L’esport femení perpetuenc torna a donar una alegria. En aquest cas per partida doble. Ariadna Mingueza, jugadora del Futbol Club Barcelona, va aconseguir durant l’estiu l’Europeu sub-19 i el Mundial sub-20 amb la selecció espanyola. Com a capitana de l’equip, Mingueza va aixecar la copa de campiones d’Europa, mentre que, al Mundial, va ser titular en tots els enfrontaments i va ser escollida en dues ocasions millor jugadora del partit. La jove esportista havia tingut una temporada complicada al Barça a causa de les lesions, però, a l’estiu, les seves convocatòries amb Espanya es van saldar amb dos èxits molt importants. Ara, comença una nova temporada amb el Barça amb el gran objectiu de jugar al primer equip.
Quines van ser les claus del triomf d’Espanya al Mundial sub-20 femení?
La clau principal va ser la unió que vam tenir durant tot el Mundial. Vam anar de menys a més. Al final tots els equips són bons, però qui s’emporta el partit és el que lluita més i el que més va per l’objectiu, que nosaltres teníem clar des del primer minut.
Quin balanç fas de la teva actuació?
Estic molt contenta individualment amb el Mundial. Venia de l’Europeu amb molta confiança i jo crec que al Mundial es va notar i, ara, a aprofitar el moment en el que estic per aportar-lo per al Barça.
Vas ser escollida en dues ocasions com a millor jugadora del partit, una d’elles en l’enfrontament de quarts de final.
Aquest premi per a mi és un orgull molt gran i també per a la meva família. Que et donin aquest premi és una recompensa a tot el treball que estic fent; pel que he fet durant la temporada i durant el Mundial i gràcies també a les companyes, que ho fan tot més fàcil.
Què signifiquen per a tu el Campionat del Món i l’Europeu aconseguits aquest estiu?
Per a mi, és un somni fet realitat. Quan ets petita, sempre somies a jugar un Mundial i, si el guanyes, doncs molt millor. Això et col·loca en un nivell futbolístic molt alt. Durant la temporada no vaig tenir sort amb les lesions, vaig estar bastants mesos sense jugar. Aquest estiu m’ha servit per créixer individualment i per agafar confiança.
I per al futbol femení espanyol?
Si ja està creixent a passes de gegant per exemple amb Alexia Putellas aconseguint trofeus individuals, que Espanya aconsegueixi aquests trofeus a nivell europeu i mundial fa que encara creixi més i que apostin més per nosaltres.
A l’Eurocopa et va costar més fer-te un lloc en l’onze titular, mentre que al Mundial vas jugar pràcticament tots els minuts, per què?
Al principi de l’Europeu, venia de no haver jugat molt amb el Barça en el final de temporada, però l’entrenador em va dir que ho deixés a les seves mans, que ell confiava en mi. El primer partit de l’Eurocopa no el vaig jugar, però al segon vaig jugar molt bé. Em vaig sentir molt còmoda i a partir d’aquí vaig anar agafant minuts i vaig acabar jugant la semifinal i la final a un nivell molt bo. Això va fer que al Mundial arribés a un nivell individual molt bo. L’entrenador va apostar per mi i jo vaig aprofitar-ho. Estic molt contenta amb la confiança que em va donar l’entrenador, perquè crec que m’ho mereixia.
Va ser més fàcil guanyar el Mundial que l’Eurocopa?
No. Sí que és veritat que els marcadors van ser més amplis al Mundial, però jo diria que no. El Mundial ha tingut un nivell molt alt. Els amistosos previs que vam jugar els vam perdre i vam dir que o ens posàvem les piles o el Mundial seria molt complicat. El nivell del Mundial ha estat més alt.
En quin moment vau veure que teníeu opcions de guanyar el Mundial?
Quan vam passar a quarts, després de guanyar Austràlia per 3 a 0 en un partit que sabíem que seria molt difícil, ens vam adonar que teníem opcions i que ho podíem aconseguir. Vam dir que aquesta selecció es mereixia guanyar el Mundial per tot el que havia passat, per totes les jugadores lesionades que no havien pogut venir.
Quin va ser el partit més difícil? Potser el partit de quarts amb Mèxic que no pas la final?
Sí, perquè a la final vam marcar tres gols i teníem més marge d’error. Als quarts de final que no ens van entrar més gols, al final pateixes, perquè només hi ha una diferència d’un gol i, si et marquen, vas a la pròrroga. A semis també vam patir, perquè la diferència també era mínima.
A l’Eurocopa, com a capitana, vas ser l’encarregada d’aixecar el trofeu de campiones, què vas sentir?
Un orgull pel que significa ser la capitana de la selecció espanyola i poder aixecar el títol, que és el que volíem des del primer dia.
Quin futur té aquesta generació de futbolistes?
Crec que venim trepitjant molt fort. Les generacions cada vegada apreten més. Si es continuen donant oportunitats com es fa ara, crec que aquesta selecció i les generacions que venen podran aconseguir coses molt importants en un futur a nivell absolut.
Com vau celebrar el Mundial?
Quan vam arribar a l’hotel, ens vam llençar a la piscina, la vam liar a la nit. L’endemà teníem viatge perquè teníem l’homenatge a Las Rozas, també vam anar a veure al president del govern. Però tot el que hem pogut sortir de festa i celebrar ho hem fet, perquè després cadascuna va marxar al seu club.
Comences ara una nova temporada al Barça B, amb quin objectiu?
Volem intentar quedar per la part alta de la classificació, però serà una temporada més difícil que l’anterior. Vull aprofitar també les oportunitats que tingui amb el primer equip. Jo somio a jugar en el primer equip del Barça i hi vull jugar. Treballaré cada dia per acomplir-ho.
Et sents preparada per jugar ja a Primera Divisió?
Jo crec que sí, que ja estic preparada i tant de bo que sigui amb el Barça. No vull quedar-me estancada.
Recorda’ns on vas començar a jugar a futbol.
Vaig començar a jugar al Santa Perpètua amb set anys. El meu germà jugava a futbol i jo el seguia a tot arreu. Els meus pares em van dir que jugaria quan el Santa Perpètua muntés un camp de futbol de gespa. L’any següent va passar i em van haver d’apuntar. Vaig jugar quatre o cinc temporades al Santa Perpètua, després una al Centelles i després vaig anar al Barça per jugar a l’infantil. Ara compliré la meva tercera temporada al Barça B.
Quins són els teus referents en el futbol?
Des de sempre Andrés Iniesta ha estat el meu ídol. I en futbol femení, les tinc a la casa, Patri, Aitana i Alexia.
On vols arribar en el món del futbol?
Al primer equip del Barça. Vull jugar a Primera Divisió i arribar a la selecció espanyola absoluta i el meu somni és ser professional en el futbol.
Tindrà continuïtat el boom a Espanya del futbol femení?
Estic segura que sí. Cada vegada s’està apostant més pel futbol femení i crec que és el moment d’aprofitar-ho. Animo a les noies de Santa Perpètua a jugar a futbol.
Nom: Ariadna Mingueza García
Any i lloc de naixement: 2003, Barcelona
Professió: Estudia aquest any el primer curs de Magisteri
La seva família està molt vinculada al futbol. Ariadna seguia el seu germà, Òscar Mingueza, a tot arreu i un dia va dir que ella també volia jugar a futbol. Els seus pares van cedir i aquella nena de set anys va començar a jugar a futbol al Santa Perpètua. Després va donar el salt al Barça i allà continua. Al març del 2021, va debutar amb el primer equip a la lliga. Aquesta darrera temporada no va tenir sort amb les lesions, però l’estiu va ser providencial. Primer va guanyar l’Eurocopa sub-19 i després el Mundial sub-20 amb la selecció espanyola. Aquests dos èxits l’han reforçada molt i ara tot just arrenca la temporada amb el Barça B amb molta il·lusió. Vol fer-se un lloc en el primer equip blaugrana. Se sent preparada per jugar a la Primera Divisió i treballarà per tenir la seva oportunitat.
Foto: Ariadna Mingueza, al Centre Municipal de Futbol Paco Navarro de Santa Perpètua / Josep Cano