hola

Les inscripcions per formar part d’alguns dels Club de lectura de la Biblioteca Municipal Josep Jardí s’obren el 29 de novembre. Entre les novetats d’aquesta nova temporada de clubs de lectura hi ha el feminista, que dirigirà Anna Fernández, productora i redactora. Les sessions tindran sempre una premissa: lectures de dones escrites per dones on tothom que hi participi pugui trobar un espai de confiança on compartir tot allò que provoqui la lectura del llibre proposat. Un espai de debat i creixement al voltant de la literatura femenina. La proposta és novedosa i la seva dinamitzadora ens parla en aquesta entrevista de què trobaran les participants i del món literari i audiovisual, en el que treballa des de fa anys.

Al gener comença a Santa Perpètua el Club de lectura feminista que dinamitzaràs. Com serà?
El Club de lectura feminista el volíem encarar inicialment cap a un perfil més jove perquè és on cal incidir amb noves idees feministes. Però després vam veure que realment podíem abarcar a edats més adultes. Al final és una lluita que ens engloba a totes i tampoc no calia encasellar-se en aquest sentit. Llavors sí, com dius, el 17 de gener comencem amb la primera lectura que serà ¿Cómo se hace una chica?

Què trobaran en aquest grup les persones que s’inscriguin?
Una selecció de llibres evidentment escrit per dones com a primera premissa essencial. De fet, quan em plantejava el club de lectura feminista no volia que tot fos assaig sobre feminisme i crec que a les trobades ens podrem anar recomanant llibres d’assaig sobre feminisme. El que sí volia era que les lectures fossin més novel·lades, amb protagonistes dones, escrites per dones i crec que és el valor que fa que sigui realment una lectura feminista.

Quina és la importància de poder compartir espais com aquest?
Mirant els Club de lectura en els què he participat es donen situacions curioses i, tot i que pot ser una activitat que algú s’ho prengui d’una forma més freda o intel·lectual, hi ha moltes vegades que quan són lectures més intimistes, s’acostuma a ressaltar fragments i cadascuna compartim el que ens toca alguna cosa o has empatitzat, especialment si el fragment parla d’un comiat. Segurament és perquè tu has viscut un comiat difícil o dur. És maco que hi hagin aquests espais on, a través de la lectura, acabis compartint coses teves.

A vegades compartir experiències no és fàcil.
Per això és important que hi hagi una sensació de confiança. Amb això vull dir que, evidentment parlar de lectures feministes no vol dir que els homes no siguin benvinguts a aquest club però sí que crec que serà maco que les membres del club siguin dones i que, per tant, totes les reflexions que puguin sortir siguin des de la màxima comoditat i podem deixar anar sentiments, sensacions i emocions que ens hagin provocat les lectures i per dir-les en veu alta sense cap mena de complexe és perquè entre nosaltres ens sentim molt més còmodes, acollides o sobretot, enteses i compreses.

A Santa Perpètua és una novetat el Club de lectura feminista. És una pràctica habitual a les biblioteques? Quina és la teva experiència?
Fins ara no havia participat mai en un club específicament de lectura feminista. No havia dinamitzat mai un club així, però sí que és veritat, almenys des de la meva experiència és que hi ha moltes més dones lectores i això feia que als clubs on participava les recomanacions de les membres eren sense adonar-nos d’escriptores dones, i això era una bona notícia. No sé fins a quin punt és una proposta original. Jo he viscut anteriorment a clubs converses on estan especialment marcades per lectures feministes o per lectures de moda escrites per dones amb personatges femenins. Tot i així, crec que és una molt bona iniciativa per fer-ho encara més evident.

Quines lectures són obligatòries?
Hi ha lectures explícitament feministes que he llegit i que m’ha despertat coses interessant com la Teoria King Kong; el Curs de feminisme per microones, de la Natza Farré; Si el món és més divertit o Feminisme de butxaca, de la Bel Olid. Però aquestes són lectures explícitament feministes. Al Club val la pena parlar d’això i de les nostres reivindicacions i pressions: de les nostres lluites. A mi m’agraden també lectures més subtilment feministes. Un dels llibres que llegirem durant aquest club tracta del sexe, del desig i d’aquest tipus de relació, però evidentment des d’una perspectiva de dona. També, per variar, farem Persèpolis, en format de còmic o Una cambra pròpia, de Virginia Wolf per fer també clàssics pioners a tractar aquest tema. Farem com un recorregut a diferents tipus de lectures que poden tenir aquest denominador comú del feminisme. I crec que l’important serà que, més enllà de les lectures obligatòries del curs, s’obriran un ventall de recomanacions. Quan feia la llista per al Club vaig triar vuit lectures però és que les que tinc en reserva són infinites. També serà important veure quins interessos hi ha entre les participants i no tindré problema a redirigir.

Creus que es necessiten més referents feministes en el col·lectiu de gent jove?
Definitivament, sí. La sensació que tinc a les llibreries i especialment a les biblioteques és que cada cop hi ha més històries en què les protagonistes són les noies i els rols que agafen. També condueixo un club de lectura juvenil a Cardedeu, i parlant del llibre L’hivern que vamprendre a volar, que no és precisament feminista vam observar els rols dels protagonistes. Al noi li agrada dibuixar i vol ser artista i la noia és l’enginyera que sap com construir avions. Només aquest mini canvi, en una història que no parla expressament de feminisme ja és un canvi. Tot i això, evidentment, calen referents en literatura juvenil.

La lectura ens ajuda també a fer petits canvis.
És meravellós quan llegeixen aquests rols i als joves no els crida l’atenció que la nena vulgui ser enginyera. Tot i això encara sí hi ha algú que li sembla estrany que el que pinti sigui el nen. Quan vaig compartir aquesta lectura hi va haver qui volia ser enginyera i científica, i això és super xulo perquè veus realment que a través de la lectura s’està fent feina en aquest sentit, que ha d’anar acompanyat, evidentment, de tots els àmbits socials que poden influir en els joves. Però la lectura ens cal i els referents també.

I pel que fa al món audiovisual, que és també en el que et mous, i hi ha prou veus femenines?
És un món que s’està revertint. Jo diria que la meva reivindicació feminista dins del sector audiovisual va més relacionat amb els càrrecs, que també hi insisteixo està canviant. Jo em dedico més a la producció i la redacció però és que a la gran majoria de rodatges soc l’única dona perquè els tècnics de so són homes, els realitzadors són homes, els directors de fotografia són homes, els caps de contingut, els productors executius i al final, els càrrecs que es guarden per a les dones són productores, és a dir, fer de mames de l’equip. Les periodistes també són dones perquè representa que tenim aquesta bondat i aquesta facilitat per parlar amb la gent i que la gent se senti còmoda amb nosaltres. I aquestes són les dues funcions que se’ns guarda. La part més creativa ara és com que es comença a treballar. El que em dol és que, com passa amb la literatura, es posi tan èmfasi en qu és una història dirigida per una dona, perquè és un valor, perquè encara és diferent. És l’excepció ‘la primera història d’una dona directora’. Bé, tant de bo arribi el dia en què això no s’hagi de destacar que allò que es fa ho fa una dona i quan vagis a un rodatge i les dones estiguin ocupant tots els papers de l’auca, haurem avanç

Perfil

Nom: Anna Fernàndez Morato
Lloc i Any de naixement: Cardedeu, 1992
Professió: Productora i redactora

L’Anna és productora i redactora i ha fet programes de televisió com Cases d’algú o Persona infiltrada, a TV3; reportatges al 30 minuts o els documentals Molta merda o Brindar. A premsa digital ha treballat al Diari ARA i de tota aquesta experiència reconeix estar convençuda que va ser a la televisió local on va agafar els coneixements del sector i el caràcter. Pel que fa a les seves aficions li agrada nedar i ho fa tant com pot, balla salsa i estudia euskera. De fet viuria només per fer “activitats extraescolars” tot i que li faltarien hores i ha de pagar el lloguer. A més, és voluntària a centres penitenciaris i dinamitza clubs de lectura.


Foto: Anna Fernández dinamitzarà el Club de lectura feminista / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"En manga hi ha còmics per a lectors des de 6 anys, 12,15,25 i fins i tot per a la tercera edat"

El còmic al Japó és tota una cultura que abarca des de petits a grans i amb una tradició de segles. [ ... ]

Seydah Sidahmed: “Els sahrauís veuen inacceptable ser autonomia del Marroc perquè són víctimes del seu règim”
Seydah Sidahmed: “Els sahrauís veuen inacceptable ser autonomia del Marroc perquè són víctimes del seu règim”

  La política exterior espanyola amb el Sàhara Occidental està d’actualitat amb el canvi de [ ... ]

"El premi Cultura 2015 és un reconeixement a la tasca al compromís d'El Refugi"

El Centre d'Esplai El Refugi ha estat l'entitat guardonada per l'Ajuntament de Santa Perpètua a la [ ... ]