El fet migratori és un dret de totes les persones, però no totes fan aquest procés de manera legal i segura. A més, un cop arriben a la seva destinació, si arriben, la rebuda no és d’acollida. Ousman Umar és un dels joves que han sobreviscut al viatge travessant el desert del Sàhara a peu i el Mar Mediterrani en pastera. Ell i cinc més d’un total de 46. A Barcelona i amb 15 anys es va trobar perdut i vivint al carrer. Una família el va acollir i va canviar la seva vida. Va estudiar a la universitat i ha fundat una entitat Nasco Fedding Minds amb la qual intenta donar oportunitats als joves perquè ningú hagi de viure aquesta experiència. Ousman Umar serà un dels dos ponents en l’acte que l’Ajuntament prepara per al dia 18 de desembre.
El dia 18 de desembre és el Dia de la persona migrada. Creus que s’estigmatitza en la nostra societat a les persones migrades?
Sens dubte. Jo crec que és el mateix sentit que quan parlem del concepte negre que s’associa a una cosa negativa. Quan parlem d’una persona migrada, el primer és pensar que venen a reduir el nostre benestar, la sanitat pública que ens ha costat molt aconseguir, a aprofitar-se del nostre benestar que ens ha costat anys de construir. Però no se’n recorden que aquesta mateixa persona d’alguna forma també és immigrant. La immigració té la mateixa antiguitat que l’existència de l’evolució humana. Hem de recordar que la migració és un dret. A Espanya tothom té dret a anar a algun altre país de vacances sense que ningú els estigmatitzi. Els alemanys que han ocupat zones de les illes canàries on només es parla en alemany tampoc se’ls estigmatitza. La veritat és que la immigració està segmentada. Tenim una definició negativa atorgada a les persones que com jo, especialment, però tothom sap que a les residències d’avis hi ha moltes treballadores de l’Amèrica llatina, elles són sudacas però el Messi no, l’Ansu Fati no és negre, són negres els que han arribat en pasteres a les illes Canàries.
Les reaccions de la societat civil i de les administracions són les mateixes?
La societat civil és més compassiva quan passen desgràcies com l’incendi de la setmana passada a Badalona o les arribades massives de pasteres a Canàries perquè entenen que el dia que caigui una bomba tots estarem al mateix nivell. La compassió surt, però dura màxim una setmana. Els grans mitjans de comunicació es fan ressò. I la reacció màxima de les administracions generalment es fer un twitt de condol i pensen que ja han complert. Totes les administracions no van al fons del problema. Són hipòcrites i hem de fer l’esforç de fer un pas més enllà. La hipocresia no acabarà amb aquestes coses, el que fa es posar una tireta.
La primera mesura quan arribi una persona migrada hauria de ser d’emergència alimentària i sanitària, però la segona quina hauria de ser per a propiciar l’inici d’una nova història?
Vull citar el Papa Francesc que va dir que quan es tracta de refugiats i immigrants només hauríem de parlar de quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar. És molt difícil posar-ho en pràctica, però si volem realment donar una resposta a aquesta situació només podem parlar d’aquests verbs. Hem d’intentar fer entendre a les nostres administracions que han de complir perquè, fa quatre dies, quan els espanyols, els europeus van marxar a Amèrica fugint de guerres i penúries, sí els van rebre així. Perquè nosaltres només fem hipocresia, criticar-los: “que venen a robar”, buscar excuses per no complir amb el que ells ens van donar abans.
Per què es fa servir aquest discurs?
Hi ha interessos ocults que sabem i que no volem veure, perquè són interessos que ens han ajudat a aconseguir el nostre benestar actual. No he descobert aquí cap mina de coltan. Tots sabem que són infants els que treballen en les mines per tenir un mòbil, però ens interessa el mòbil, i no mirem més enllà. Només volem veure la part positiva no el que hi ha darrere. Ens han posat el cap que només ens hem de preocupar del nostre benestar a casa i del que passa fora ja se n’ocuparà el govern.
Tu vas migrar de teu país.
Tenia 12 anys. Amb 9 ja vaig marxar de casa per anar a treballar a la ciutat. Europa és com el paradís per a nosaltres. Jo no volia anar a Europa anava al paradís. Fa unes setmanes vaig estar a Ghana i els joves continuen pensant en això. I és veritat, Europa és un paradís per als europeus, per a un immigrant és l’infern.
Quan un migrant arriba a Europa es destrueixen les expectatives que tenia?
Les falses expectatives sobre Europa a l’Àfrica, La imatge que tenim sobre Europa a Àfrica és una animalada. No podem seguir alimentant aquestes falses expectatives amb les nostres accions socials amb la cooperació internacional actual. L’ONU diu que l’any 2021 es necessitaran 300.000 milions d’euros d’ajuda humanitària per enviar a l’Àfrica perquè hi ha més pobresa. No pot ser. Que portem tota la vida igual! Si l’Àfrica és més pobre avui que fa 50 anys, per què no canvies l’estratègia. No ho puc entendre.
Potser és perquè ja els hi està bé no tenir resultats?
Hi ha un interès brutal que l’Àfrica sigui cada cop més pobre. Així ha d’estar pendent de les engrunes europees i així no tindrà veu per al seu coltan, per als seus diamants. Mira fa poc temps Senegal ha renovat un conveni amb el Fons Monetari Internacional per allargar el retorn del deute, que mai tornarà perquè és impossible. Doncs, el conveni inclou l’eliminació d’aranzels a les collites europees i deixar als vaixells pescar a la seva zona de mar. Si a un agricultor a Senegal el seu any de feina que pot ser menys d’un 1% del que recull un agricultor espanyol i a sobre entren aquests productes a Senegal, acabes amb la vida d’aquesta persona. Gent amb vint anys que veuen que no poden comprar-se unes sabates, els estàs convidant a marxar, a anar a Europa, a morir al Mediterrani o a viure en edificis abandonats com el de Badalona que ha cremat. Estem farts de veure migrants recollint ferralla. És inhumà. Som invisibles.
El viatge des de Ghana fins a Barcelona et va canviar la vida?
El viatge travessant el desert del Sàhara i el Mediterrani és passar d’un infern a un altre infern. Em sento un dels homes més afortunats d’aquest món. No he aconseguit arribar perquè fos l’home més fort. Vam començar 46 i vam arribar sis. Vaig arribar per poder complir la meva missió de vida. Jo l’he descoberta i visc per ella.
Quina és la teva missió?
En tinc dues. La primera és donar veu als companys que van perdre la vida en el camí i els que continuen morint ara i la segona, treballar a l’origen del problema perquè possibles futures víctimes no caiguin en aquesta trampa infernal. Per això vaig fundar Nasco Feeding Minds, per alimentar les ments dels nens perquè es puguin salvar ells mateixos a casa seva.
Actualment, a què et dediques?
Estic centrat en l’ONG, de moment a Ghana. El més important és alimentar la ment i no la panxa. L’ajuda humanitària està fent molt de mal. Si no ensenyes perquè és important una cosa, mai triomfarà. Els projectes de cooperació internacional han de ser a llarg termini si volem que siguin exitosos i ajudin a canviar la vida de les persones. Fa 30 anys que va arribar el primer cadàver a Espanya. Fa cinc anys de la imatge de l’Aylan i el que es fa es comprar un vaixell o donar diners per combustible i que estigui esperant-los al mar. Això és un pedaç. Continuaran morint persones. Si volem acabar amb el problema s’ha de contactar amb persones com jo que sabem com crema l’infern i que coneixem la nostra gent i podem ajudar a canviar.
Com treballa Nasco a Ghana?
He creat onze aules informàtiques que utilitzen 30 escoles. Des de 2012, hi han passat més de 20.000 persones i ara ja hi ha divuit persones capaces de programar. El meu somni és poder dur a terme una empresa social Nasco Teck per poder donar feina a aquests nois per demostrar que sí sabem què es pot fer. Però necessitem fons.
Vols tornar al teu país d’origen?
He d’aprendre a nedar en dos mars. Faig conferències a estudiants que queden bocabadats explicant la meva experiència de vida. He d’ajudar a fer entendre a infants i a empresaris, també hi faig xerrades, que es poden aportar solucions per a l’Àfrica i frenar el problema actual de la migració i com es rep als migrants. He d’ajudar a Ghana, quan tingui més diners faré més.
Si poguessis enviar un missatge a altres persones que com tu en el seu moment estan pensant en migrar quin seria?
El que li vaig dir al meu germà Banasco Seidu Nuhu. Li vaig dir: l’autèntic paradís està a la teva ment, està a casa teva, a la teva tribu, a la teva gent, al teu menjar. És deu vegades millor que arribar a Barcelona i ser un desgraciat. El dia 7 de desembre van haver-hi eleccions a Ghana i el parlamentari més jove de la història de Ghana ha estat ell. Fa 14 anys volia venir al paradís. El fet de fer-li entendre que el que jo he vist al mar amb els meus propis ulls ni al meu pitjor enemic li deixaré viure. Fer li entendre que el més important és l’educació, alimentar la teva ment. Avui és un autèntic orgull que el primer cas d’èxit de Nasco ha fet història a Ghana.
I a la societat europea?
Hi ha molt bona gent. La família que em va acollir, per exemple. La bona gent no fa tan de soroll com la negativa. Hem de fer l’esforç per començar a teixir aquesta xarxa de gent bona i començar a canviar les coses.
Perfil
Nom: Ousman Umar
Any i lloc de naixement: 1988, Ghana
Professió: emprenedor social i fundador de l’ONG Nasco Fedding Minds
L’Ousman va començar el seu camí migratori amb 12 anys i va trigar tres anys a arribar a Barcelona. Va viure al carrer fins que va trobar una família que el va acollir. Es va posar a estudiar, primer els idiomes i després va continuar sense defallir, en deu anys ha passat de no saber català a tenir un títol i un màster universitari. Ha fundat l’ONG Nasco Feeding Minds per “alimentar la ment” dels joves a Ghana i impedir que ningú visqui el mateix infern.
Foto: Ousman Umar / Josep Cano