Santa Perpètua és un municipi ple de vides i històries, de gent que va i que torna. Gent que decideix venir aquí al nostre municipi a viure, a treballar, a arrelar i construir el seu futur i una nova vida. Sabem que el nostre municipi no seria tal com és sense la immigració i l’arribada de nous perpetuencs i perpetuenques al nostre municipi.

Aquesta és la història del Paco i de la Lucía. En Paco va venir des de Granada fins a Santa Perpètua, lloc on també va arribar la Lucía, però ella ho feia des de Colòmbia. Tots dos van arribar amb les ganes i la il·lusió de fer una vida aquí i construir un bon futur.

Durant l’hivern de 1995 va arribar el Paco des d’una petita localitat de Granada, Alicún de Ortega. Vint anys més tard, a l’hivern de 2015 va arribar la Lucía amb la seva filla des de Colòmbia. Tot i la distància en el temps, tots dos van enfrontar-se a reptes similars en el moment de la seva arribada a aquest municipi, convertint-se en històries paral·leles.

L’arribada a Santa Perpètua no va ser fàcil per cap dels dos, en el cas de la Lucía, la seva adaptació va ser dura perquè, per ella i la seva filla tot era nou, un nou país, nou idioma, clima, cultura, tradicions... A més elles estaven acostumades a un ambient sorollós i ple de música pel carrer, molt diferent de la tranquil·litat i pau que tenim al nostre municipi. Tot i els reptes inicials, van aconseguir adaptar-se amb rapidesa i iniciar una nova vida amb èxit.
En el cas del Paco va tenir el suport del seu cosí que el va ajudar quan va arribar aquí.Tanmateix, la Lucía també va tenir el suport de la seva germana que les va ajudar des del moment que van arribar.

Per part del Paco tampoc va ser senzilla la seva adaptació, ell estava acostumat a un àmbit rural i no tan sorollós i això va ser aclaparador per ell els primers mesos.
“La gente lo puso fácil” diu el Paco, referint-se al fet que l’idioma no va ser el principal obstacle gràcies a l’adaptació de les persones cap als qui no parlaven català. Al principi el Paco venia amb una idea de com era la gent i la cultura per coses que escoltava i estereotips que tenia, ja que com diu ell “ vienes predispuesto a que te traten mal” però això no va ser res semblant amb el que es va trobar.

Ells dos diuen que es van sentir molt acollits quan van arribar a Santa Perpètua, cosa que va facilitar molt més el seu procés d’adaptació. També es van trobar gent al seu camí que els van ajudar molt i els van donar suport. Mai es van sentir discriminats o fora de lloc en aquest municipi.

Tot i les dificultats que van viure al principi, aquests obstacles van formar les persones que són avui dia, amb una família, un treball i una vida nova, creada no només per ells sinó també gràcies al suport dels que van estar al seu costat.

Aquesta història no ha acabat aquí, nosaltres l’Ariadna i la Valeria som les filles del Paco i la Lucía i amb aquest reportatge volem recollir la història de la nostra família, donar visibilitat a algunes experiències en nom de totes les persones immigrants i de com hem estat acollides a Sta. Perpètua. Estem profundament agraïdes a tothom que ha fet possible aquesta història i ha contribuït a fer d’aquest municipi un lloc millor i on tothom es pugui sentir com en casa.

Gràcies, Santa Perpètua per donar-nos l’oportunitat de créixer, compartir i construir una nova vida en aquest municipi. Sense el suport de Santa Perpètua aquestes històries mai s’haurien explicat, ara som nosaltres qui les fem visibles en aquest diari.

Foto: Ariadna amb el seu pare Paco ( a l'esquerra) i la Valeria amb la seva mare Lucía, protagonistes de les històries