Charo González no podria viure sense llegir. Es defineix com a lectora compulsiva i, des dels onze anys, ha llegit milers de novel·les negres i ha convertit la seva passió en un estil de vida: dinamitza clubs de lectura, participa en festivals i jurats i col·labora amb ràdios. Recentment ha guanyat el concurs televisiu Traitors. Per a ella, la novel·la negra no és només un gènere literari: és una manera de comprendre la societat, de conèixer altres mons i d’imaginar històries. A més, explica com, fins i tot en els trajectes en tren, observa les persones que té al seu voltant i inventa narracions sobre les seves vides. En aquesta entrevista, la Charo ens parla de la seva passió per la lectura i ens anima a participar al Club de lectura que dinamitza a la Biblioteca Josep Jardí.
Per a qui encara no et conegui, qui és la Charo González i com t’agrada definir-te?
Abans de tot, soc una lectora. Em defineixo com una lectora compulsiva. No recordo cap moment de la meva vida sense llegir. L’altre dia pensava quin devia ser el primer llibre que vaig llegir, però no ho sé, perquè sempre em recordo llegint. És una manera de viure, de gaudir, de conèixer el món. Per mi, llegir és una activitat bàsica: no podria viure sense fer-ho.
Remenant per internet hem vist que llegeixes entre 100 i 110 llibres l’any.
Sí, sí, i d’això n’he de donar les gràcies a Rodalies de Catalunya. Visc a Sitges, treballo a Barcelona i faig el trajecte cada dia. Amb els retards, imagina… Sempre dic que el Ministeri de Cultura hauria de donar un premi a Rodalies per fomentar la lectura.
La novel·la negra és el gènere que més llegeixes?
Totalment. Dels 100 o 110 llibres que llegeixo l’any, 105 són de novel·la negra. És un gènere molt prolífer avui dia, tot i que no tot el que es publica sota aquesta etiqueta ho és realment. Hi ha molts thrillers, que funcionen com les sèries: girs constants, finals de capítol impactants, acció contínua. Però per mi això no és novel·la negra.
Quina diferència hi veus?
A la novel·la negra no és tan important què passa, sinó per què passa. No interessa tant saber qui ha mort, sinó què ha portat algú (potser una persona aparentment normal) a cometre un crim. La novel·la negra és un reflex de la societat en què vivim. Sempre dic que, per entendre una societat, hem de saber com es mata en aquella societat.
Llegir novel·la negra ajuda a entendre millor el món?
Absolutament. Si vols saber què passa al món, agafa una novel·la negra. Moltes coses que després veiem a les notícies ja han estat explicades abans a la ficció. La novel·la negra reflecteix la realitat social, política i econòmica, embolcallada amb una trama i uns personatges que la fan atractiva.
Què és el que t’enganxa tant d’aquest gènere?
El coneixement. Conèixer altres mons, altres societats, altres realitats. També descobrir països que mai t’hauries plantejat visitar. La novel·la negra permet viatjar, no només geogràficament, sinó també en el temps i fins i tot cap al futur.
La novel·la negra també pot ser futurista.
Sí, clar. Un exemple molt conegut és Blade Runner, que és una novel·la negra ambientada en un futur que ja hem superat, però que planteja qüestions molt actuals. També hi ha autors que utilitzen la ciència-ficció des d’una base de novel·la negra, com la Rosa Montero amb el personatge de Bruna Husky. I també tenim novel·la negra històrica, com El nom de la rosa.
Actualment dinamitzes el Club de Lectura de novel·la negra de la Biblioteca de Santa Perpètua. Com és aquest club?
És un grup molt actiu i participatiu. Intento fer una programació variada: novel·la negra històrica, autors internacionals, espanyols i catalans, presència femenina, diferents mirades i èpoques. També m’agrada incorporar elements audiovisuals, comparant novel·les amb les seves adaptacions a sèries o pel·lícules. Ens reunim un cop al mes durant aproximadament una hora. Sempre dic que l’objectiu d’un club de lectura és entrar havent llegit una novel·la i sortir-ne havent llegit vint, perquè cada lector aporta una mirada diferent.
Com a dinamitzadora, quin és el teu segell personal?
Evitar les classes magistrals. Al principi explico el context de l’obra, una mica de la biografia de l’autor i què volia explicar amb aquella novel·la. A partir d’aquí, el protagonisme és dels lectors. També intento connectar la literatura amb altres arts com el cinema, la televisió o el còmic.
La novel·la negra no és la teva professió, però ocupa un lloc molt important a la teva vida.
Sí, i curiosament m’ha ajudat molt professionalment. Soc assessora fiscal i, d’alguna manera, la novel·la negra m’ha ajudat a pensar estratègicament, a preveure conseqüències, a imaginar escenaris. Convertir la feina en una mena de novel·la negra fa que sigui fins i tot divertida.
Està molt integrada en el teu dia a dia...
Sí! Si vaig en tren i, per exemple, em quedo sense llibre (cosa que no acostuma a passar), jo no soc gaire de mirar el mòbil tota l’estona. A vegades em dona per observar la gent que tinc al voltant. I de sobte començo a pensar: aquest senyor, per exemple, em fa la impressió que treballa d’això... Per què? Doncs perquè porta aquestes sabates, o perquè l’he vist baixar sempre en aquesta parada. Coses així. T’imagines històries. Suposo que, després de tantes novel·les llegides, acabes mirant la realitat com si fos una novel·la negra.
Amb tants anys llegint, t’has convertit en una referent del gènere.
Porto llegint novel·la negra des dels 11 anys, i ara en tinc 64. Això són més de 50 anys i entre 3.000 i 4.000 llibres llegits. Això m’ha portat a fer de lectora professional per a autors, a participar en festivals, jurats, taules rodones i a ser comissària del festival Sant Boi Negra. També col·laboro amb diverses emissores de ràdio i dinamitzo altres clubs de lectura.
Recentment també has guanyat el concurs televisiu Traitors. Com ho vas viure?
Va ser una experiència fantàstica. És un reality diferent, basat en la psicologia, la deducció i la confiança. En realitat és un reality perquè estàs 24 hores amb persones que no coneixes, i no saps mai qui diu la veritat. Va ser molt intens, però m’ho vaig passar molt bé i ho repetiria sense dubtar-ho.
Creus que el fet de ser lectora de novel·la negra et va ajudar dins del joc?
Segurament sí, però no tant com la gent es pensa. La novel·la negra t’ensenya a observar, a fixar-te en els detalls, a desconfiar de les evidències massa clares. Però al programa estàs amb disset persones reals, no amb personatges de ficció, i això ho complica tot molt més. Les emocions hi juguen un paper clau. Al final crec que vaig saber esperar, escoltar i llegir bé les persones, i això em va salvar.
No podem acabar l’entrevista sense demanar-te una recomanació literària.
Ara mateix acabo de rellegir Caballos lentos, de Mick Herron, una novel·la d’espionatge ambientada al MI5, amb una sèrie magnífica (Slow Horses). També recomano L’hivern del comissari Ricciardi, de Maurizio de Giovanni, i he començat L’honorable societat, de Dominique Manotti.
I un últim missatge de la dinamitzadora per ajudar a omplir les darreres places al club de lectura de novel·la negra?
Que no s’ho pensin. S’ho passaran molt bé, descobriran lectures i connexions humanes, i ho faran en una biblioteca magnífica com la de Santa Perpètua. Apunteu-vos-hi.
Perfil
La Charo González és lectora especialitzada en novel·la negra, dinamitzadora de clubs de lectura i divulgadora cultural. Assessora fiscal de professió, ha llegit novel·la negra de manera continuada des dels onze anys, amb més de cinquanta anys de trajectòria lectora i milers de títols a l’esquena. És dinamitzadora del Club de Lectura de Novel·la Negra de la Biblioteca de Santa Perpètua i d’altres clubs, col·labora habitualment amb emissores de ràdio i participa en festivals, congressos i taules rodones dedicades al gènere. Defensa la novel·la negra com a eina per entendre la societat contemporània i concep la lectura com una forma de coneixement del món, del passat, del present i del futur. Recentment ha estat guanyadora del concurs televisiu Traitors.
Foto: Charo González és la dinamitzadora del Club de lectura de Novel·la negra de la Biblioteca Municipal Josep jardí / Josep Cano
