El 1925 va començar la construcció de l’actual barri de la Florida. Han passat cent anys i ara arriba el moment de fer una mica d’història, de fer una aturada, de mirar enrere i veure tot el que ha canviat en aquesta àrea de Santa Perpètua on es va projectar una ciutat jardí i com ha anat evolucionant fins al barri que coneixem actualment. Les lluites veïnals van ser importants per anar aconseguint de mica en mica dibuixar els carrers i espais. José Ramos és el president de l’Associació de Veïns que continuarà reclamant les millores que considera necessàries per al seu barri i a més vol organitzar una festa per celebrar els seus 50 anys d’entitat i on li agradaria comptar amb membres de les juntes anteriors.
Què us sembla que les Jornades Europees del Patrimoni estiguin dedicades al centenari de la creació de La Florida?
La veritat és que és un orgull que des de l’any passat s’estiguin fent activitats per celebrar els cent anys de La Florida. Falten moltes coses a fer, inversions municipals, evidentment que sí, però també és veritat que s’ha fet moltíssim. Jo recordo que els veïns que vivien a la part de dalt del barri, pel centre cívic, i baixaven a buscar el bus, portaven dos parells de sabates, perquè quan plovia allò era tot fang. Jo me’n recordo d’això. També el gran ambient que sempre hi ha hagut a la Florida. Però hem de tenir confiança en el govern municipal, que tard o d’hora es posaran les piles i començarem a parlar d’inversions importants aquí. És un barri molt, molt, molt agradable per viure.
Potser, en general, La Florida és un barri poc conegut?
A nivell local és conegut, però fora del que és el poble i la Llagosta és poc conegut. No sé si és perquè ens confonen amb la Florida de l’Hospitalet. El barri s’està fent molt gran i en el seu moment no sabem perquè, es va considerar l’actual Mas Costa com un barri apart. Tant nosaltres com ells considerem que som la Florida.
Des de l’any passat el CREM i el MTIV investiguen sobre el centenari del barri que també és protagonista ara de les Jornades Europees del Patrimoni. Això està ajudant a recuperar la història del barri i potser us heu trobat sorpreses?
Potser sorpreses per a veïns més nous o persones d’altres barris. Jo conec la Florida des de ben petit la vida del cap de setmana la fèiem a la Florida, perquè hi havia més ambient, hi havia futbolins, hi havia l’ambient dels nens, joves, en aquell moment. Algunes coses sí que han estat una mica sorpresa per desconeixement o per estar confós, per exemple, quina va ser la primera casa que es va fer, perquè jo pensava que era una altra, o que per l’avinguda Nou passava el camí reial que venia de Barcelona. Jo he viscut amb el CREM bastantes entrevistes i la veritat és que no m’he trobat grans sorpreses. Però ens agrada que es reculli la nostra història i que altres persones que no viuen al barri la coneguin, evidentment, és molt enriquidor i tot un orgull.
Hi ha hagut famílies que li han tret la pols a fotos, a documents, per reviure aquests cent anys?
Sí, sí. Lògicament estar a l’Associació de Veïns comporta tractar gent amb una certa experiència a la vida, perquè a mi no m’agrada parlar d’edat. I és veritat que et passen una informació, unes fotos i veus una il·lusió amb ells que a mi em fa pensar per què el jovent no pot tindre una petita part de la il·lusió que tenen aquestes persones amb tanta experiència a la vida per a qualsevol tema relacionat amb la vida en general, però sobretot del barri. Per què no pots tindre aquesta il·lusió? Per què no tractes bé el tema públic, el bé comú? La veritat és que em fa molta il·lusió tractar amb la gent gran perquè em dona molta alegria perquè majoritàriament són molt, molt, molt agradables i agraïts.
I que els agrada compartir aquesta informació que tenien, no?
Sí. Perquè és memòria viva del municipi i del barri, en aquest cas de la Florida, cent anys ja des del 1925.
És veritat que la Florida té les seves casuístiques i les seves característiques perquè molts dels veïns parleu de la Florida alta i la Florida baixa, per exemple.
Sí, a mi no m’agrada perquè d’alguna manera sembla que parlis de la Florida alta, la part rica i la Florida baixa, la part pobra. Jo visc a la part part baixa i puc pensar perquè de les quatre fases de la retirada de pals que es van fer dues i mitja, la una i mitja que resta és en aquesta zona, perquè es va començar allà. A mi m’agrada parlar de la Florida en general i no dividir, perquè dividir és fer més petit. I la Florida som el que som, sigui baix, o sigui alt, sigui el que sigui.
T’agrada la Florida?
És un goig viure-hi, tot i que de vegades per a unes persones relativament joves diguin que és molt avorrit. Bé, possiblement sí, perquè no és el típic barri on surts de casa i trobes 200 persones, això és veritat. Però, bé, si el que vols és tranquil·litat i viure una mica en pau, possiblement sigui el millor lloc on estar. Ara, a més, estem molt connectats.
La lluita veïnal ha estat una de les claus per la Florida i el barri de la Florida que tenim ara?
Evidentment. És que si no hagués hagut aquella lluita que va fer aquella gent fa uns 50 anys possiblement el barri de la Florida no seria el que és a la data d’avui. Els fundadors d’entitat van lluitar pel barri i van ser molt necessaris perquè feia falta de tot. Llum, clavegueram, aigua... I menys mal d’aquella gent heroica perquè la seva lluita va ser contínua. A mi em va agafar molt jove, però t’implicaves amb ells perquè et senties com si fos alguna cosa teva, evidentment. Un dels objectius per a l’any vinent és celebrar els 50 anys de l’Associació de Veïns. M’agradaria molt, i molt, poder ajuntar una gran part d’aquella gent que tant va lluitar pel barri. El que passa és que no sé com podria fer-ho per contactar, almenys amb els presidents de les juntes anteriors. Ja sé que hi ha alguns que no hi viuen, però segurament algun sí que hi viu i m’agradaria molt comptar amb ells de cara a l’any vinent.
Ara mateix, quins són els objectius de l’entitat?
La lògica seria voler créixer en socis, però també alguna vegada diem entre nosaltres, per què més socis? Si al final seran més problemes, més feina. En tenim prou, sí, però fa il·lusió que si la gent ve a l’Associació de Veïns és que veu que som honestos, que som treballadors, que no busquem un altre objectiu, que és el bé comú de l’Associació de Veïns i el veïnat. De cara al 2027 volem fer una gran festa de celebració dels 50 anys i, si pogués ser, fer un petit homenatge a aquelles persones que tant va lluitar en el seu moment pel barri de la Florida. Però l’objectiu, ara mateix, és mantenir, si no pot ser més, el que tenim, i amb molta il·lusió i molt de treball per davant.
I continuar sent lluitadors i reivindicar millores per al barri?
Correcte, això no pot faltar. No pot faltar perquè hi ha moltes coses a fer. S’ha fet moltíssim, però hi ha moltes coses encara a millorar. Hi ha algunes zones del barri que estan molt guapes, però hi ha altres que no estan tan guapes. Encara tenim moltes necessitats a la Florida. Una de les nostres demandes és que es conservi la casa dels massovers del Centre Cívic la Florida i es rehabiliti per sumar llocs de reunions o per rebre visites de persones amb problemes de mobilitat. Perquè no és només que tinguem una manca d’espais sinó que per l’estructura que té l’edifici del centre cívic, actualment, no hi ha ascensor. També hem de pensar que l’accessibilitat en els edificis públics de Santa Perpetua és un dret i al Centre Cívic de la Florida no pot accedir una persona amb mobilitat reduïda. Per tant, aquest és un tema a valorar molt seriosament. Estic convençut que arribarà el dia que tan l’Ajuntament com nosaltres ens haurem de posar les piles i començar a parlar seriosament de les necessitats que tenim al barri.
Perfil
El José va arribar amb dos anys a la Llagosta, a tocar del barri de la Florida on feia molta vida. Des de fa 42 anys que la seva residència està justament en aquest barri de Santa Perpètua i de seguida es va fer soci de l’Associació de Veïns Ciutat Jardí La Florida de la qual n’és president des del 2023. La seva implicació en la junta va esdevenir arran de la vocalia d’enterrament de l’entitat i en saber de la possibilitat de perdre-la. Es tracta d’una pòlissa que cobreix l’enterrament, el servei funerari en el municipi de residència habitual a uns preus que van dels dos als set euros al mes, segons l’edat de la persona. La possibilitat què la vocalia acabés a Barberà del Vallès o a Sabadell va fer que el José i altres tres persones entressin a la junta i ara ocupin els càrrecs de l’associació de veïns i veïnes.
Foto: José Ramos amb una vista de la Florida des del Centre Cívic del barri / Josep Cano
