Francisco Sánchez va fundar l’Sport Sala, el club de la nostra localitat que es dedica al futbol sala, fa 50 anys. Els actuals responsables de l’entitat, amb Sebas Escámez al capdavant, estan preparant diferents activitats per celebrar el 50è aniversari. El club té previst dedicar un dia exclusivament a la commemoració, però, de moment, no vol avançar quan serà. L’Sport Sala està millor que mai; té actualment 15 equips, un rècord en la història de l’entitat. A més, els dos sèniors estan lluitant per pujar de categoria, el primer equip, a la Tercera Divisió Nacional, i el B, a la Primera Catalana. Per primera vegada, l’Sport Sala podria tenir un conjunt en una categoria nacional espanyola, una prova de que s’estan fent molt bé les coses.
En quin moment arriba per a l’Sport Sala aquest 50è aniversari?
Penso que arriba en un moment pletòric. Tenim ara el major nombre d’equips que s’ha donat en la història de la nostra entitat. Tenim el sènior A jugant a la Divisió d’Honor Catalana, que és la màxima categoria del futbol sala català, i tenim el sènior B, que és el primer classificat del grup 5 de Barcelona de la Tercera Catalana i que està lluitant per l’ascens. El sènior B té en aquesta ocasió l’oportunitat de pujar dues categories de cop. També tenim altres equips de la base que ho estan fent molt bé i estan intentant pujar de categoria aquesta temporada.
Què esteu preparant per celebrar els 50 anys de l’Sport Sala?
S’estan preparant moltes coses, començant per la imatge del club. S’estan modificant alguns temes, la roba esportiva. Hi haurà unes sorpreses molt boniques que heu d’entendre que no vulgui desvetllar encara. Ens posarem en contacte també amb persones que ens ajudaran a que el dia de la celebració sigui un dia molt bonic. Serà un dia dedicat exclusivament a la celebració, no serà el de la presentació de la propera temporada. Encara no podem dir quin dia serà, tot i que està bastant avançat, perquè abans hem de demanar els permisos al Departament d’Esports de l’Ajuntament.
Parlaves del bon moment del club i aquí ens hem de detenir en la gran trajectòria en les darreres temporades del sènior A de l’Sport Sala, un equip format majoritàriament per jugadors de Santa Perpètua.
Doncs sí. Vam ascendir ara fa tres anys de Segona a Primera Catalana. L’any següent vam pujar a la Divisió d’Honor Catalana i vam aconseguir mantenir la categoria. Si ens centrem en aquesta temporada, vam finalitzar la primera volta de la lliga en zona d’ascens i encara estem lluitant per pujar i donar el pas a la Tercera Nacional, que seria molt important per a la nostra entitat.
Seria un fet històric per al club.
Seria la primera vegada que tindríem un sènior en una categoria nacional espanyola. És veritat que vam tenir un sènior que va pujar a Preferent, però tant alt com Tercera Nacional no hem tingut mai cap equip en una categoria així.
Creus que serà possible l’ascens aquesta temporada o properament?
Jo crec que sí. Jo creia l’any passat que la nostra categoria era la Divisió d’Honor Catalana i això que ho vam passar molt malament per aconseguir la permanència. Ara, veiem els jugadors que tenim i els que venen per darrere, crec que sí podem donar el salt a la Tercera Nacional.
A part del sènior B, voldries destacar algun equip de la base?
En destacaria molts. El juvenil A ho està fent molt bé. El juvenil B, també. El cadet A, l’infantil, l’aleví, que porta Javi, els més petits... La veritat és que gairebé tots els equips de l’entitat estan fent unes campanyes molt bones. No voldria deixar-me a ningú.
Teniu quinze equips. Amb les instal·lacions que podeu fer servir és el màxim?
Fa unes setmanes vam tenir una reunió amb els responsables d’Esports i nosaltres sempre demanem més. Ara és complicat entrenar a més equips. Primer per les franges horàries que necessites i, després, per les instal·lacions. A més, necessites entrenadors. Cal tenir en compte que per portar un equip has de tenir entrenadors titulats. Els nois s’estan titulant. Tot i això, crec que encara tenim bastant marge de creixement.
No teniu cap equip totalment femení. Per què?
Vam arribar a tenir un farà uns vuit o nou anys. Ara, no en tenim, perquè és molt complicat. Ja ens agradaria. No és que nosaltres no volguem. No venen noies a apuntar-se al futbol sala com per poder formar un equip. Si venen tres o quatre noies, no és suficient per crear un equip. Has de tenir un mínim de jugadores per afrontar una competició.
Com vas arribar a l’Sport Sala?
Fa molts anys, jo jugava la lliga dels diumenges de futbol sala a Santa Perpètua. Se li deia la lliga dels bars. Jo jugava al Guardiola. Tenia molt bona relació amb el senyor Francisco, que era el president i fundador de l’Sport Sala, i un dia em va oferir jugar amb el primer equip. Jo tenia uns 20 anys més o menys. Vaig dir que sí, que era un honor. Vaig estar jugant molts anys. Quan el cos em va demanar de plegar (riu), vaig continuar dins de la directiva. També feia de taula en alguns partits. Un dia, Javi em va proposar ser entrenador i portar als petits amb ell. Així va començar la meva carrera com a entrenador. També era el vicepresident i, quan va morir el senyor Francisco, es va decidir que fos jo el president i aquí segueixo com a president de la millor entitat del món. Ara, farà uns deu anys que soc el president. La meva idea és seguir. És la meva vida i la meva passió el futbol sala, juntament amb el grup humà que formem aquesta entitat.
Des de fa uns anys ets l’entrenador, amb Paco Sánchez, del sènior A. Què aporteu cadascun?
Som diferents i això és bo. Ell té un caràcter més fort que jo. Ell diu que fa de poli dolent moltes vegades i jo, de poli bo. La suma dels dos caràcters amb la formació que tenim, amb tots els anys i que coneixem a la gran majoria de nois que formen el primer equip perquè els hem portat des que eren petits; tot això ho fiquem dins d’una olla i fem aquest caldo tant bo que és el sènior A.
Recordem els orígens del club. Com es va crear?
El va crear Francisco Sánchez. Al principi eren molt pocs equips. Abans hi havia dos o tres equips. Després, a poc a poc, es van aconseguir categories més altes i es van anar ampliant els equips fins arribar al dia d’avui.
Quins objectius us marqueu a curt termini?
Mantenir allò que hem arribat a aconseguir en tots els aspectes. En el sènior A, com a mínim, mantenir la Divisió d’Honor. Mantenir també els equips que tenim i, si podem ampliar-los, perfecte. I mantenir aquest bloc que fa que siguem com una família. És increïble quan vas a veure un partit del sènior A i veus que tens allà donant suport a tota la base del club, que baixen a la pista al costat de la banqueta, encara que els àrbitres els acaben fent fora. Mires les graderies i veus allà totes les categories. S’ha de mantenir aquesta unió, aquest bloc que té l’entitat.
Tu dius que sou una gran família. Quines són les claus?
Una de les claus és el respecte, sobretot. També l’entrega. Haig de dir que la gent que estem portant l’entitat ho fem d’una forma altruïsta. Això és molt important des del meu punt de vista. Estem on se’ns necessita quan se’ns necessita. S’ha de destacar també el dia a dia que formem com a família. Això és molt important.
Perfil
Sebas Escámez va arribar a l’Sport Sala quan tenia uns 20 anys de la mà de Francisco Sánchez, que va ser el fundador del club i que va morir fa uns anys. El senyor Francisco, com diu Escámez, i un dels seus fills el van convèncer per jugar al primer equip de l’Sport Sala. Des d’aleshores, forma part de l’entitat. Primer va ser jugador, després entrenador i membre de la directiva. Des de fa deu anys, és el president, un càrrec que compagina amb el d’entrenador del sènior A. Escámez i Paco Sánchez han creat un tàndem que, amb els jugadors, ha portat al sènior A des de la Segona Catalana a la Divisió d’Honor, la màxima categoria del futbol sala català. Escámez va jugar primer a futbol, al Santa Perpètua, fins a juvenils. Després va militar a la Mogoda, on el seu oncle Juan era el president. Va marxar a la mili, va deixar el futbol i després va començar a jugar a futbol sala.
Foto: Sebas Escámez, al Pavelló d’Esports, durant un entrenament de jugadors de la base de l’Sport Sala / Josep Cano
