El conjunt sènior A de l’Sport Sala debutarà aquesta propera temporada a la Divisió d’Honor Catalana, la màxima categoria del futbol sala català. L’equip perpetuenc ha encadenat dos ascensos seguits amb una plantilla molt jove i integrada bàsicament per jugadors formats a l’Sport Sala. Iván Sánchez és el capità de l’Sport Sala i en la següent entrevista parla sobre la propera temporada, que l’equip de la nostra localitat iniciarà el mes d’octubre. L’Sport Sala s’ha acostumat a guanyar; ha fet dues grans temporades seguides, però, aquest any, el repte és molt més gran. D’entrada, la permanència seria un èxit, però aquesta plantilla és molt ambiciosa i segur que no renuncia a objectius més alts. De moment, partit a partit.

Com afronteu aquesta nova temporada?
En primer lloc, haig de dir que estem molt contents i molt motivats pels nous reptes que se’ns presenten després de dos anys en els quals hem superat els objectius previstos. Després dels dos ascensos seguits, afrontem un repte totalment nou. Tenim moltes ganes de començar la lliga. L’equip està molt conscienciat. Volem assolir nous reptes.

Quin objectiu us marqueu?
Hem de pensar una mica en nosaltres mateixos. Aconseguir dos ascensos consecutius no és gens fàcil. Ara tenim un repte molt més exigent. Hem d’assimilar nous conceptes i noves variants a l’hora de jugar que ens permetin donar resposta a les exigències que requereix la Divisió d’Honor Catalana.

D’entrada, doncs, l’objectiu ha de ser la permanència?
Sí. L’objectiu ha de ser anar partit a partit, tenir unes bones sensacions, treballar conjuntament i sumar de tres en tres. Les primeres jornades ens diran fins on podem arribar, però, inicialment, l’objectiu és clar i és la permanència.

Paco Sánchez i Sebas Escámez segueixen com a entrenadors, però quins canvis hi ha hagut a la plantilla respecte a la temporada passada?

Hi ha hagut petits canvis que generaran més competitivitat entre nosaltres. La veritat és que el club ha apostat per mantenir el bloc dels darrers anys, una plantilla molt jove. Realment aquests nois són els nous fitxatges. La temporada passada van fer passes endavant, van donar resposta a situacions que abans no es contemplaven. L’evolució del gruix de l’equip, que encara és molt jove, és el millor fitxatge. S’ha de destacar que segueixin amb nosaltres i que estiguin tan motivats i amb tantes ganes de ser millor jugadors i aportar a l’equip.

Què han d’aportar els jugadors que heu fitxat de fora?
Han d’aportar la seva experiència en les categories en les quals han jugat. L’equip, a vegades, ha d’aprendre a gestionar noves situacions de joc amb les quals encara no ens hem trobat. Ens trobarem amb equips que estan molt més treballats i haurem de donar una passa endavant. Aquests jugadors, potser, hauran de tirar del grup en alguns moments. Primer s’han d’adaptar, però crec que aquests jugadors donaran molt que parlar.

Què sabeu de la Divisió d’Honor Catalana? Quines diferències hi ha respecte a la Primera Catalana?
Sabem que sobretot hi ha equips molt més treballats físicament. Molts dels equips amb els quals ens trobarem estan formats per gent jove molt ben preparada físicament i altres jugadors que han estat a categories superiors i que han estat retirats o amb alguna lesió important i volen tornar a trobar-se bé. És un nivell molt competitiu, que començar pels jugadors, pels llocs on hem d’anar a jugar. A nivell tècnic i tàctic hi ha un conjunt de coses que hem de tenir molt en compte.

El calendari de la lliga ja ha estat publicat. Què et semblen els primers rivals que tindreu.
Estem contents, perquè són equips que pràcticament no coneixem, però sí que sabem que tots els partits seran una final, a diferència dels anys anteriors en els quals hi havia tres o quatre equips per sobre de la resta. Aquest any, partim de zero i sabem que cada partit s’haurà de lluitar. Ho haurem de deixar tot a la pista els 40 minuts si volem aconseguir la victòria.

Un any més, serà clau el suport de la vostra afició per tal de continuar sent un equip molt fort a casa.
Part de les nostres opcions comencen per sumar de tres en tres quan juguem com a local. Sí que és cert que tenim un joc individual que en determinats moments fora de casa ens ha ajudat a guanyar partits. La nostra afició i el nostre poble han d’estar ara més que mai amb nosaltres si volem seguir un any més a Divisió d’Honor.

Què representa per a tu personalment arribar a la màxima categoria del futbol sala català amb l’Sport Sala?
Per a mi, és un somni. Jo porto des de la categoria aleví al club i ja són més de 20 anys. He tingut opcions de jugar a Primera, de jugar a Segona, però mai se m’havia donat l’oportunitat de jugar a Divisió d’Honor. Crec que en el club m’havia s’havia contemplat jugar a Divisió d’Honor. Ara s’ha donat, està aquí i ho hem de gaudir tots al màxim i donar la nostra millor versió per continuar un any més.

Com vas començar a jugar a futbol sala?
Inicialment, jo feia multiesport al Pavelló i tampoc no tenia gaire interès per jugar a futbol sala, però sí que és veritat que tota la meva família estava envoltada d’aquest meravellós esport. Mica en mica em van entrar ganes i vaig començar a jugar a totes hores. Encara que la meva família està molt vinculada al futbol sala, mai els meus pares em van dir que hi jugués. Ells em van deixar decidir. Potser per deixar-me decidir ho vaig agafar jo amb tantes ganes i he estat tant motivat fins al dia d’avui, no sé.

El teu pare és un dels entrenadors del sènior A de l’Sport Sala. Com ho porteu a casa?
Si que moltes vegades és difícil separar el que és el futbol sala i la família, però ho intentem portar de la millor manera possible. Sempre hi ha petites picabaralles. De vegades tenim diferents punts de vista que surten en moments que no haurien de sortir.

Quines són les claus de les dues darreres temporades que heu fet?
La clau crec que és la disciplina que han sabut portar els dos entrenadors al vestidor. En un equip tant jove, el talent i el treball són importants, però si no hi ha disciplina i no anem tots en una mateixa direcció tot és molt més difícil. Tot i això, sabem que ens queda molta feina per fer, però també som conscients que estem en un bon camí, en una bona direcció i hi treballarem de valent.

També és fonamental que gairebé tots els jugadors s’han format a l’Sport Sala.
Jo, per exemple, vaig estar molts anys d’entrenador de la base i ara tinc companys que jo els vaig entrenar quan estaven al prebenjamí quan tenien sis, set o vuit anys d’edat. Llavors jo tenia quinze o setze anys, era molt jovenet. Això fa que encara estiguis més content i motivat i que ho deixis tot a la pista per l’equip. Quan jugues amb gent que no són amics teus, jugues perquè t’agrada, però, quan jugues amb gent que la tens al cor i que recordes des de ben petits, et deixes la pell.

De cara a l’inici d'aquesta nova temporada, quins aspectes esteu treballant més amb l'equip local?
Ara estem treballant més la part física, perquè si no comencem molt forts patirem. També estem intentant introduir variants tècniques i tàctiques. Hem de potenciar les individualitats en benefici de l’equip per tal de ser més competitius.

Perfil

Nom: Iván Sánchez Fragoso
Any i lloc de naixement: 1995, Santa Perpètua
Professió: Mestre d’Educació Primària

El capità del conjunt sènior A de l’Sport Sala va començar a jugar a futbol sala de molt petit. La seva família està totalment vinculada al club i era difícil pensar que no vestiria la seva samarreta quan decidís començar a fer esport. Ha passat per les diferents categories fins consolidar-se al primer equip. Els dos últims anys han estat exitosos per al sènior A de l’Sport Sala. Dirigit per dos homes de la casa, Sebas Escámez i Paco Sánchez, els dos ascensos seguits no són fruit de la casualitat, sinó de la feina ben feta i, sobretot, de la qualitat dels jugadors. La gran majoria de la plantilla està integrada per joves formats a la base de l’Sport Sala. Iván Sánchez és un d’ells i combina la seva feina com a mestre al Col·legi Sagrada Família de Santa Perpètua amb els entrenaments, tres dies per setmana, amb el seu equip de futbol sala.

Foto: Iván Sánchez, capità del conjunt sènior A de l’Sport Sala / Josep Cano