El Ple de l’Ajuntament va aprovar ahir una moció amb motiu del 50è aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), que se celebra aquest 27 de febrer.
La iniciativa ha estat impulsada per les entitats locals SPSolidaria i Asperpol, membres del Consell Municipal de Cooperació, i presentada al Ple a través dels grups municipals de Santa Perpètua en comú i Esquerra.
La proposta pren com a referència el document distribuït per la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) entre municipis i entitats de Catalunya, i reafirma el compromís institucional amb el dret del poble sahrauí a la lliure autodeterminació.
Entre els acords adoptats, destaca el compromís de sumar-se oficialment a la commemoració del 50è aniversari de la proclamació de la RASD expressant públicament el suport institucional al dret d’autodeterminació del poble sahrauí.
El Ple també acorda instar el Govern de l’Estat espanyol a assumir la seva responsabilitat històrica i diplomàtica per garantir una solució justa i definitiva d’acord amb les resolucions de les Nacions Unides. Igualment, es denuncien les vulneracions de drets humans als territoris ocupats i es demana el reforç dels mecanismes de supervisió internacional, inclosa la incorporació efectiva de la protecció dels drets humans al mandat de la missió de l’ONU al territori.
A més, el consistori reafirma el compromís municipal amb la cooperació i la solidaritat a través de la col·laboració amb entitats locals i projectes d’acció humanitària.
Com a acord de Ple, l’Ajuntament ha penjat la bandera de la RASD a la façana del consistori avui 27 de febrer com a gest simbòlic de reconeixement. Va ser precisament aquest punt el que va motivar l’abstenció en el seu vot dels grups municipals del PSC i de Ciutadans.
El portaveu del grup socialista, Joan Martínez, va explicar que l’abstenció del seu grup no tenia res a veure amb la causa sahrauí, amb la qual va assegurar que comparteixen la majoria de punts de la moció. Segons va exposar, el desacord se centra exclusivament en el punt relatiu a la penjada de la bandera. Martínez va voler recordar l’acord municipal per regular quines banderes es poden penjar a l’Ajuntament amb l’objectiu de posar ordre a aquesta qüestió i evitar debats recurrents sobre quina bandera es penja i quina no. En aquest sentit, va advertir que aprovar aquest punt suposa trencar aquell consens i obrir la porta a situacions futures que podrien generar conflictes o demandes similars.
Per la seva banda, el regidor de Ciutadans, Kevin Romero, va diferenciar entre el fons polític de la moció i l’instrument institucional utilitzat. Va assenyalar que el punt 8, referit a la penjada de la bandera, és contrari a la legalitat i a la jurisprudència del Tribunal Suprem, ja que, segons va argumentar, se superarien els límits establerts sobre l’ús de símbols a edificis públics. El regidor va defensar que la bandera sahrauí no és un símbol neutre, sinó que representa un subjecte polític, i que per aquest motiu no consideren adequat que es pengi a la façana de l’Ajuntament.
El text recorda que el 27 de febrer de 1976, després de la retirada de l’Estat espanyol del Sàhara Occidental i l’ocupació del territori per part del Marroc i Mauritània, el poble sahrauí va proclamar la RASD com a expressió legítima del seu dret inalienable a decidir el seu futur. Cinquanta anys després, la situació continua marcada per l’exili de milers de persones als campaments de refugiats de Tindouf (Algèria), així com per la divisió del territori a causa del mur construït pel Marroc durant la dècada dels vuitanta.
La moció subratlla que el Sàhara Occidental figura des de 1963 a la llista de territoris no autònoms de les Nacions Unides i que el procés de descolonització resta pendent. També recorda el paper del Front Polisario, reconegut per les Nacions Unides com a legítim representant del poble sahrauí i que exerceix funcions de govern a l’exili a través de la RASD.
El regidor de Cooperació i Drets Humans, Sergi Hernández, va donar lectura de la moció tot refermant el seu compromís històric amb el poble sahrauí i amb la defensa dels drets humans i del dret dels pobles a decidir el seu futur.
Desallotjament de la sala per les protestes
Com va passar al passat Ple, la sessió del mes de febrer es va celebrat (errata) amb la sala buida a causa del desallotjament de la mateixa per l’impediment de fer-la amb normalitat. Manifestats en contra de la taxa de residus es van congregar minuts abans de l’inici del Ple a la plaça de la Vila amb pancartes i crits de rebuig a la taxa i també demanant la dimissió de l’alcaldessa, Isabel Garcia. Alguns dels manifestants van entrar a la sala fins a omplir-la.
El ple ordinari començava amb la sala plena però amb un ambient molt tens amb crits i interrupcions repetides per part del públic que demanava parlar d’impostos i de la taxa de residus. Fins i tot, alguna persona del públic va demanar a crits retirar la imatge de la pantalla que presideix cada Ple amb el nombre de dones assassinades a l’estat espanyol víctimes de violència de gènere en el marc del protocol de dol aprovat en Ple.
En diverses ocasions l’alcaldessa de Santa Perpètua, Isabel Garcia, va demanar poder iniciar el Ple amb normalitat però davant la impossibilitat de llegir la declaració institucional del Dia Internacional de les Dones pels crits del públic, l’alcaldessa va demanar desallotjar la sala.
El Ple, després del desallotjament va poder realitzar-se amb la lectura de la Declaració institucional amb motiu del Dia internacional de les dones. La declaració que comptava amb el suport de tota la corporació, a excepció de VOX, reivindica el paper de les administracions locals com a agents clau en la transformació feminista.
Foto: Bandera sahrauí al balcó de l'Ajuntament / L'Informatiu
