viatjava. Vam jugar set play-offs per pujar a Segona Divisió A i els vam perdre tots. Algú es pensava que no volien pujar, però no era així. Era tot el contrari.
Moltes guerres perdudes.
Moltes eliminatòries eren autèntiques guerres. A Jaen, ens van llençar de tot i això que alguns dels nostres jugadors eren d’allà i l’Antonio Morales també. Estaven mig agermanats. A Jaen, vaig passar molta por. A Ourense, també ens van pegar. Fins i tot un vicepresident amb el qual m’havia menjat una mariscada poc abans també va repartir bufetades. És una espineta clavada no haver aconseguit mai l’ascens. I més veient com està ara la Gramenet, amb tants de deutes.
Per què vas deixar la Gramenet?
Hi va haver un moment que li dedicava massa temps. Em vaig cremar molt. Era massa feina. Està pendent dels equips que ens visitàvem. Anar a dinar amb ells i acompanyar-los en tot moment. Estava tot el cap de setmana embolicat i la meva dona em va dir que ja era hora de dedicar-se més a la família.
I vens a Santa Perpètua?
Fa 22 anys que vaig venir a Santa Perpètua. La meva filla es va casar i va venir a viure aquí i nosaltres també vam venir. Jo anava al camp de l’avinguda de Santiga a veure jugar el Santa Perpètua. Julio Pérez, l’actual regidor d’Esports, que era el vicepresident i després president per la mort sobtada de l’aleshores màxim responsable del club, em va proposar incorporar-me a la directiva. Jo encara feia coses amb la Gramenet i es van assabentar i em van demanar que els donés un cop de mà i així ho vaig fer. El primer equip del Santa Perpètua estava a Primera Regional, però no vam poder evitar el descens per inexperiència i per mala sort pels descensos compensats. Pensàvem que estàvem salvats, però vam baixar a Segona Regional. Vam guanyar el darrer partit, però no va servir de res, perquè vam baixar cinc equips. Els vaig ajudar en la sol·licitud de subvencions a la Federació. Vaig continuar amb la directiva del Santa Perpètua fins que el Julio va deixar la presidència.
Però vas seguir vinculat amb el futbol de Santa Perpètua?
Sí. Amb el Santa Perpètua A de veterans. Vaig començar com a entrenador i després he fet de segon i tercer entrenador, de delegat. I aquí continuo. Hem guanyat vàries lligues. La darrera aquesta temporada. Vam fer un esmorzar com sempre després del partit, però suposo que estaran preparant alguna cosa especial per celebrar-ho. I aquí seguiré fins que em deixin.
Amb quina època et quedes, amb la de Suïssa o amb la de la Gramenet?
Van ser experiències totalment diferents. A Suïssa, per exemple, vaig gaudir molt, primer perquè era un crio i amb el carinyo que em donaven. Hi viatjàvem sempre amb tren. Ens donàvem molt de menjar. Després, a la Grama, els jugadors menjaven el just perquè no s’atipessin i després a la segona part no tenien força. I amb la Gramenet, també. Sortíem i era el jefe de tot. Van ser dues èpoques molt bones. No tinc cap queixa de tot el que el futbol m’ha donat. Jo sempre he fumat molts cigarros en el camp. I fins i tot, quan vaig deixar de fumar, en alguns camps sempre em regalaven un. Així que malament no ho devia fer.
Segueixes el primer equip de la Unificació Club de Futbol Santa Perpètua?
Al primer equip el veig alguna vegada, però no el segueixo. Espero que mica en mica es pugi de categoria i estar a Primera Catalana ja estaria bé. Pujar costa molts diners i costa molt trobar patrocinadors. La cosa ha canviat molt.
de perfil
Nom: Vicenç Espí Andrés
Professió: Jubilat. Havia estat comercial
Any i lloc de naixement: 1939, Santa Coloma de Gramenet
Vicenç Espí guarda en quatre àlbums un munt de retalls de diari i de fotografies de les diverses èpoques en les quals ha estat vinculat al futbol. De la seva estada de cinc anys a Suïssa, són bona part dels records i de les cròniques escrites en alemany en les quals surt el seu nom. Com a vicepresident de la Gramenet, també va ser protagonista de diverses entrevistes. Ara, viu més tranquil, però continua vinculat al futbol. El Santa Perpètua A de veterans es beneficia de la seva experiència i ell continua gaudint de l’esport rei.
Foto: Vicenç Espí al Camp de futbol Municipal de Santa Perpètua / Josep Cano