Tort inicia una nova temporada. L’any passat, va aconseguir dos campionats de Catalunya i un subcampionat català. L’esportista de la nostra localitat és conscient que és molt difícil superar aquests números; fins i tot repetir-los ja seria un èxit, però es mostra convençut, com a mínim, de lluitar pel podi en tots els campionats en els quals participi. Diumenge, té la primera cita, amb el Campionat de Catalunya de cross, que es disputarà a Sabadell, en el qual competirà tant de forma individual com per equips, amb el Club Atlètic Mollet.
Diumenge, dia 26 de gener, se celebrarà el Campionat de Catalunya de cross a Sabadell. Quins objectius t’has marcat en aquesta competició?
L’any passat vaig ser campió individual i subcampió per equips. El llistó està molt alt. En el capítol individual intentaré estar el més a dalt possible, però és difícil perquè els rivals ja et coneixen i et marquen una mica més. Tot el que sigui estar entre els cinc primers, per a mi estarà força bé. Per equips, aquest any volem aconseguir la primera posició. Hem estat entrenant molt bé i crec que hi arribarem en bona forma.
I per a la resta de la temporada, quins són els teus objectius?
La primera part de la temporada, se centra en el cross. Aquest any, per primera vegada, participarem tant individualment com per equips en el Campionat d’Espanya, que es farà a Jerez de la Frontera l’1 de març. Al febrer, tenim el Campionat de Catalunya en pista coberta. Si arribo en forma intentaré córrer les proves de 1.500 i de 3.000 metres. Després, correré curses populars i milles. Al juny començarà la temporada de pista a l’aire lliure.
La temporada passada va ser molt exitosa. Podràs millorar-la?
La temporada passada va ser molt bona. Vaig ser campió de Catalunya de cross al gener; al juny vaig aconseguir el subcampionat de Catalunya de 5 quilòmetres en pista; i vaig ser campió de Catalunya de 10 quilòmetres en ruta. Al febrer, no vaig poder participar, per una lesió, en el Campionat de Catalunya de pista coberta. Aquest any, és molt difícil tornar-lo a repetir, però intentarem lluitar i donar una mica de guerra.
Quan fa que et dediques a l’atletisme?
Porto uns deu anys. Jugava a futbol i conforme m’anava fent gran veies que la teva forma física no era equiparable a la de nanos més joves i vaig decidir entrenar pel meu compte. Una mica de fer running per millorar la meva condició física i em va enganxar a aquest esport. Era una manera diferent de desconnectar del dia a dia i em donava unes sensacions molt bones. Vaig començar a córrer més i paulatinament vaig anar deixant el futbol. I a partir dels 40 vaig, deixar el futbol i em vaig dedicar al running.
Sempre has tingut bons resultats en l’atletisme?
En les primeres curses que vaig fer a nivell popular vaig obtenir uns bons temps i la gent em va animar a apuntar-me a un club d’atletisme, perquè veien que podria millorar amb un entrenament una mica dirigit. Em van convèncer i vaig anar al Club Atlètic Mollet, que era el que més a prop tenia de Santa Perpètua. A partir d’aquí van començar a venir els primers resultats. Sí que és cert que els dos o tres primers anys anava als campionats, però em quedava a prop del podi. Els últims quatre o cinc anys, sí que estic sempre batallant per aquestes posicions.
Fins quan tens previst continuar en aquest esport?
L’edat no la tinc clara. El que sí que tinc clar és que continuaré mentre tingui ganes de competir i d’entrenar. En el moment que comenci a ser més un patiment que un benefici, que sigui un pal anar a entrenar, aleshores la cosa canviarà. Espero que trigui bastant. Dependrà també de les lesions, però espero allargar-ho el més possible.
Què és el que t’aporta l’atletisme?
En el meu cas, i li passa a molta gent, és una teràpia. Després d’un dia de feina que estàs cansat, vas a córrer i quan acabes d’entrenar ho veus tot d’un altre color. És així de simple. El dia que no entrenes arribes a casa cansat i el que entrenes arribes eufòric. Et dona una sensació de benestar. Si no corres, et falta d’alguna cosa.
Quina és la teva prova preferida?
Una prova que m’agrada molt, perquè és molt divertida, a pista coberta o també a l’aire lliure, és la dels 1.500. No soc especialista en mig fons, però és una prova que m’agrada molt. El meu entrenament no va dirigit als 1.500 sinó als 5.000 i als 10.000 metres. Una de les coses que fa que no m’avorreixi és que cada dos mesos vaig canviant de disciplina. Al setembre, octubre i novembre faig curses de muntanya per agafar fons per a la resta de la temporada. Al novembre i al desembre, faig la temporada de cross. Al gener i al febrer, em toca pista coberta. Al maig i a l’abril, faig la ruta. I després, faig la pista a l’aire lliure. Cada dos mesos, vaig canviant i així els entrenaments també van variant una mica.
Tot i que milites al Club Atlètic Mollet, segueixes vinculat al Club Esportiu Fondistes Fem Força de Santa Perpètua?
Sí, encara soc soci del Club Esportiu Fondistes Fem Força i hi estic vinculat. Quan vaig començar a córrer, ara fa uns deu anys, em vaig vincular a aquesta entitat del poble dedicada a l’atletisme. Vaig tenir el primer contacte en una cursa popular i em van dir si volia formar part del club i així ho vaig fer. Era un club en el quals ens reuníem la gent de Santa Perpètua bàsicament per anar a córrer junts. Quedàvem a un lloc i a una hora i anàvem junts a entrenar per no sortir individualment. Però, clar, no teníem entrenador, no teníem una rutina. A partir d’aquí s’organitzava cada any la Cursa de Santa Perpètua amb la qual col·laboràvem una mica tots perquè sortís correctament. Després, vaig anar al Club Atlètic Mollet per millorar i encara milito en aquest club. Sempre corro les curses que es fan a Santa Perpètua, com els 10 de Santa, perquè m’agrada.
Esperes que algun dia pugui haver una pista d’atletisme a Santa Perpètua?
Ui. Seria un somni que Santa Perpètua pogués comptar algun dia amb una pista d’atletisme. Això aniria molt bé. A la nostra localitat hi ha atletes joves que tenen un gran nivell. Ho sé, perquè jo entreno amb alguns d’ells a la pista d’atletisme de Mollet. Tenen un nivell altíssim. Si a Santa Perpetua hi hagués una pista i un club d’atletisme, seria molt positiu.
Quins altres esports has practicat?
De jove, sempre havia jugat a futbol. Havia practicat futbol 11, futbol 7 i futbol sala. Després, abans de fer atletisme, vaig combinar durant un temps el futbol amb el BTT. M’agrada molt la bici, perquè em permetia sortit a la muntanya, veure coses, aillar-me i desconnectar.
Perfil
Nom: Marc Tort Moreno
Any i lloc de naixement: 1971 / Barcelona
Professió: Tècnic en telecomunicacions
Marc Tort havia jugat tota la seva vida a futbol, futbol 7 o futbol sala, però, ara fa deu anys, va començar a fer running per millorar la seva condició física. En un primer moment es va vincular al Club Esportiu Fondistes Fem Força de Santa Perpètua, entitat de la qual encara és soci, però, com que els seus temps eren bons, li van recomanar que, per progressar, s’apuntés a un club d’atletisme. Així ho va fer i va començar a córrer a les files del Club Atlètic Mollet, entitat en la qual encara milita hores d’ara. Des de fa quatre o cinc anys, competeix a un nivell molt alt en l’atletisme de veterans. Vol continuar mentre tingui il·lusió per entrenar. En broma, diu que espera que per al moment de la seva retirada encara faltin molts anys. De moment, tot just ara inicia una nova temporada, amb molts reptes per davant i amb l’objectiu d’aconseguir arribar al podi en les curses més importants de l’any.
Foto: L’atleta perpetuenc Marc Tort a Santa Perpètua de Mogoda /Josep Cano