L’Ajuntament de Santa Perpètua fa uns anys va posar en marxa el programa ComunitàriaMENT amb l’objectiu de millorar la salut mental de les persones usuàries. Una de les activitats és un hort comunitari sota el nom de NaturalMENT. És aquí on les persones usuàries aprenen a treballar a l’hort, a plantar, cuidar i recollir allò sembrat al mateix temps que intercanvien coneixements i pensaments amb altres membres del grup, teixint una xarxa social i reconnectant amb elles mateixes i amb allò que és important. La persona que les guia en el treball a l’hort és l’Anna Gil, amb qui hem pogut conversar i qui està convençuda que la connexió entre humans i la terra és vital i cal tornar-hi per arribar a la veritable essència.
En què consisteix el projecte NaturalMENT?
L’hort és un espai de salut, perquè estem a l’aire lliure, perquè treballem la terra, perquè ens alimentem d’allò que cultivem, perquè és un espai de salut emocional per la relació, perquè és un espai on realment deixes els problemes fora i et situen a l’aquí i a l’ara en el treball que tens en aquell moment. I de salut ambiental perquè estem treballant contínuament amb agricultura ecològica.
Qui pot participar?
Qualsevol persona a partir dels 18 anys que tingui un mínim d’inquietud i d’interès amb l’agricultura ecològica, que li agradi treballar a l’aire lliure, que li agradi conèixer les plantes, les hortalisses, alimentar-se correctament i que tingui ganes també de relacionar-se amb gent.
Per què també és un espai de salut emocional?
Quan estem una miqueta perduts o desorientats, la terra ens aterra. Jo sempre explico que abans la humanitat era nòmada i anava amunt i avall contínuament. Quan va passar a ser sedentària va néixer la primera cultura del món, que és l’agricultura. I què fa això? Que ens aterra, ens centra, ens situa en l’aquí i en l’ara. És a dir, què tenim a l’horta ara? Què ens diuen les estacions? Què ens demana la terra? Què ens demanen les hortalisses? I això ajuda molt perquè obliga a centrar-se en el què has de fer. I la terra d’alguna manera també ens retorna tot aquell esforç.
Podem identificar l’hort perquè és diferent?
Aparentment no. La diferència que té, per exemple, és que té hotels d’insectes, que als estius intentem posar-hi gira-sols que cridin l’atenció. S’identifica principalment perquè en els altres llocs hi ha una o dues persones treballant-hi i quan passes pel nostre en som de sis a vuit. Però per la resta, no aprecies una diferència notable. És un hort amb un sistema de correu concret, però un hort més.
A l’hort trobem grups diferents treballant-hi?
Fins ara funcionaven per grups tancats i ara el que hem decidit és que fem com matrícula viva. És a dir, algú que està interessat a participar en el projecte es posa en contacte amb nosaltres i es pot incorporar a l’octubre, al gener o al març. Sí que és cert que intentem que de març a octubre no s’incorpori gaire gent perquè és el moment de pic de feina gran i llavors tot ha d’estar com una miqueta més estructurat, més organitzat. I clar, algú que comença de nou requereix d’una atenció que a vegades en aquesta etapa ens costa d’estar-hi més pendents. Ara podem veure treballant el tercer grup i aquest octubre hem començat el quart grup amb tres persones i aniria bé que poguéssim incorporar-ne més perquè places n’hi ha.
El primer any és com més inicial i el segon seria quan s’aprèn la tècnica?
El primer any tot és nou. Encara que fas i que veus els cicles, no n’ets molt conscient d’allò que estàs aprenent. I el segon any ajuda a assentar els coneixements. De vegades el segon any et diuen, això no ens ho vas explicar l’any passat? Sí, no ho vaig explicar perquè si no no podríem plantar, no seguiríem la seqüència que té. Jo crec que un aprèn agricultura i entra en connexió amb la terra quan comença a treballar pel seu compte. De les dues primeres edicions, gairebé el 50% s’han quedat horts de la plana. I jo segueixo tenint vincle amb ells i és ara quan t’adones que s’estan assentant els coneixements. La veritat és que som com la família hortolana.
I aquesta família és la manera de crear xarxes, que és un objectiu del programa ComunitàriaMENT.
Som una pinya i hem tingut la sort que quan han repartit els horts, han pogut sol·licitar alguns que estaven a prop. On no arriba un, arriba l’altre, per obrir el rec o per tancar-lo o per al que sigui. Quan comencem a treballar, generem un grup de WhatsApp per comunicar-nos i entre ells es coneixen i es relacionen. Sí, som una família hortolana.
Aquesta família és un dels beneficis de l’horticultura?
Sí, sí. Bé, el treball de camp a les masies és de tota la família. El camp, si no es fa en comunitat, és duríssim i molt difícil. Nosaltres, els nostres hortets els fem en comunitat. I això fa molt perquè tots venim amb la nostra motxilla i et poses a treballar i vas compartint, vas xerrant, vas explicant coses i vas veient que la teva motxilla no és tan diferent de la motxilla de l’altre. Vas començant a compartir problemes, però també comparteixes solucions, comparteixes alternatives, altres maneres de veure els conflictes, les dificultats. Quan comences a fer la feina i l’acabes hi ha una transformació en aquell hort i ells mateixos s’adonen del canvi. Aquesta mateixa transformació que està succeint en la terra, inconscientment succeeix en la persona. Perquè t’has oblidat, has compartit i has mirat les situacions des d’un altre punt de vista. A vegades, quan donem un consell, quan compartim el conflicte de l’altre i li estem donant opinions, en realitat estem opinant del nostre propi conflicte, que a vegades no volem escoltar-nos. La veritat és que és un espai bonic, de compartir vivències.
Tu tens unes altres vivències amb els infants quan participes en l’hort pedagògic.
Sí, són dos horts diferents. L’escola és un espai d’experimentació total i tot el que succeeix en l’hort de l’escola, indirectament o directament, queda vinculat amb moltes de les matèries. També existeix la part emocional del nen que surt de l’aula i entra a l’hort. A vegades és com una desinhibició i altres, com un espai d’equilibri, d’ordre, de serenor. Són dos perfils molt diferents, units per la terra i per l’horticultura, i amb resultats molt macos.
Animes a plantar encara que sigui en un test?
Sí, si tens un test agafa un cap d’alls i els poses. No els toquis, no els reguis, acabaràs menjant i fent una truita d’alls tendres. I comences així i un altre dia vols posar una altra cosa i una altra i una altra. Intentar alimentar-se del que has produït, per simple que sigui, té uns efectes molt grans a nivell de salut.
S’ha de tenir paciència?
Els cicles naturals de les plantes et fan entendre que la immediatesa no existeix, perquè no té raó de ser. Existeix l’aquí i l’ara, però la immediatesa de les coses no, tot té el seu cicle. Per exemple les coliflors, bròcolis, porros, cebes que hem plantat al setembre no les collirem fins al febrer o al març perquè la natura entra en aquest espai d’hivern, de recollir-se, on tot va molt lent i on tot es va coent i fem molt a poc a poc. Doncs això ens passa als humans exactament igual. I l’hort què fa? T’obliga d’alguna manera a entrar en aquests cicles. La primavera tots són flors, tot germina, tot brota, a l’estiu, està ple de fruits i t’alimentes de tot, de tomàquets, albergínies, pebrots, carbassons, cogombres, de tot. I quan arriba la tardor et reculls i et deixa aquells aliments més concrets d’aquestes estacions. I tu ho vius amb normalitat perquè els humans també ens recollim a la tardor i a l’hivern.
Els cicles de les plantes amb els canvis climàtics estan canviant?
Totalment. Qui ens diu que tot s’avança són les plantes, com evolucionen, com les plantes germinen més ràpidament a la que hi ha calor. Abans els calçots els collíem al febrer, però ara al desembre ja n’hi haurà.
Hem de menjar fruita i verdura de temporada?
Menjar el que la terra i el que la natura ens dona, en la temporada que ens ho dona, és donar-li al nostre cos allò que necessita en aquell moment. És a dir, ara comencem amb moniatos, coliflors, bròcolis... és el que necessitem ara. Quan arriba la primavera, l’estiu, necessitem uns tomàquets, les síndries, els melons, coses més sucoses... Cada temporada tenim aliments que ens donaran les mateixes vitamines, els mateixos minerals i la mateixa energia. Has de ser enginyós i saber cuinar,
Perfil
L'Anna és neta del Joan de Can Bernades i els seus avis paterns, valencians, tenien horta. Amb catorze anys va fer un viatge a Cantàbria amb la família i una imatge de dones ventant el blat la va captivar fins al punt de tenir clar que volia treballar la terra. Va estudiar el cicle superior de tècnic agroalimentari, però la vida laboral la va portar per altres branques. Molts perpetuencs la recorden com la informadora del Punt Jove des dels seus inicis. Als 40 anys va tornar a sentir aquesta crida cap a la natura, el desig de connexió i de voler treballar la terra i s’hi va posar de ple. La seva vessant educativa, exercida durant tants anys, la va portar a plantejar activitats d’hort a escoles amb les quals treballa des de 2015 i a partir del 2021 amb persones adultes, un nou repte que volia entomar i que duu a terme a l’hort comunitari del NaturalMENT.
Foto: L'Anna Gil a l'hort comunitari / Josep Cano
