El conjunt sènior A de l’Sport Sala ha aconseguit aquesta temporada l’ascens a la Primera Catalana. L’equip entrenat per Paco Sánchez i Sebas Escámez es va assegurar l’ascens a falta de dues jornades per finalitzar el campionat de lliga al grup 1 de Barcelona de la Segona Catalana en guanyar per 5 a 7 a la pista del Fútbol Sala Unión Llagostense. L’Sport Sala ha estat el segon classificat del grup i només ha estat superat pel Racing de Pineda, que el va derrotar en els dos enfrontaments directes disputats durant la lliga. El conjunt perpetuenc ha fet una gran temporada. Ha hagut de treballar molt i patir en molts partits, però, al final, ha gaudit d’un ascens que feia molts anys que no aconseguia un equip sènior de l’Sport Sala.

Quines han estat les claus de l’ascens?
Sebas Escámez (S.E.): Sobretot la regularitat que ha tingut l’equip. Aconseguir l’ascens és molt difícil en aquesta categoria. Al llarg de la temporada tens moments de baixada i altres en els quals estàs a dalt i, sobretot, el més important és que, quan no et van ben les coses, cal continuar i aquesta regularitat és la que et porta a aconseguir el que hem aconseguit.
Paco Sánchez (P.S.): També la unió de l’equip, les ganes de l’equip. Tots estaven conjurats amb el mateix objectiu i ho han demostrat a la pista.

A més, heu aconseguit l’ascens amb dos tècnics de la casa i amb pràcticament tots els jugadors formats a l’Sport Sala.
S.E.: Doncs sí, això és una part molt bonica i que t’enorgulleix perquè nosaltres som de la casa, portem pràcticament tota la vida aquí. Els nois que tenim al sènior són gent de la casa i, a més, estan portant a equips de la base i això és molt difícil d’aconseguir i nosaltres ho tenim.

Voleu destacar algun jugador en concret?
P.S.: No vull destacar a ningú. Hi ha hagut alguns partits en els quals evidentment han destacat uns per sobre dels altres. En línies generals no volem ser injustos i ens quedem amb tots, que ho han fet molt bé.
S.E.: Tots s’ho mereixen, però jo sí vull destacar al nostre capi, Iván, que és l’ànima de l’equip, el que motiva a la gent, el que els té sempre en tensió i jo el vull destacar.

En algun moment de la temporada vau dubtar d’aconseguir l’ascens?
P.S.: Després d’una ratxa de set victòries, et vénen tres derrotes gairebé seguides i et fa dubtar, però l’equip es va refer. Quan va acabar la primera volta, jo estava segur que, si manteníem aquells números, estaríem a dalt per pujar de categoria.
S.E.: Vam tenir una gran ratxa d’inici, que ens va col·locar a dalt, perquè, a més, havien punxat tots els equips que tu sabies que estarien també lluitant per pujar. Quan vam punxar nosaltres, sí que t’entra una mica de por, però després veus la capacitat de l’equip i tornes a recuperar la confiança.

L’equip ha demostrat una gran fortalesa mental. Es va recuperar molt bé després de perdre tres partits gairebé seguits en la primera volta.
P.S.: És un equip molt jove. L’any passat ho vam pagar a l’hora de disputar segons quins partits, però han madurat i, tot i la joventut, estan més fets per competir.
S.E.: Són jugadors molt madurs i saben el potencial que tenen.

Les nou victòries seguides van ser decisives?
P.S.: Sí, és molt difícil de fer. Hi ha hagut partits que no podem negar que ens ha pogut acompany­ar la sort i s’han guanyat en el darrer moment, però, per guanyar en el darrer moment, cal ser allà.
S.E.: Sí, perquè vas agafant confiança partit a partit. I a part que tu vas sumant punts veus que els equips forts que estan amb tu allà a dalt s’anaven deixant punts. Això, encara ens donava més confiança.

Vau aconseguir l’ascens matemàtic contra un equip molt complicat. Necessitàveu un triomf així. Com va anar el partit?
S.E.: Vam guanyar un rival molt complicat que ja ens havia derrotat a casa. Ells arribaven amb alguna opció matemàtica d’aconseguir l’ascens, però no els vam donar l’opció. Ens vam posar amb un marcador a favor de quatre gols. Ells van començar a jugar de cinc, van treure el porter-jugador i, mica en mica, ens vam reduir la distància fins arribar a posar-se amb el 5 a 6 a falta de menys d’un minut per al final. Després, vam tenir la tranquil·litat de fer el 5 a 7, però vam tenir uns moments en els quals ens podia haver marxat el partit.

Com vau celebrar l’ascens?
S.E.: Ho vam celebrar primer amb la gent que es va desplaçar a la Llagosta i, després, tots junts a Santa Perpètua.
Feia molts anys que el sènior A no aconseguia un ascens.
P.S.: Sí, fa molt. L’últim ascens al final no es va consumar perquè hi va haver una reconfiguració de les categories. Tot i que vam ser campions ens vam quedar a la mateixa categoria.
S.E.: És molt díficil aconseguir un ascens i pujar de Segona a Primera. S’han de donar moltes circums­tàncies, mantenir la regularitat. Al llarg de la temporada tens moments molt complicats, però si ets capaç de treure aquells partits endavant et dona la força per aconseguir l’ascens.

Cal destacar també el suport de l’afició.
P.S.: Sí. Ha estat una peça fonamental. Tothom ha aportat el seu granet de sorra. Agraeixo l’ajuda de tots i també de l’afició, que ens ha acompanyat en tot moment.
S.E.: El que hem viscut aquest any amb l’afició ha estat una cosa increïble. El dia del partit del Racing Pineda, encara que no el van poder guanyar, ens van acompanyar de tal manera. Jo no havia vist mai el pavelló així, ple, la gent d’empeus. Gent que va venir i que va haver de marxar perquè no tenia espai. Els nens de la base animant en tot moment amb cançons que ells mateixos havien preparat. L’afició de Santa Perpètua de Mogoda és un deu i des d’aquí els envio un aplaudiment grandiós a tots ells.

Què significa per al club l’ascens a Primera Catalana?
S.E.: Significa molt, perquè costa molt pujar de ca-tegoria i el primer equip, que és el mirall per a tots els jugadors de la base quan veuen la unió que hi ha, les ganes, quan veuen que l’equip està lluitant i al final ho aconsegueix és una gran injecció de moral per a tota l’entitat.
P.S.: A nosaltres ens gratifica l’ascens. Primer te n’alegres pels nois, per l’entitat, per l’afició i, a nivell personal, penses que alguna cosa hauré fet bé.

A qui li dediqueu l’ascens?
P.S.: Al primer que li dedico és al meu pare (Francisco Sánchez), que en pau descansi, i a tots els membres del club.
S.E.: Jo també de la primera persona que me’n recordo és de Francisco Sánchez. Segur que ell gaudiria molt veient tot això.

Ara toca la planificació de la propera temporada. Hi haurà canvis a la plantilla?
P.S.: En principi, crec que nosaltres continuarem. Farem alguna incorporació, però la base serà la mateixa, perquè se li donarà continuïtat a aquests jugadors. Hi haurà alguna baixa. Ángel ho deixa i alguna incorporació sí que haurem de fer. Una de les incorporacions que tindrem serà Aleix, que l’hem tingut lesionat pràcticament tota la temporada i que esperem que torni amb tota la força

Perfil
Nom: Sebas Escámez / Paco Sánchez
Any i lloc de naixement: 1970, Mollet del Vallès / 1965, Barcelona
Professió: Instal·lador / Operari del metall

Sebas Escámez i Paco Sánchez es van fer càrrec de la direcció tècnica del primer equip de l’Sport Sala fa cinc anys. Aquesta temporada la seva feina i la del seus jugadors ha suposat l’ascens a la Primera Catalana. Els dos entrenadors del sènior A es coneixen des de fa molts anys. Van començar a jugar a futbol en diferents equips. L’any 1993, Sebas Escámez es va incorporar a l’Sport Sala i va coincidir en l’equip sènior amb Paco Sánchez. Van jugar junts moltes temporades. Després de retirar-se, han continuat vinculats a l’Sport Sala com a entrenadors de diferents equips de la base fins que es van fer càrrec del conjunt sènior A. A més, Sebas Escámez és el president de l’Sport Sala, càrrec que ocupa des de la mort de l’històric dirigent de l’entitat Francisco Sánchez.

Foto: Sebas Escámez i Paco Sánchez amb els jugadors del sènior de l’Sport Sala darrere / Josep Cano