El perpetuenc Robert Morral és una de les persones que han format part de la delegació catalana participant a la Marxa Global cap a Gaza per demanar a la comunitat internacional que es garanteixi que l’ajuda arribi i arribi ara a Gaza. La idea era encetar el 12 de juny una marxa pacífica des d’Egipte fins a Rafah, on havia d’haver arribat el 15 de juny. Unes 4.000 persones de 85 països hi van prendre part, tot i que es va haver de disoldre davant de la repressió policial. A Gaza hi vivien més de 2,5 milions de persones entaforades en un petit terreny com el Maresme bloquejat per terra, mar i aire. Morral destaca en aquesta entrevista que no s’ha de confondre jueu amb sionista i que hi ha molts jueus que diuen “no en el meu nom” a aquest genocidi.
Quins són els motius que t’han portat a formar part d’aquesta Marxa Global cap a Gaza?
La franja de Gaza porta des del 2006, de forma interrompuda, amb diferents massacres, diferents períodes de guerra, diferents embargaments de medicines, de material humanitari de primera necessitat, però a partir de l’octubre del 2023, l’estat d’Israel comença un bombardeig encara més indiscriminat, més massiu, on fins i tot organismes internacionals, com la Cort Internacional de Justícia de Nacions Unides, Amnistia Internacional, diferents organismes multilaterals, juristes, han qualificat de genocidi sistemàtic i planificat de la població civil de Gaza. Algunes dades apunten ja que hi ha hagut 61.000 persones assassinades, la meitat d’aquestes nens i dones, però alguns estudis, com el de Harvard, amb un professor israelià al capdavant, ha parlat d’almenys 377.000 persones palestines desaparegudes, moltes d’elles sota la runa, encara no trobades mortes, més del 50% infants i dones. Tot això ha estat succeint amb una complicitat i fins i tot amb un suport d’Europa i dels Estats Units i de grans governs de la regió. Fa un parell de mesos homes i dones intenten organitzar-se per aturar aquest genocidi enfront de la inoperància i la complicitat de molts governs i crear la marxa internacional a Gaza.
Quins eren els objectius?
L’objectiu de la marxa era, bàsicament, arribar a Rafah, que és l’única via terrestre per on poden passar els milers de camions de Nacions Unides que estan ancorats allà, que estan bloquejats amb material humanitari de primera necessitat. Ara està tancada, bloquejada. La idea era arribar allà, de forma pacífica i pressionar per obrir aquesta frontera, perquè entrés el material humanitari, medicines, menjar de primera necessitat.
Com arribes a formar part de la delegació catalana?
Des de fa temps estic en contacte amb diferents grups de solidaritat internacional a Gaza i a Palestina. Jo tenia pensat anar a Cisjordània, on també es demanen voluntaris en períodes de com a mínim quinze dies, per acompanyar els nens que van a les escoles, els camperols, acompanyar també els pobles que són encerclats pels sionistes i els colons sionistes i que intenten fer fora de Cisjordània als palestins, perquè a Gaza hi ha un genocidi, però a Cisjordània estan havent-hi assassinats també de la població civil palestina. Tenia pensat aprofitar unes vacances per anar a Cisjordània, però vaig canviar els plans per anar cap a Gaza.
Què pot fer la societat civil per aturar tot el que està passant a Palestina?
És la nostra obligació moral i ètica com a ciutadans. La relatora de Nacions Unides per Palestina, Francesca Albanese, afirma que, hi ha un genocidi sistemàtic a Gaza, Cisjordània i a tota la Palestina històrica, i que s’està fent amb la complicitat, amb el suport i amb el benefici econòmic, o sigui, amb el lucre dels nostres governs. Amb els nostres impostos s’està massacrant la població civil palestina. Els nostres governants, amb els nostres impostos, per tant, nosaltres som també copartícips i còmplices si no lluitem en contra d’aquest genocidi sistemàtic. Com a ciutadans de ple dret, com a persones crítiques, evidentment que podem fer moltes coses. Poden boicotejar els productes israelians, podem pressionar perquè els nostres ajuntaments, les nostres universitats, les nostres empreses facin un boicot contundent cap a l’estat sionista i criminal d’Israel tal com es va fer a la Sud-àfrica de l’apartheid. Cal tenir clar que no és el mateix jueu que sionista. El sionisme que governa Israel és un nacionalisme reaccionari que avantguarda els moviments nazis i feixistes. Són molts els jueus antisionistes que diuen “no en el meu nom”.
Era una acció arriscada?
Era una acció arriscada, però una trimilionèsima part menys d’arriscada del que estan patint els nostres germans i germanes, éssers humans a Gaza i a Cisjordània. La heroïcitat no és en cap de nosaltres de les que hem anat, sinó és amb el poble palestí. Això s’ha de dir per terra, mar i aire, perquè al final, Palestina és resistència en majúscules, és vida en majúscules, és dignitat en majúscules, és humanitat en majúscules.
Les situacions que viu el poble palestí venen perdurant en el temps
A la marxa internacional a Gaza, vaig tenir de company metge cirurgià argentí jubilat, que havia estat uns deu anys a Palestina, i explicava que era horrorós veure el nombre de nens i nenes d’entre set i tretze anyets que tenien una cama, dues cames, un braç... amputats, els faltava un ull, provocats per bombes catalogades com a crims de guerra, com el fòsfor blanc. Això ha creat tota una generació perduda a Gaza de persones i nens mutilats i mutilades. I, malgrat tot, segueixen resistint sent des de fa 100 anys estigmatitzats, perseguits, assassinats.
En aquest deure moral que dius tu, Robert, marxes a la marxa global per casa i què has viscut?
Jo arribo el dia 11 en avió a El Caire i allà mateix quinze persones ja són detingudes i deportades. Des d’aquell dia es van produir entrades a hotels i hostals on es detenen de forma abrupta, a vegades fins i tot també violenta, a diferents persones de la marxa. Això fa canviar la planificació i se’ns convoca a anar a Ismailiyah, però en aquest camí, ens trobem diferents controls de tanquetes de l’exèrcit, antidisturbis i policia d’Egipte. Algunes persones, unes 500, són retingudes en el primer punt de control, unes altres mil en el segon, i un petit grup de 300 persones arribem a Ismaïlia. Jo estic en aquest petit grup, intentant veure com podem seguir per arribar a Rafah, però aquella mateixa nit hi ha un toc de queda i la majoria som detingudes, a mi em detenen a quarts de quatre de la matinada, en un pis que havíem aconseguit de seguretat amb la contrapart egípcia. Ens detenen, se’ns acusa de trencar la llei, ens agafen els passaports, ens porten a una comissaria i d’allà ens porten escortats per l’exèrcit i per la policia de retorn cap a El Caire. La repressió és diferent entre es europeus de pell més blanca i els europeus d’origen àrab, el tracte és més dur, hi ha algunes pallisses. Es torna a reorganitzar tota la delegació, s’intenta pressionar a través de les ambaixades, només per arribar a Rafah, però veient que el cos diplomàtic ens culpa per estar allà, es decideix abandonar les accions de la marxa a Egipte. Una part marxa cap a Tunisia, a reunir-se amb el Sumut Convoy que venia per terra i havia quedat estancat també a Líbia per les faccions armades pressionades principalment per Israel, que les arma. Al Sumut Convoy marxaven ciutadans del Marroc, d’Algèria, de Tunísia, una marxa preciosa amb 2.000 homes i dones que venien amb autobusos i amb cotxes, amb unes imatges de solidaritat internacionalista cap a Palestina espectaculars. Van ser aturades, es van produir segrestos i agressions sexuals, van patir una repressió superior a la que vam patir nosaltres que veníem per aire a El Caire. Ells també decideixen tornar.
I ara què farà aquesta marxa global?
La marxa global ha comptat amb més de 4.000 persones de més de 80 països, que han posat el cos per intentar trencar el bloqueig criminal a Gaza. És una onada de solidaritat que el poble palestí també ha agraït moltíssim perquè sabem que els ha arribat. Ha de fer una avaluació i a partir d’aquí continuar. És una experiència molt bonica i aquestes delegacions han demostrat la tendresa dels pobles, tendresa al poble palestí, i cal seguir-la demostrant perquè el genocidi malauradament no s’atura. I vull fer una crida a totes i cadascuna de nosaltres perquè es poden fer moltes coses, per exemple, es pot participar en la campanya de boicot, desinversió i sancions BDS. Vull fer una crida a l’Ajuntament perquè de forma definitiva s’adhereixi a la campanya BDS, i faci un comunicat públic condemnant el criminal i genocida bloqueig. No sabem si hi ha algun lligam econòmic amb alguna empresa, amb alguna entitat, però estaria bé que esbrinem quines empreses estan fent negoci amb l’exèrcit d’Israel, amb entitats sionistes que estan colonitzant, ocupant terres palestines, i que estan desplaçant gent, matant gent. Estaria bé declarar un municipi lliure de sionisme, de qualsevol vincle amb el genocidi a Palestina.
Perfil
En Robert treballa en un CRAE amb infants tutelats i en risc social i és sindicalista. La seva feina es basa en la intervenció socioeducativa en contextos d’exclusió social i s’ha destacat en la defensa de drets laborals de treballadores i la denúncia de mala praxi en el sector social. Des de fa anys milita en organitzacions que treballen la Solidaritat i Defensa dels DDHH. “A Gaza hi ha un genocidi de la població palestina i davant la inacció, complicitat i suport dels nostres governs amb l’Estat criminal d’Israel, cal que totes participem activament per denunciar-ho i lluitar per a que s’acabi”, per això afirma, més de 4.000 persones de la societat civil de 80 països han format part de la Global March to Gaza.
Foto: Robert Morral / Josep Cano
