Alumbramiento, la darrera pel·lícula del director Pau Teixidor va ser la gran triomfadora del BCN Film Festival celebrat entre el 18 i el 26 d’abril. El film retrata el calvari d’una dona que als anys vuitanta decideix portar la seva filla menor a Madrid per a què avorti d’un embaràs no desitjat. La jove acaba a un reformatori per a adolescents embarassades on es troba la Maica, la perpetuenca Alba Munuera, i altres joves en la seva mateixa situació. En aquesta trama Munuera s’endinsa en el seu primer llargmetratge. Aquesta primera experiència li ha comportat a Munuera, i a tot l’elenc de protagonistes, el premi a Millor actriu d’aquest reconegut festival català, juntament amb el guardó a la millor direcció, a Pau Teixidor. Alba Munuera ens explica en aquesta entrevista com està vivint tota aquesta experiència i ens convida, gairebé ens obliga, a veure, el 21 de juny, Alumbramiento.

Felicitats pel premi a la millor actriu al BCN Film Fest per la teva interpretació a Alumbramiento. Com et sents?
La veritat, molt afortunada, sobretot d’haver tingut l’oportunitat de participar en la meva primera pel·li com a actriu i també per fer-ho en un projecte com aquest. Alumbramiento parla d’un tema del qual s’ha de parlar. Em sento molt afortunada i molt feliç.

De què parla Alumbramiento?
Aquesta història parla de la Lucía, interpretada per la Sofia Milán, una superactriu, a la que internen en un centre de menors embarassades durant el franquisme. Aquests tipus de centres van estar actius fins a l’any 85. Bàsicament, Alumbramiento parla de la seva vida i del dia a dia en aquest centre. La nostra entrada al centre, meva i de cinc altres noies, fa que la Lucía es reconstrueixi. I fins aquí us puc explicar.

Què ens pots dir del teu paper? A qui interpretes i com t’has sentit en aquest rol?
El meu paper és el de la Maica. Tot i que la pel·lícula s’ubica a Madrid, el meu personatge és català, perquè el director va voler respectar els orígens de cadascuna de nosaltres. La Maica és un personatge molt polític, amb molta força i amb molta empenta, però en el fons, com tothom que té aquesta carcassa, està malament. No està on hauria d’estar ni ha decidit estar allà. Per tant, té una part sensible oculta.

Què ha significat per a tu convertir-te en la Maica?
La veritat ha sigut com molt plaent perquè en el fons ens han escollit perquè no estem tan allunyades dels nostres personatges (tot i que jo somric molt més que la Maica).

Què has après d’aquest personatge?
He descobert una realitat desconeguda per a mi, com els centres de menors embarassades i he pogut fer-ho a través de tota la documentació que ens han facilitat durant el procés de filmació. Ha estat un aprenentatge molt ‘heavy’ tant pel meu vessant d’actriu com en l’àmbit personal i històric. He sentit molta responsabilitat.

Com vas arribar a Alumbramiento?
La primera fase del càsting va ser una presentació i va ser una mica diferent. Vaig tenir molt bones sensacions perquè no et demanaven experiència sinó que et feien fer una petita presentació. Volien veure’ns parlar. Vaig sentir que havia anat bé i que encaixava i així és com vaig arribar a la fase final. Sentia que era un projecte molt meu i que m’identificava molt. A la fi, em van donar el paper de Maica. El mateix director em va dir que des del primer dia es veia que era ella i suposo que és així.

Fa poc has vist la pel·lícula, has pogut visualitzar-la tota completament. Amb quines sensacions?
Vaig sentir moltes coses perquè, clar, vaig poder entrar en la pel·lícula com a espectadora. Jo pensava que no seria capaç de veure la història des de fora, però vaig ser una espectadora més. El film està tan ben fet… Vaig viatjar amb cadascun dels personatges i gaudir cada moment. Va ser una barreja d’emocions d’estar totes juntes veient la pel·li per primera vegada amb la meva família, els meus amics, tothom allà. Encara hi penso i m’emociono.

S’ha presentat fa poc al Barcelona Film Festival amb molt bona acollida, amb un premi que us heu endut tot a l’elenc d’actrius. Com ha sigut aquesta experiència?
Va acabar sent molt més fàcil del que m’imaginava. Patia per les entrevistes i els directes, però al final acaba sent una cosa orgànica, perquè coneixes el projecte i res no pot passar. La veritat, tota la presentació va ser increïble i no ens esperàvem els premis rebuts i l’expectació generada. A més, el jurat va decidir donar-nos a totes les actrius el premi... va ser molt maco, molt bonic, molt màgic.

I treballar sota la direcció de Pau Teixidor?
És increïble, és molt bon director, ens ha cuidat molt, ens ha tingut en compte sempre en totes les decisions i crec que per això també ha funcionat, realment.

Tornem a la Maica i al paper que interpretes amb ella. Per a tu, quina ha sigut la part més desafiadora? Dius que t’has sentit molt a gust amb aquest personatge, però què és el que més t’ha costat?
En l’àmbit tècnic, per exemple, tinc una escena, que es necessitava un especialista i això va ser com el més complicat perquè és una cosa que jo no havia fet mai, per tant, no ho tenia per la mà i vam haver d’entrenar bastant per anar a rodatge i poder-ho fer bé, ja que el temps també és limitat. I després, a nivell més emocional, situar-te en aquell moment, en aquella situació que és tan extrema que no és quotidiana... També ha estat molt desafiador el fet d’estar embarassada...

És la teva primera pel·lícula i comences amb èxits. Com gestiones això?
Amb molta tranquil·litat perquè realment no se sap en aquest món què passarà i què deixarà de passar. Intento, per gestionar-me el millor possible, estar feliç amb el que està passant ara i no pensar en el que pot o no pot venir. Sovint és inevitable, però intento fer-ho amb l’ajuda de les persones que m’ajuden a estar tranquil·la.

Els teus inicis van ser a Tàndem, aquí a Santa Perpètua.
Si, de pastoreta a Els Pastorets de Tàndem, al Teatre del Centre. Des d’aquell moment sempre he estat lligada al teatre. Recordo quan feia quart d’ESO, que vam interpretar El somni d’una nit d’estiu i allà va ser quan vaig dir-me, ‘això m’encanta, jo vull fer això’. Ja al Batxillerat em vaig apuntar a un curs de teatre a Barcelona i allò va ser una explosió i és com vaig acabar a l’Escola Nancy Tuñon - Jordi Oliver, on vaig acabar estudiant teatre.

A Santa Perpètua es fa teatre a l’EMA, què els diries als infants i joves que fan classes d’interpretació i que et tenen com a exemple?
Que ho intentin perquè si una cosa et fa feliç s’ha de ser valent i intentar-ho. No et pots quedar amb la sensació de no haver fet tot el que podies.

Què faràs el 21 de juny?
No ho sé... anar al cine, potser! Sí, aniré suposo amb els meus pares i la meva parella, a veure-la una altra vegada i enredaré a la gent més propera a que hi vagin aquell cap de setmana al cine, que és important el primer cap de setmana per a les estrenes que hi hagi taquilla. Animo a tothom que vagi a veure-la i descobreixi una realitat no molt llunyana del nostre país.

Perfil

Nom: Alba Munuera Borrell
Any i lloc de naixement: 2001, Barcelona
Professió: Actriu

L’Alba Munuera té vint-i-dos anys i a finals d’abril va rebre el premi de millor actriu, juntament amb l’elenc d’actrius de le pel·lícula Alumbramiento, al BCN Film Festival. Aquest projecte, dirigit pel català Pau Teixidor, s’estrenarà als cinemes el 21 de juny. És la seva primera aparició en un llargmetratge però la seva carrera professional com a actriu fa temps que es desenvolupa. Els seus inicis, a Tàndem, van evolucionar a altres projectes, com l’actual, a la plataforma 3cat a Fuet, un programa de gags humorístics sobre la història de Catalunya. Ara, amb Alumbramiento, espera, amb tranquil·litat, poder continuar el seu camí en aquest complicat món de les arts.
Alba Munuera, del barri de Mas Costa, va estudiar a l’Escola Tabor de Santa Perpètua i ha estat vinculada a entitats com El Refugi i Tàndem.

Foto: Alba Munuera als horts de la Plana del Moli de Santa Perpètua de Mogoda després de rebre el premi com a millor actriu al BCN Film Festival amb Alumbramiento / Josep Cano