Organitzacions com l’ONU titllen l’actual com la pitjor crisi de refugiats a la qual s’ha hagut de fer front i, després de quatre anys i mig de violència armada, el conflicte a Síria no té una solució a la vista i els intents per obrir la via a una solució política han fracassat. I aquest només és un dels països afectats. La Regidoria de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Santa Perpètua organitzarà el divendres 20 de novembre, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets dels Infants, la xerrada Refugiats, la conseqüència d’un conflicte. L’activitat tindrà lloc al Centre Cívic El Vapor a partir de les 19.30 hores i estarà dinamitzada per l’especialista en relacions internacional i col·laborador del Barcelona Centre for International Affairs (Cidob), Sergio Maydeu.
Coneixem realment el drama dels refugiats?
Cada vegada més els mitjans estan dedicant més minuts per intentar explicar la crisi dels refugiats tot i que, per contra, les informacions estan molt centrades al conflicte sirià i no s’expliquen prou bé les raons per les quals s’està produint aquesta situació.
Ens falta el context.
Segurament sí. És important conèixer com i perquè s’ha arribat a aquesta situació i que no és només un conflicte que afecta a Europa amb la crisi siriana sinó que també hi ha altres conflictes similars a l’Àfrica i a l’Orient Mitjà. Cal explicar el perquè de la magnitud i globalitat del problema.
Però ara s’ha arribat a un punt insostenible...
Actualment, hi ha un volum molt important de població en moviment que està arribant a Europa provinent de Síria, però la situació no sorgeix ara, s’ha anat larvant des de fa molts anys i des de llavors els conflictes estan sagnant països com Síria, de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà. A tot això se li ha de sumar que els darrers anys hi ha hagut una terrible escalada de violència a aquests països provocant un col·lapse als països d’acollida d’aquests moviments de població.
Aquesta setmana es parlava als mitjans que només l’1% de la quota de refugiats fixada per la Unió Europea havia aconseguit aquest estatus. Per què?
El procés està sent tant lent per una qüestió política. Les migracions a Europa encara són competència estatal i la Unió Europea, encara que pot incidir i intentar que les propostes que es facin siguin el més ràpides possibles, els països tenen les seves polítiques i les seves visions de l’actual crisi de refugiats. Hi ha països que aposten per unes polítiques en detriment de la població refugiada i altres que intenten mitigar el problema. Aquesta disparitat de visions provoca descoordinació a nivell europeu.
I el repartiment de refugiats per països no està sent efectiu. Com mitigar el problema?
Per començar es parlen de dades molt distorsionades. Actualment es calcula que més de 700 mil persones ja han arribat a Europa desplaçades, mentre que les xifres de la Unió Europea són de 160 mil ciutadans, que són els que s’han de repartir entre alguns països de la UE.
I què passa amb aquesta diferència de xifres?
Aquest és un dels problemes. Què passa amb aquestes persones no comptabilitzades? A això se li ha de sumar que les polítiques que es realitzen són de contenció de la població i de traslladar als estats veïns al país de conflicte la crisi dels refugiats. Sota el meu punt de vista aquesta és una premissa errònia a la qual li manca una vessant molt important per abordar l’assistència humanitària.
Així, com solucionar o rebaixar el problema?
Cal assegurar una assistència humanitària efectiva i real que arribi a les persones que ho necessiten i, un cop coberta tota aquesta assistència vital, la Unió Europea haurà d’obrir un debat real de què fer per ajudar als països d’origen sabent que els conflictes, malauradament, no acaben d’avui per demà. I, sobretot, la UE no pot deixar de banda altres conflictes de l’Àfrica i l’Orient Mitjà on hi ha un volum de població important intentant arribar també a Europa. Però, ara per ara, són les organitzacions civils les que estan oferint tota l’ajuda humanitària que poden als refugiats en aquesta dura travessia.
Per què la resposta no és igual amb persones que intenten arribar a Europa des de l’Àfrica?
Bàsicament perquè implica obrir un debat sobre seguretat i afers exteriors en el qual la Unió Europea ho té força complicat. Si no està sent capaç de gestionar una situació humanitària com aquesta, no ho farà amb un problema que s’allarga tant en el temps.
Un moment determinant en aquesta crisi va ser la fotografia del nen Aylan ofegat a la vora del mar. S’ha trigat massa a afrontar la situació dels refugiats?
Sempre poso el mateix exemple quan em pregunten sobre aquest tema: ara farà dos anys d’una impactant imatge de l’enfonsament d’un vaixell amb més de 300 persones a Lampedusa que va fer reaccionar Europa amb accions a curt termini, no amb propostes per mitigar el problema. Aquest tipus de fotografies desperten a la societat civil o, almenys, descriuen una realitat molt dura, que hi és, però, malauradament, poc més. L’assistència humanitària no arriba de la mà de les institucions a la velocitat requerida i veiem diàriament persones ofegar-se i patint inclemències en la seva travessa. O la Unió Europea hi posa recursos o no es podrà resoldre aquesta tragèdia.
El 13 de novembre tenia lloc un atemptat a París que ha causat fins al moment la mort de 129 persones. De quina manera pot afectar això a la crisi dels refugiats?
Els refugiats fugen exactament d’atemptats similars als succeïts a París, son víctimes de la mateixa barbàrie i aquests atemptats es produeixen cada setmana a països com l’Iraq, Síria o Nigèria. És necessari insistir en aquest punt. Ens equivocarem de diagnòstic si creiem que els atacs a París són el resultat de la crisi de refugiats a Europa. Caldrà fer pedagogia diària per evitar associar tots dos fets de la forma equivocada. Dit això, a curt termini sabem que els atemptats de París tindran una repercussió directa quant a seguretat interna. Els nivells d’alerta terrorista es mantindran en nivells màxims en tots els països europeus, reforçant-se els controls fronterers i la vigilància interior. Però també suposarà un augment de la pressió dels grups polítics contraris a l’acolliment de refugiats, especialment sobre aquells governs que han manifestat major predisposició a acollir-los.
De quina manera podem ajudar els ciutadans i des de l’àmbit local a les persones refugiades?
Podem ajudar més del que pensem: donant suport a totes les iniciatives que es facin des dels municipis i des de les associacions i ONG que estan treballant directament amb aquestes persones. L’ajuda econòmica i de material a entitats socials és sempre important per donar suport a la seva tasca, que és molt destacada.
El 20 de novembre és el dia Internacional del Drets dels Infants. És aquest el col·lectiu que més està patint la crisi dels refugiats i s’estan vulnerant els seus drets fonamentals?
És precisament un dels trets diferenciadors d’aquesta crisi. Segons dades de l’ACNUR, el 20% de les persones que han abandonat els seus països d’origen són menors d’edat i això és un volum molt important de població, de famílies senceres i de menors sols que fan la travessia per Europa sense cap suport familiar. Sens dubte és un dels aspectes en el qual la Unió Europea ha d’actuar amb major eficàcia.
Foto: Segio Maydeu, al port de Barcelona / Josep Cano