Segons el concurs d’arrendament de terres a Gallecs fet per l’Incasòl, Jaume Folguera seria l’únic perpetuenc que podria continuar amb les seves terres. Unió de Pagesos va presentar un recurs contenciós administratiu contra tot el tràmit, però si no hi ha canvis, podrà continuar vinificant uns ceps de fa més de tres generacions de la seva família. Amb ell hem volgut analitzar la situació del sector al municipi a través de la seva història personal, amb la seva passió per un món que ha quedat reduït a la mínima expressió, quan abans les famílies tenien vinyes per fer-se el seu propi vi d’autoconsum. El Jaume està convençut que cal explicar la història que hi ha darrere de cada producte per tal d’aprendre a valorar-lo i estimar-lo.
Vens d’una família de viticultors perpetuencs i continues amb les vinyes. Ha canviat molt?
Ha canviat molt, però som guardians d’estil, tenim cintura per adaptar-nos als nous temps. Jo vaig néixer el 27 de setembre de 1981 fent la verema, aquest any l’hem feta el 25 d’agost. Ara tenim més calor i unes restriccions hídriques importants que no tenien abans. Això afecta la manera de cultivar, de podar, de gestionar la feina que fas al camp. A la vegada, com que només hi ha aquestes vinyes a la zona, els ocells, que no tenen menjar a l’estiu, les ataquen, també els senglars i els conills i has de cobrir les vinyes. És una constant lluita contra els elements físics, els elements de meteorologia i els que vinguin.
Heu pogut conservar les vinyes durant generacions?
Les que va plantar l’avi i el pare a Gallecs, sí. Jo no vaig conèixer el meu avi, però treballo els ceps que va plantar. I això a mi és una cosa que em dona una satisfacció brutal. Jo no l’he conegut, però la seva feina sí, he tocat el cep que ell ha tocat. I aquest cep encara està viu. Aquest cep potser té 90 i pocs anys, els més vells, que han viscut el que ha viscut aquest poble, tots els canvis. I hi tinc aquest respecte de treballar-los bé, que es mereixen totes les atencions perquè estiguin bé, evidentment tant com un que estigui plantat de fa poc, però quan algun d’aquests ceps es mor, em cau la llagrimeta. És una cosa important per a mi i em fa mal.
Segons el concurs fet per l’Incasòl, series l’únic perpetuenc que podria continuar a Gallecs?
Desgraciadament sí. Encara no hem signat els contractes perquè hi ha un recurs contenciós administratiu d’Unió de Pagesos contra tot el concurs d’arrendament de l’Incasòl. Però desgraciadament, si tira endavant el procés, sí. I per mi és una pena perquè els companys que han estat al costat ja no els tindré. És una llàstima no veure la gent del poble que estàs acostumat a trobar al teu cantó. I potser es podia haver fet alguna gestió diferent, tot i que és molt difícil de fer un canvi així de gros, gestionar un canvi de tantes hectàrees i de designar-les i fer-ho bé per a tots, però a mi em sap particularment greu que els que són del poble no hi siguin, molt greu. Jo perquè crec en l’agricultura ecològica i fem també regenerativa i tocs de biodinàmica. Jo crec que puc cultivar una cosa i que aquella terra quedi fins i tot millor que quan la vaig agafar, en matèria orgànica, en biodiversitat, en microbiologia. Molts aspectes que abans no es tenien en compte i hem anat evolucionant. Però alguns no hi creien tant, i per culpa d’això s’han quedat sense terres. És una llàstima, però així ho ha decidit l’Incasòl. Ara caldrà esperar a veure què passa amb el recurs.
Ningú dels que cultivava terres a Gallecs tenia la seguretat que podria continuar amb elles?
Ningú. Jo al concurs vaig demostrar amb papers que el meu avi havia comprat les terres, que s’havien expropiat, que les hem estat cultivant sempre. Aquesta vinya no estaria aquí sense la feina que hem fet. No ens va garantir que guanyéssim. De fet, no vam guanyar, vam quedar segons en la parcel·la de terra que ens tocava per la vinya. Va ser gràcies a que la guanyadora del lot de terres que li va tocar havia participat a 18 o 17 dels 23 lots que hi havia. Com que tenia un excés de terres va haver de renunciar-na algunes i va renunciar al nostre bloc de terres i aleshores vam poder optar, com a segon classificat, a poder fer el contracte.
Santa Perpètua era molt agrícola i no fa tants anys.
Molt agrícola i mantenir aquestes vinyes ja no és una qüestió econòmica, és també una manera que la gent vegi que l’activitat que es fa com a agricultor no empitjora el que seria el medi ambient. Al contrari, estem ajudant a fer que Santa Perpètua es vegi verda, amb un aire que no es contamina, afavoreix una biodiversitat, que hi hagi ocells, insectes, plantes que puguin créixer i que es puguin desenvolupar en un entorn que, per a tots és molt més favorable. Però, evidentment, el món gira i evoluciona i hi ha molts canvis, però l’agricultura que teníem abans, que era molt més extensa, s’ha vist reduïda i esperem que no es redueixi més.
L’agricultura i la pagesia estan valorades?
A vegades no en som conscients de la importància que fem quan anem a comprar una cosa. Si sabem l’origen, ajudem que aquella cosa es mantingui o millori. A vegades, saber d’on venen les coses o tenir cura, d’on comprem una cosa, ajuda molt els elaboradors que la fem.
Com a viticultor creus que és una manera de continuar amb l’essència de Santa Perpètua?
Per a mí és com una foto històrica però tangible, visible. La pots provar, la pots degustar i la pots valorar. Si busquem imatges antigues de Santa Perpètua veuríem que el segle passat a les dècades dels 50, 60 i 70 estava ple de vinya, de cereal. Polígons que no existien i molts menys habitatges. Però són imatges. En canvi, amb el vi és una realitat tangible. Pots provar un xarel·lo i un sumoll plantats l’any 1937, que eren les varietats que es plantaven llavors, i allò és allò. El mateix tipus de vi, ara, amb una tecnologia molt més evolucionada. Abans es feia molt més d’estar per casa, es premsava, es deixava brisar o es portava al sindicat a què el premsessin, eren vins més rústics. En canvi, ara hi ha la tecnologia de fermentació amb temperatura controlada, etcètera, que et permet tenir una finesa en l’acabat final dels vins molt més bona i que, fa que, per exemple, ens hàgim presentat a guies de Catalunya i hàgim tingut 9,75 de puntuació o 9,67, n’estem molt contents.
El vi que feia l’avi i el que fas tu ja no és el mateix, encara que les vinyes siguin les mateixes.
Totalment cert. Abans es feia un vi per alimentar-se durant l’àpat, sec, una barreja entre el xarel·lo i el sumoll que quedava amb un color trencadet, una mica tèrbol. Tot i això, nosaltres, sense comercialitzar, encara elaborem petites quantitats d’elaboracions iguals que les feia l’avi. El vi bo, que és un vi bullit, o misteles, que nosaltres fem perquè ens agrada mantenir aquesta flama de no només mantenir el camp viu, sinó com es feia també de portes en dintre, el secret de “l’enòleg”, perquè pensem que és història de Santa Perpètua.
Hi ha gaires agricultors o viticultors joves a la zona?
Per desgràcia no. Pagesos que tinguin tractors i que conreïn cereal sí que n’hi ha alguns, però sí que és cert que a la viticultura som una rara avis i realment no és casualitat, perquè no és una cosa fàcil. Has de ser un apassionat. La viticultura és exigent. I si és ecològica, encara has de ser més precís. Necessites estar en el moment adequat, en el lloc adequat, amb el producte adequat o amb la feina adequada, perquè, si no, s’escampen fongs, s’escampen malalties com oïdi, míldiu, botrytis, etcètera. I has de ser molt, molt precís.
El canvi climàtic us està afectant?
Sí, i això és molt preocupant, sobretot perquè quan has de replantar ceps has d’anar molt amb compte. Nosaltres intentem fer aquesta agricultura regenerativa per mantenir més matèria orgànica i que pugui acumular més aigua i que pugui resistir més els empits d’aquestes sequedats, que són ja onades de calor sostingudes més de dos mesos. Al mes de juliol o agost veus tots els camps de rostolls de cereals secs, els marges la majoria secs perquè no tenen aigua, i veus la vinya allà verda, exposant els fruits, els pàmpols, que és màgia. Com ho pot fer això? Porta aquí dos o tres mesos sense una gota d’aigua, com aguanta, com està verd, i és un refugi per espècies, per insectes, per la vista. Veus aquella verdor quan està tot sec, quin goig de veure. És una tessitura que ja es veurà com es va resolent, perquè arribaran uns límits de temperatures altes que no només els ceps, sinó l’horticultura, poden tenir greus problemes per resistir. És un repte, però ens l’agafarem amb totes les ganes i farem el que faci falta perquè aguantin els anys que ens queda.
Perfil
En Jaume Folguera és la tercera generació d’una família de viticutors perpetuencs. Sommelier, màster de viticutura i enologia gestiona el negoci familiar, la Bodega Folguera, i elabora un vi blanc tranquil, el Repatani, el Perpetus, un escumós i ancestral i ara està treballant una novetat de vi negre de producció molt limitada perquè tenen molt poc sumoll. Si bé Santa Perpètua era fins fa uns anys un municipi molt agrícola, actualment queden poques terres de conreu i menys de vinyes. El Jaume es defineix com l’Astèrix i l’Obèlix de la Gàl·lia aguantant la viticultura pròpia del Vallès i de Santa Perpètua i a més intenta guardar també l’estil de vins perquè considera que és un llegat històric del municipi.
Foto: Jaume Folguera a les vinyes de la seva família a Gallecs / Josep Cano
