ERC reclama conscienciació a la ciutadania i exigeix al govern municipal un canvi en el model de recollida de residus. La portaveu de la formació, Montse Vinyallonga, afirma que "o treballem per un planeta habitable o no hi ha futur digne que valgui”.

El web del Consorci per la gestió de residus del Vallès Occidental ha publicat aquest mes l’informe anual de residus municipals relatiu a la comparativa entre els municipis que formen el Consorci i el volum de residus generats així com el seu percentatge de recollida selectiva. La formació en un comunicat amb el títol "més residus i mal separats" es pregunta "quants anys més calen perquè el govern local vegi que l’actual model que combina un mal sistema de recollida i una mala taxa és antic, caducat i necessita una renovació de dalt a baix?

ERC assenyala que a l’any 2020 a Santa Perpètua es separa correctament menys d’un 40% dels residus, quan la Llei de Residus de Catalunya marcava que l'any 2019 el percentatge de recollida selectiva s'havia de situar en el 45%.
La formació manifesta que "més enllà del drama ambiental que això suposa, des d’Esquerra Republicana volem deixar clar que no ens serveix l’excusa que cada any explica el govern municipal" i recorda que l’Agència de Residus de Catalunya "ens seguirà imposant sancions mentre no siguem capaços de complir amb els objectius fixats per llei".

ERC reclama una política de residus "valenta i decidida" i que cal generar un canvi de model "o seguirem cada any augmentant les sancions". La formació proposa aplicar un model de recollida de residus individualitzat que permeti la identificació del domicili que genera cada residu i, per tant, la possibilitat d’aplicar taxes diferents en funció del grau de responsabilitat ambiental de cada domicili. Esquerra alerta que l'any 2021 la llei fixa l'objectiu del 65% i augura "una sanció monumental". Per últim reclama aplicar el porta a porta amb identificació amb resultats envejables i posa com exemple el darrer cas, al barri de Sant Andreu a Barcelona.

Foto: Contenidors en un carrer de Santa Perpètua / Josep Cano