Fa poc més d’un any que la perpetuenca Aida Uceda és la coordinadora general del futbol base femení del RCD Espanyol. El club perico és pràcticament com casa seva. El seu pare va jugar molts anys en diferents equips de l’Espanyol i després va ocupar diversos càrrecs en la direcció tècnica. Aida Uceda està molt contenta amb la feina que desenvolupa, que és fonamental per nodrir de jugadores al primer equip femení de l’Espanyol. Des de ben petita, tenia clar que volia viure del futbol. No és un món fàcil, però, mica en mica, s’ha fet un forat. Diu que no ha tocat sostre i algun dia voldria entrenar a un equip de la Lliga professional espanyola de futbol femení. Mentrestant també s’ocupa de la seva empresa, dedicada al futbol.
Des de quan ets la coordinadora general del futbol base femení del RCD Espanyol?
Ocupo aquest càrrec des del mes de juliol del 2022. Fa més de sis anys que formo part de l’estructura del RCD Espanyol d’una manera o d’una altra. Vaig començar amb els campus d’estiu. A partir d’aquí, hi va haver una vacant en el futbol base femení com a delegada i vaig anar de menys a més. Vaig fer de delegada i de segona entrenadora. Amb l’arribada de la nova directiva, mitjançant unes converses, van confiar en mi com a responsable del futbol base femení.
Quins objectius t’has marcat aquesta temporada respecte al futbol base de l’Espanyol?
El principal objectiu que tenim és que arribin el màxim nombre de jugadores al primer equip del club. Sent un futbol base professional, creiem que és la línia que s’ha de seguir. A partir d’aquí, hem intentat confeccionar plantilles el més competitives possible per aconseguir els objectius esportius que tenim en quant a categories. També volem generar un clima de treball amb tots els nostres cossos tècnics que sigui de confiança i molt positiu.
Hi ha alguna perpetuenca al vostre futbol base aquest any?
No, tenim una jugadora que la vam incorporar des del futbol base de la Unificació Club de Futbol Santa Perpètua, però resideix a Mollet del Vallès.
Com està el futbol femení del RCD Espanyol?
Tenim el clar objectiu que el primer equip torni a la Lliga professional de futbol femení. Tot club professional gira entorn al seu primer equip. Ara, també tenim el primer equip masculí que també té l’objectiu clar de tornar a la màxima categoria espanyola. L’objectiu del club és estar on mereixem i on creiem que hem d’estar, que és a la Primera Divisió amb els nostres dos primers equips, el masculí i el femení. I, en el futbol base, el nostre objectiu és que totes les nostres jugadores puguin arribar el més amunt possible dins del club.
A on vols arribar en aquest món del futbol?
Sempre vols més. Jo, des de petita, a casa i amb la meva família, ja deia que volia viure del futbol. A mi el que m’agrada és el futbol. És el que m’apassiona. Jo em llevo feliç fent el que faig de coordinadora de l’Espanyol i en la meva participació a la meva empresa. El que més em motivava era ser entrenadora de futbol d’un Primera Divisió femenina. A dia d’avui estic molt contenta amb aquest càrrec. Estic molt contenta al club. És la meva casa. Visc el present, aconseguir els objectius i, a partir d’aquí, ja vindrà la resta.
El teu pare va ser futbolista professional. El futbol sempre ha estat molt present a la teva vida
Sí, sempre he tirat jo una mica més cap al món del futbol. La meva germana ens ha acompanyat. Tenim al meu pare de referent a casa, que ell sempre ha estat envoltat del món del futbol, com a jugador, com a captador, com a coordinador. No ens ha quedat més remei, però és molt positiu per a nosaltres.
Quins són els teus primers records sobre el futbol?
Sempre tinc el record d’anar amb el meu pare al camp de l’Hospitalet. Ell va estar allà molts anys. Sempre recordo que la gent em tractava molt bé. La gent li cantava al camp cançons al meu pare. És un record que jo tinc molt bonic de quan era petita. També la primera vegada que vaig jugar a futbol. La veritat és que a casa va costar que em deixessin. Sembla contradictori, però va costar. Tinc molts moments. També guanyar la Copa Catalunya amb l’equip infantil de l’Espanyol.
El teu pare forma part ara del Girona, tot i que ha treballat molts anys a l’Espanyol. Hi ha rivalitat a casa?
Bé, hi ha conflicte d’interessos (riu). Cadascú vol el millor per al seu club. El meu pare vol que li vagi bé al Girona i jo vull que li vagi bé al meu pare. Ell vol que li vagi bé a l’Espanyol, sempre s’estimarà aquest club, i també vol que em vagin bé les coses a mi.
Quin paper han jugat els teus pares en la teva decisió de dedicar-te professionalment al món del futbol?
Al principi va costar molt poder posar-me a jugar a futbol. Els meus pares no volien. Jo feia judo, natació i altres esports. No era prioritari. Va costar, però després ells viuen la meva passió pel futbol. Sempre que he portat un equip, ells m’han seguit a tot arreu. He anat de torneig a Sant Sebastià i han vingut tota la setmana amb mi. Ells m’acompanyen, m’ajuden i em donen suport. Sempre tinc el consell del meu pare.
Recorda’ns la teva trajectòria com a jugadora?
Vaig començar a la Llagosta en un equip de nois. Allà vaig estar tres anys. Després em vaig anar a un equip femení perquè passava a categoria infantil i ja no es podia jugar amb nois. Vaig anar a la Lourdes de Mollet, a prop de casa i hi vaig estar tres temporades. Després, em va fitxar la Penya Blanc-i-blava de la Roca del Vallès. Allà vaig estar més de deu anys. Em va trucar el Sant Gabriel de Preferent. Vaig tornar a la Roca, vaig passar pel Santa Perpètua i al Mirasol.
No només ocupes aquest càrrec a l’Espanyol, també vas crear la teva pròpia empresa, Pass Academy, a què es dedica?
És una escola de tecnificació i d’organització d’esdeveniments esportius, bàsicament relacionats amb el futbol, ja siguin tornejos o campus. Va néixer de saber que el món del futbol és molt difícil i que les oportunitats són escasses. És una realitat. Al final, et mous per contactes. Com jo ja tenia clar que volia viure d’això, ara fa dos anys, em vaig tirar a la piscina i vam muntar aquesta empresa que, la veritat, cada dia creix una mica més. Cada dia són més els jugadors i les jugadores que confien en nosaltres per ajudar-los en aquest creixement més individualitzat. Sempre que tinc festa a l’Espanyol, sempre estic aquí, al camp de futbol de Montmeló, que és on ara tenim la seu de l’empresa. Estic aquí amb els jugadors i les jugadores de l’empresa, compartint una estona amb ells. Compartint experiències i donant-los consells, que sempre van bé.
Com veus el moment que viu el futbol femení a Espanya?
Crec que estem en un moment històric i molt bonic. Fa molts anys que volem tenir la nostra oportunitat. El nostre moment. Crec que encara no hem arribat al màxim. El futbol femení creix cada vegada més. Cada vegada la gent el veu més, que això és molt important. Crec que encara queden moltes coses positives per arribar.
Els èxits s’han vist tacats per la polèmica.
Millor que parlin. Això fa que encara siguem portada als periòdics. La notícia de ser campiones del Món crec que per si sola no hauria tingut tant de protagonisme com realment mereixem. Encara que sigui dolent el que s’està parlant, el futbol femení està present.
Nom: Aida Uceda Espadas
Any i lloc de naixement: 1998, Barcelona
Professió: Coordinadora general del futbol base femení del RCD Espanyol.
Aida Uceda porta el futbol a la sang. El seu pare va ser futbolista professional i, des de petita, ja anava als camps a veure’l jugar. Es va iniciar en l’esport fent judo i natació, però ella volia jugar a futbol. Al principi, els seus pares no ho veien clar, però van acceptar i l'Aida va començar a jugar a futbol a la Llagosta en un equip de nois. Després va anar a la Lourdes de Mollet a un conjunt de noies. Durant la seva trajectòria com a futbolista va passar per diversos equips. A la Penya Blanc-i-blava de la Roca va estar més de deu anys. A la Unificació Club de Futbol Santa Perpètua només va jugar un any, però té un molt bon record. Va penjar les botes aviat, perquè es volia dedicar a entrenar. Ha dirigit a diferents equips i ara se centra en la seva tasca com a coordinadora general del futbol base femení de l’Espanyol.
Aida Uceda, a la Ciutat Esportiva Dani Jarque del RCD Espanyol / Josep Cano
