“Volem celebrar els 100 anys amb la clientela que ha fet possible arribar fins aquí”

  • Concepció Subirats, Jesús Calvo i Albert Calvo
  • Xarcuters
  • Santa Perpètua, Cornago (La Rioja), Santa Perpètua
  • 1954/1954/1983

Concepció Subirats i Jesús i Albert Calvo

La família Subirats continua al capdavant de la botiga que el 1926 van obrir el Jaume i la Marieta. Per fer un homenatge als fundadors de la Xarcuteria Subirats i a la seva clientela, aquest 16 de maig organitzen una festa al carrer on donaran a conèixer un petit llibre que han estat elaborant en els darrers mesos per recollir la història de l’establiment i com d’aquella primera botiga van néixer altres i també les fàbriques d’embotits. Aquesta botiga és la tercera més antiga de Santa Perpètua després de l’estanc Batalla que roman obert des de 1850 i la Perpetuenca de 1911. Actualment estan al capdavant el matrimoni que formen la Concepció i el Jesús i el seu fill Albert.

Com us sentiu celebrant 100 anys de comerç?
Jesús Calvo (J:C): Que ens hem fet grans. Molt bé. Ens fa molta il·lusió fer cent anys, però costa una mica d’acceptar-ho, perquè són molts anys. És que és increïble. La Concepció i jo portem aquí tota la vida, des dels catorze anys. 
Concepció Subirats (C.S.): Jo, amb vuit o nou anys, els dissabtes quan sortia de l’escola, perquè aleshores es feien classes també dissabte al matí, em posaven un tamboret aquí a la botiga i cobrava. Imagina’t. I una altra cosa, els nostres fills també han vingut sempre a la botiga. Tots tres saben el negoci i el coneixen perfectament, perquè també sortien d’escola i estaven aquí a la botiga. Han estat tota la vida aquí, els germans. El Xavi i la Maria tot i que hagin escollit altres professions, el coneixen molt bé. L’Albert és qui ha volgut dedicar-s’hi i continuar amb la xarcuteria. 

Creieu que els fundadors, el Jaume i la Marieta, pensaven que això arribaria a tants anys?
J.C.: No ho crec. Els seus avis van començar amb verdures i coses de l’hort. Perquè tenien un hort aquí. I el que produïen ho venien. Clar, de mica en mica van anar afegint productes com conserves, queviures. 
C.S.: I llavors el meu pare, ja més endavant, va començar a matar el porc, aquí a l’escorxador de Santa Perpètua. I després, vedella. El meu pare sempre ha estat molt innovador i li agradava fer coses noves i va anar introduint diferents productes de mica en mica. 

Quan parlem de la Xarcuteria Subirats, el primer que ens ve al cap són els embotits. Qui va començar amb l’elaboració dels embotits artesanals?
C.S.: Van començar els tres germans. El meu pare Santiago i es seus dos germans Agustí i Ramon. El meu pare va fer la mili a Olot i a les tardes va anar a aprendre l’ofici. Però ja els meus tiets, ja en feien. Al principi, tota la matança es feia a la botiga. Els meus tiets quan es van casar van anar obrint botigues a Barcelona. El gran la va muntar al 1950 a Travessera de Gràcia i el mitjà al carrer Sepúlveda dos anys més tard. Ells feien la matança i embotien allà. Igual que nosaltres aquí. Però llavors van decidir fer la fàbrica per fer-hi tota l’elaboració de l’embotit. La meva àvia era de la Llagosta, ella va néixer allà i el 1957 es va posar allà per així lliurar la botiga de tanta feina i dedicar només la botiga a la venda. Va ser una decisió dels tres germans Subirats.

Des que es va obrir aquesta botiga quants familiars hi heu treballat?
C.S.: Aquí van començar els meus pares, el Santiago i la Rosa. Després van tenir el meu germà, el Santi, i jo. I jo soc la que he continuat. El meu germà ha fet altres coses. El Jesús treballa aquí des dels catorze anys. Ens vam casar l’any 1980. Hem tingut tres fills, el Xavier, l’Albert i la Maria, i tots tres ens han ajudat a la botiga. El gran és químic i la Maria és biòloga. I l’Albert és el que s’ha quedat aquí amb nosaltres. És el que ara és el substitut, perquè nosaltres ja, de mica en mica, anirem desapareixent.

Teniu una clientela fidel?
Albert Calvo (A.C.): Sí, l’hem aconseguit d’intentar fer les coses bé i tenir uns bons productes. Al final, has de fidelitzar la clientela d’aquesta manera. 
J.C.: Perquè és difícil. Abans sí que el client era fidel. Ara ja no tant. Ara ha canviat molt. Volta molt la gent. Sí que tenim una clientela fixa, sempre, però no com abans. Jo me’n recordo que venia de la fàbrica de buscar el producte fresc a les set del matí i hi havia gent a la porta esperant que obríssim. Era increïble. Clar, això s’ha acabat. Això, fa molt temps que no es viu. I mira que hi havia moltes botigues aquí abans el Diego, Ca la Lluïsa, Cal Moretes, Cal Carnisser, l’Altayó, el Grau...

Es vivia d’una altra manera, no? 
C.S.: Sí, es vivia d’una altra manera. Clar, es venia més fresc i ara venem molt més cuinat. És que ha canviat la manera de viure.  La gent abans cuinava moltíssim a casa i ara no.
A.C.: Hi ha molt més oci que abans. Donem prioritat a altres coses. A més ara tens moltes més oferta en tot.

La clientela ha anat canviant també durant aquests anys igual que la vida?
J.C.: Sí, clar. Hi ha persones que encara que volguessin comprar-te cada dia no poden fer-ho. És que és impossible, no arriben. És que tal com està avui la feina i els salaris. És que és increïble. Si no guanya res la gent. No sé com poden viure, t’ho dic, de veritat. Hi ha molta gent que no pot venir aquí, encara que vulgui. No sé com s’hauria de solucionar aquesta situació.
A.C: Hi ha gent que treballen i són fixes, però només venen quan tenen celebracions. I saps que fan un esforç, per Nadal, per un aniversari... Hi ha clients que et diuen vull fer això i vindré aquí, perquè vull com ho feu vosaltres, però... el dia a dia no puc venir... Hi ha situacions que són així. Com està tot, és complicat.

La situació del brot de pesta porcina us està afectant?
A.C.: No, perquè el problema hagués estat si hagués entrat en alguna fàbrica, en alguna granja, cosa que no ha passat. El dia que entri en una granja, llavors ja serà una altra cosa perquè has de començar a sacrificar porcs... I si es dona aquest context aleshores sí que a la gent li entraria una mica de pànic. I començaria a pensar què pot o no menjar. Al principi ens feia por, a veure què passarà, però ha passat com una mica de puntetes, de moment. Esperem que continuï així.

Celebrareu l’aniversari amb una festa, com serà?
A.C.: Volíem fer alguna cosa més carregada pels clients, perquè hi ha clients que porten 60 o 70 anys venint a comprar. Encara n’hi ha, d’aquells que venien quan hi havia els meus avis. I vam pensar fer alguna cosa per a la gent del poble, aquí al carrer. Tallarem el carrer, posarem una miqueta de música, i es podrà degustar una mica els nostres productes. La idea és que passi la gent, xerrar una estona, veure quatre fotos que els poden fer gràcia. No és una gran festa, però passar tres o quatre hores aquí al carrer amb la gent, i celebrar-ho amb ells, perquè al final és gràcies a ells, aquests 100 anys. Tots podem fer les coses bé, però si la gent no hagués respost.

I aquestes fotos d’on han sortit? 
C.S.: Hi ha alguna foto antiga de la botiga, de totes les transformacions que s’han anat fent, de les botigues de Barcelona també hi ha alguna foto que exposarem en un roll-up. I hem fet un petit llibre que explica una mica la història d’aquests 100 anys. Una miqueta, unes pinzellades, perquè, és clar, amb 100 anys hi ha molt per explicar, però, a més, passa que els que realment ho van fundar... Ja no hi són, per desgràcia. També és una mica d’homenatge a tots ells, que s’ho mereixen.

El llibre l’has escrit tu Concepció?
C.S.: Bé, l’hem fet entre tots. Jo he escrit una mica la història. Això és un llibre explicat en primera persona amb el què he viscut. Els meus avis, els meus tiets, l’Agustí i el Ramon, els tres fills que van tenir, i el Santiago, que és el meu pare. Que per això el logo té tres esses. Les SSS són dels tres germans fundadors.

Perfil

La Concepció i el Jesús són matrimoni i l’Albert és un dels seus tres fills. Ell ha volgut seguir amb el negoci familiar que van fundar els seus besavis. Jaume Subirats i Maria Viñallonga van començar al carrer de Martí Costa amb la venda dels productes dels seus horts el 1926. Després van afegir els queviures i el 1944 van afegir la carn de porc així com l’elaboració d’embotits artesans elaborats amb aquesta carn. La producció es va anar diversificant i traslladant a altres punts del territori de la mà de cada fill dels fundadors que es van fer càrrec de diferents branques de negoci totes elles relacionades amb la carn de porc. La Xarcuteria Subirats és l’embrió i ara fa 100 anys.

Jesús Calvo, Albert Calvo I Concepció Subirats regenten el negoci familiar que aquest any fa 100 anys / Josep Cano