A Santa Perpètua s’ha organitzat una marxa exploratòria a Can Filuà el 2 de juny per valorar i debatre sobre la incorporació de la mirada feminista i integradora al disseny del nou barri. Prèviament, el 30 de maig es farà una sessió preparatòria al Centre Cívic Can Taió. El Col·lectiu Punt 6 serà l’encarregat de dinamitzar aquestes sessions i dirigir aquest projecte a Santa Perpètua. Aquest col·lectiu està format per un equip d’arquitectes i sociòlogues que es dedica a repensar les ciutats, els barris i les arquitectures per afavorir una vida sense discriminacions. És la mirada feminista que demanen per dissenyar ciutats i pobles que contribueixin a eliminar les desigualtats socials. Sobre arquitectura i urbanisme feminista, parlem amb Marta Fonseca i Magda Isart.
Què és Col·lectiu Punt 6?
Marta Fonseca (M.F): Som una cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes de procedències diverses amb més de 15 anys d’experiència local, estatal i internacional. Treballem per repensar els espais domèstics, comunitaris i públics amb l’objectiu que promoguin la diversitat social i sense discriminacions. Treballem des de la perspectiva feminista interseccional a través de la participació i l’acció comunitària i fomentant la sostenibilitat i l’economia solidària. Abordem els projectes des d’una perspectiva holística i desenvolupem metodologies pròpies que s’adapten al context i les persones on anem a treballar.
Per què Col·lectiu Punt 6?
Magda Isart (M.I.): La Llei de Barris de maig 2004 de la Generalitat plantejava l’atenció a 8 punts dels quals el punt 6 feia referència a l’equitat de gènere en l’ús dels espais públics i els equipaments i per a nosaltres aquest reconeixement del gènere com una categoria d’anàlisi va estar l’origen del treball que fem i per tant, ens sentim completament identificades amb el desplegament d’aquest Punt 6 en l’arquitectura i l’urbanisme.
Què és l'urbanisme feminista?
M.I.: L’urbanisme feminista posa al centre de les decisions urbanes la vida quotidiana de les persones, conformada per les activitats que es realitzen en un espai i en un temps finit. L’urbanisme feminista, a diferència de l’urbanisme que respon a una lògica capitalista i patriarcal, dona el mateix valor i visibilitza les tasques domèstiques i de cura amb la fi que es valorin i comparteixin socialment, visibilitza la contribució de les dones a la construcció de ciutat, promou l’atenció als modes de mobilitat sostenible o planteja l’atenció a la percepció d’(in)seguretat per a millorar els entorns on vivim, etc.
Per què és important la visió de gènere en l’urbanisme?
M.F.: Incorporar la perspectiva de gènere a l’urbanisme i l’arquitectura és imprescindible per dissenyar ciutats i pobles que contribueixin a eliminar les desigualtats socials, i així poder construir espais sense discriminació en el seu ús i accés. Davant de l’urbanisme tradicional, l’urbanisme feminista incorpora aspectes com la gestió, l’ús i el temps, en comptes de basar-se únicament en el contingent material. A més, integra les diversitats i les desigualtats, treballa des de la proximitat com a qualitat urbana, reconeix la diversitat de cossos i funcions, i trenca amb les jerarquies socials.
Com serien els pobles i ciutats amb una visió de gènere?
M.I.: L’urbanisme des de la perspectiva feminista no és un tema, és una mirada i una forma diferent de fer urbanisme. En aquest sentit, no és suficient amb fer accions puntuals, s’ha d’incorporar la mirada integral i transversal i complexa de les problemàtiques urbanes, i fer-ho, des d’una perspectiva de gènere interseccional incloent les necessitats derivades de les característiques diverses de les persones. També, per aquesta raó, s’ha d’aplicar a diverses escales com l’habitatge, l’espai públic, el barri... anant més enllà dels límits administratius
A Santa Perpètua treballareu en una marxa exploratòria a Can Filuà. Quina serà la vostra proposta? Com serà aquesta activitat?
M.F.: Les marxes exploratòries són una eina que permet analitzar des d’una perspectiva feminista com la configuració física, social i simbòlica dels espais urbans condiciona la percepció d’(in)seguretat. L’objectiu de la marxa exploratòria és fer un recorregut per l’espai urbà des d’una mirada feminista interseccional, visibilitzant els aspectes que ens generen inseguretat i també aquells aspectes que ens proporcionen autonomia i llibertat a la ciutat. Durant el recorregut es debat i valora l’experiència quotidiana de cadascuna de les persones participants i també les particularitats pròpies d’aquestes experiències. En aquest cas, es tractarà d’una trobada amb veïnes o usuàries de l’espai de Santa Perpètua per tal de fer una reflexió col·lectiva sobre quins aspectes urbans són favorables o desfavorables per afavorir la seguretat de les dones, i així, proporcionar criteris propositius que ajudin a repensar els espais quotidians existents o plantejar de nous.
Com han d’evolucionar els barris per tenir una visió de gènere?
M.F.: Per tal que la configuració dels nostres barris apliqui la perspectiva de gènere en l’urbanisme s’ha de planificar per exemple, un model des de la proximitat i mescla d’usos, on sigui possible assegurar la continuïtat, proximitat dels usos i activitats quotidianes de les diferents esferes: productiva, reproductiva, personal i comunitària. A més, treballar a escala de barripermet reconèixer el barri com a espai principal on es desenvolupen les activitats quotidianes i es defineix la xarxa quotidiana. En aquest sentit, els carrers i recorreguts que enllacen el conjunt d’activitats quotidianes han de permetre recorreguts a peu, en bici, amb cotxet d’infant, i ser accessibles per tothom, i per tant, que tothom pugui utilitzar-los de forma autònoma, lliure i segura. A més, cal treballar també per tal que l’entorn sigui saludable i habitable.
Quines són les principals dificultats per canviar aquesta visió?
M.I.: El model urbà i territorial tradicional està molt assentat al nostre territori. Aquest model és molt rígid, i es basa en la monofuncionalitat i separació dels usos, desatent els serveis o la ubicació d’equipaments des d’un model de proximitat i en una mobilitat basada en el vehicle privat que l’acull a partir de grans infraestructures viàries. El model fomentat tradicionalment ha estat la ciutat funcionalista i segregada, en canvi, el que plantegem nosaltres és un model de ciutat quotidiana i pròxima. En aquest sentit, la principal dificultat que ens trobem és canviar la realitat per atendre les necessitats de la vida quotidiana en la seva complexitat, quan aquesta, ja està mal plantejada d’arrel.
Les ciutats, en general, inclouen les experiències diàries de les dones en el seu urbanisme?
M.F.: La planificació de les ciutats i els territoris desatenen quasi per complet les tasques reproductives i de cura, que tenen una extensió fora de la llar però no han trobat el seu lloc en la planificació urbana. En aquest sentit, l’urbanisme tradicional se centra en garantir les necessitats derivades de l’esfera productiva, desatenent totes les altres. Per exemple, condicionar els espais per anar caminant, planificar el transport públic en altres horaris fora de les hores punta, atendre les xarxes quotidianes que genera l’atenció als diferents cicles vitals, es a dir facilitar l’ús i l’autonomia al voltant de les escoles, els centres de salut, l’accés a l’oci, etc.
El paper de la ciutadania en el disseny d’aquestes propostes és important. Per què?
La participació és imprescindible per reconèixer i visibilitzar el que passa en un determinat espai o territori, és a dir, per posar sobre la taula tot el coneixement que acumula una comunitat sobre el seu propi territori. Les dones han participat històricament de l’esfera pública i reproductiva, d’una manera o d’una altra, però sempre s’ha invisibilitzat el seu paper. Treballar des de l’experiència quotidiana de les persones, reconeixent i visibilitzant les seves vivències i coneixements de les dones com a subjectes no hegemònics, contribueix a desjerarquitzar i despatriarcalitzar els espais i l’urbanisme.
El canvi és possible?
M.I.: Sabem que a través de la transformació de l’espai no es resoldrà el patriarcat, però és important atendre l’anàlisi i transformació de l’espai des d’una perspectiva feminista, ja que és un gran condicionant que pot contribuir, o no, a l’autonomia i llibertat de les dones, i millorar així, la seva vida quotidiana. En aquest sentit, apostar per la transformació de la societat a partir de la transformació dels espais, contribueix a configurar les nostres realitats quotidianes
Perfil
El Col·lectiu Punt 6 és un equip d’arquitectes i sociòlogues que es dedica a repensar les ciutats, els barris i les arquitectures per afavorir una vida sense discriminacions. Treballen per tal que les ciutats i pobles siguin el reflex d’una societat diversa i per a la construcció d’espais inclusius. Aquesta mirada considera la participació ciutadana com una eina imprescindible dels projectes que fan. Marta Fonseca i Magda Isart i s’encarreguen del projecte al barri de Can Filuà. Els dies 30 de maig i 2 de juny dinamitzaran la marxa exploratòria de dones pel barri per aportar una mirada feminista al disseny d’aquest espai urbà.
Foto:Marta Fonseca a la dreta i Magda isart a l'esquerra, encarregades del projecte a Santa Perpètua, a les oficines de Col·lectiu Punt 6 / Josep Cano