Coincidint amb el Dia Europeu per la Igualtat Salarial, que es commemora aquest dissabte 22 de febrer, la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Santa Perpètua vol fer públic un article de denuncia de la bretxa salarial que se situa en el 23,4% a Catalunya, segons les darreres dades disponibles.

En termes absoluts les dones cobren anualment uns 6.000 euros menys que els homes. El Departament també recorda que la pobresa té rostre de dona amb fills, segons constaten Creu Roja de Catalunya i Càritas.

Article de la Regidoria d'Igualtat. 22 de febrer Dia Europeu per la Igualtat Salarial.

La igualtat és un dret fonamental de tothom i, per tant, un dret que compartim homes i dones. La Llei 17/2015 aprovada el 21 de juliol del 2015, d’igualtat efectiva de dones i homes diu que tots i totes tenim els mateixos drets i prohibeix qualsevol classe de discriminació.

Podríem pensar, que avui en dia no existeix discriminació cap a les dones o que existeix discriminació només en determinades cultures o països. Però aquest plantejament és equivocat i xenòfob. En realitat, la igualtat entre dones i homes no és encara un fet a Catalunya.

Les dones cobren un 26% menys que els homes i tenen més probabilitats de patir situacions de vulnerabilitat.
Això suposa fins a 6.500 euros a l’any de diferència. Aquesta tendència, es constaten en les xifres del darrer informe del Departament de treball, Afers Socials i Famílies .

L’informe elaborat amb les darreres dades disponibles, relatives a l’any 2016, constata que la bretxa salarial de gènere disminueix, per segon any consecutiu, en termes anuals, situant-se en el 23,4%. Malgrat això, el guany dels homes continua superant en més de 6.000 euros anuals el de les dones, concretament, és de 27.572,8 euros entre els homes i de 21.110,3 euros entre les dones.

Més enllà d’aquestes diferències evidents de retribució, n’hi ha d’altres que accentuen les distàncies a la feina. Les dones tenen més problemes per conciliar la vida laboral i la familiar. Això afecta directament a la tipologia de contractes ja que pateixen més la temporalitat i jornades laborals més curtes. Alhora, revelen les xifres de l’informe, que les dones es concentren els llocs de treball de baixa qualificació i tenen menor accés als llocs de treball de responsabilitat.

D´ una banda, el que es coneix com a sòl enganxós, situa a les dones amb un 25% cobrant un sou de 11.795 euros o menys a la part més baixa de l´ escala salarial, mentre que dels homes la xifra està al voltant d´ un 10%. I d´ altra banda, tenim el sostre de vidre, que constata la dificultat de les dones per accedir a llocs directius, i de les dones més ben remunerades, reben de mitjana un sou anual de 9.000 euros inferior al dels seus companys homes.

L’estudi també posa de manifest que el nombre d’hores treballades té un impacte important en el guany anual i, per tant, en molts casos el menor salari femení s’explica per un major pes del treball a temps parcial (la taxa de parcialitat femenina se situa entorn del 22,6% davant del 7,5% de la masculina, d’acord amb les dades de l’ EPA).

L’enquesta anual d’estructura salarial de l’ INE evidencia també que les diferències de guany brut anual tendeixen a créixer amb l’edat. Un fet que s’ha intensificat els darrers anys.

Per origen, la bretxa de gènere s’ha reduït lleument entre la població nacional (del 24,9% al 24,7%), gràcies al fet que els guanys de les dones s’han incrementat més que els dels homes (+0,9% davant del +0,7%). Per contra, la bretxa entre les persones estrangeres ha ascendit fins al 22,2% en 2016; a l’estudi actual s’ha produït un descens salarial en la població estrangera, el doble d’intens en les dones (-4,6%) que en els homes (-2%).

Pel que fa al tipus de jornada, la bretxa salarial a temps complet disminueix (15,1%) mentre la bretxa en el temps parcial continua creixent (+4,5 pp en 2016).

En referència al tipus de contracte, les dades constaten que a major estabilitat laboral, majors diferències salarials. En aquest sentit, les dones amb contracte temporal cobren un 11,4% menys que els seus companys, una diferència que s’amplia fins al 24,5 % en els contractes indefinits.

Finalment, per tipus d’ocupació, la bretxa més elevada s’observa en les ocupacions elementals (32,6%), seguida dels treballadors dels serveis de restauració, personals i venedors (29,4%). Aquests grups són els que requereixen un nivell de qualificació elemental, presenten els salaris més baixos i tenen una forta presència femenina. En l’altre extrem, la bretxa en el grup de tècnics i professionals científics i intel·lectuals s’ha escurçat des de 2013 i a hores d’ara és la més baixa de tots els grups ocupacionals (18,6%); col·lectiu en què les ocupacions tenen un nivell de qualificació elevat.

La pobresa té rostre de dona amb fills. Així ho constaten tant la Creu Roja de Catalunya com Càritas Diocesana. De fet, més de la meitat de les llars que atenen aquestes organitzacions són llars amb fills i d’aquestes, el 37%_estan a càrrec d’una dona. Es justament en aquestes llars monoparentals, una tipologia de família que ha augmentat un 15% respecte a l’any passat i un 82% des del 2009, on existeix més risc de patir pobresa. Segons el darrer estudi de Comissions Obreres, un 49% de les dones tenen risc de pobresa monetària, enfront del 25% dels homes.

Per què els bons resultats acadèmics i professionals de les dones no es tradueixen en càrrecs de veritable responsabilitat? Per què el poder empresarial, cultural, científic, judicial o polític s'exerceix només en masculí? Professionals i persones expertes responen a un dels principals enigmes del nostre temps, que no només contradiu el principi d'igualtat d'oportunitats, sinó que a més, suposa una pèrdua de talent. La gestió de la diversitat s'ofereix com a estratègia de ruptura del 'sostre de vidre' i adaptació a les noves exigències socioeconòmiques.

Malauradament les dades ens evidencien que encara queda molta feina per aconseguir l’ igualtat efectiva entre dones i homes.