El projecte Fènix és una iniciativa de l’Ajuntament de Santa Perpètua per implicar les joves en una programació decidida, organitzada i gaudida per elles a través de pressupostos participatius. El 2023 es va dur a terme la primera Assemblea Fènix on es van decidir les primeres propostes tenint en compte el pressupost màxim disponible per a tota la programació. Aquest mes de juliol ha finalitzat la tercera edició i una de les activitats que s’ha fet els tres anys ha estat la Crazy Party, una festa per donar inici a l’estiu i al final de curs. Va ser una iniciativa de dues joves, Nuria Cervera i Naiara Serrano, que l’han organitzat any rere any per oferir una festa a les joves sense haver de marxar de Santa Perpètua i de la qual n’han après molt sobre gestió i organització.
El projecte Fènix pressupostos participatius joves va néixer el 2023 i en aquella primera assemblea ja vau presentar una idea. Després d’aquests anys, quina valoració feu de la vostra contribució al Fènix?
Nuria Cervera (N.C.): Els tres anys a l’assemblea la nostra proposta ha sortit la primera sempre. Jo crec que a la gent més que res li ha agradat i estic molt contenta i orgullosa del que hem creat. Naiara Serrano (N.S.): Sí, al final és una manera que els joves puguem contribuir d’alguna manera i per a nosaltres perquè abans crec que no se li donava suficient importància i ara gràcies a aquest projecte els joves podem proposar les nostres propostes.
Sou la primera generació del projecte Fènix, creieu que ha servit a les joves?
N.S.: Sí, ha anat molt bé. La veritat és que crec que, fins a on jo sé, han tingut molt d’èxit totes les propostes.
N.C.: Sí, i de fet nosaltres l’any que ve no podem continuar fent la Crazy Party perquè ja farem els divuit anys, però ens han dit alguns contactes que la volen seguir fent perquè els ha agradat bastant.
El fet de poder proposar activitats directament i d’haver de ser votades per poder fer-se és un bon sistema?
N.C.: Sí, jo crec que sí. És que és el millor perquè al final tothom vota el que vol.
N.S.: És clar, i nosaltres al final amb la nostra edat sabem el que vol la gent, que majoritàriament són festes. Però no sempre.
En el moment de l’assemblea Fènix participeu algunes joves, però en el moment de fer les activitats s’afegeixen altres joves?
N.S.: Sí, això passa sempre. Potser som 100 a l’assemblea i després acaben apareixent el triple.
Les activitats es fan per a totes les joves, però no totes participen en l’assemblea, què podem fer per augmentar la implicació?
N.C.: És que potser falta promocionar una mica més la data de l’assemblea, perquè jo sé de molta gent fins i tot les meves amigues, que jo he dit que he d’anar a l’assemblea i m’han preguntat què és això? Llavors potser promocionar una mica més. Tot i que també és veritat que és complicat atreure l’atenció de tots els adolescents. No crec que hi hagi una manera exacta de dir que així vindria tothom. Però sí que és veritat que jo crec que promocionant-ho una mica més o per l’Instagram pujant vídeos més visuals, parlant, més que un text o una notícia.
N.S.: Sí, o alguna enquesta, però enquesta als instituts. Aprofitar hores de tutoria, per presentar les propostes que es faran a l’assemblea i fer l’enquesta directament a les persones d’aquell institut i d’aquelles edats. Així no hi hauria el risc que hi hagi gent més gran o més petita. Es podrien recollir aquell mateix dia i afegir aquestes votacions als vots que es facin durant l’assemblea. És una opció.
Per què vau decidir fer una proposta?
N.C.: Jo me’n recordo perfectament, perquè nosaltres anàvem a les festes de Polinyà. En fan moltes per als joves. Hi anàvem sempre a les festes, sempre havíem de sortir de Santa Perpètua per sortir de festa o per alguna fira, alguna cosa així. Nosaltres pensàvem que tant de bo fessin alguna cosa aquí i no haver d’agafar el cotxe per sortir ni haver de demanar els nostres pares si ens poden portar allà i venir-nos a buscar. Llavors just va sortir el projecte Fènix i la possibilitat de fer propostes i vam dir, i si proposem una festa pels adolescents. Hi vam anar, la vam proposar i va sortir.
La vostra proposta era una gran festa per celebrar el final de curs?
N.C.: Per inaugurar l’estiu, més que res. Me’n recordo que el primer cartell posava inauguració de l’estiu. Aquests dos últims anys sí que hem posat fi de curs. De fet, el primer any no teníem clara la data. Va costar. Vam pensar, a finals d’estiu no, perquè se’n va tothom, perquè estem tocant la festa major. I després, al juliol, altres fires, altres festes. I més tard vam pensar, la podem fer a l’hivern, en algun període on no hi hagi festes a prop, però penses, Halloween, Cap d’Any, Carnaval, Sant Jordi, però què fem? I vam acabar decidint al juny.
Què heu après amb l’experiència com a organitzadores d’una activitat oberta a les joves?
N.S.: Jo crec que hem après a intentar organitzar-nos millor. I també escoltar les crítiques de la gent i poder reflexionar i intentar millorar aquestes crítiques dins del que es pot fer. Jo crec que això ha sigut perquè rebíem moltes demandes. No es pot fer tot, però es pot intentar. Per tant, és com que et fiques a la pell de molta gent que fa coses i rep moltes crítiques del que fa. I has d’aguantar i intentar canviar-ho.
N.C.: I la primera festa se’ns va complicar molt per la brossa generada. És clar, perquè quan acabava la festa havia de quedar net i no amb brossa i vidres trencats a terra. Vam intentar millorar-ho el màxim possible i va ser incentivant la gent. Si tires un nombre determinat d’ampolles, o de gots a la brossa et donem una polsera d’aquestes que brillen i a la segona vam millorar bastant. Però no podem fer màgia, no podem de sobte recollir-ho tot. Així i tot va sortir molt bé, va millorar molt.
Coneixíeu tot el que implica organitzar-la?
N.C.: La idea que teníem des d’un principi era fer la festa a l’aire lliure. A la riera o la zona on es fan els Deskoncerts, però era impossible. Perquè molestàvem els veïns i si era a l’aire lliure havia d’acabar a l’1 o a les 2 h.
N.S.: I tot el que suposa econòmicament de muntatge de so. L’experiència ens ha servir per veure tot el què s’ha de fer per gestionar una festa.
Espereu que algú us prengui el relleu, per poder seguir organitzant una festa que s’ha consolidat en aquests tres anys de projecte Fènix?
Sí, sí. De fet, ens han vingut bastantes persones a dir que estaven interessades. A veure si quan arribi l’assemblea es presenten perquè a nosaltres ens agradaria que continués.
Com ha anat la Crazy Party 2026?
N.C.: Molt bé. Estàvem una mica neguitoses perquè no havíem fet tanta promoció com els anys 2024 i 2025. I dèiem, a veure si no vindrà ningú. Però va venir bastant gent, la veritat. Potser perquè ja es coneix.
N.S.: Jo crec que el fet de portar ja dos anys fent la Crazy Party ha fet que les joves si ja han anat i els ha agradat doncs amb poca promoció ja van venir. I el tema de la brossa també va molt bé.
N.C.: Saps què passa? Que sempre tenim el mateix problema, que és que la gent no entra al CAM. Es queden a fora, però no entren. Per això la principal idea era fer-ho fora, a l’aire lliure. Però, clar, són moltes complicacions afegides.
