Jordi López porta tres anys sent el director de l’Escola Santa Perpètua, que va ser la primera escola pública del municipi. Segons ha explicat en aquesta entrevista, el centre va néixer l’any 1974 d’una forma reivindicativa ja que tot i que el seu edifici estava construït, encara no s’hi podia accedir. Davant d’això, un grup de mestres van saltar les tanques i van començar les classes. Des de llavors, ha treballat per ser una escola inclusiva, respectar el medi ambient i ser un model pel que fa a la immersió lingüística. Per celebrar aquests 50 anys d'història, l’equip del centre ha organitzat diverses activitats durant el curs com una caminada popular, un concurs de dibuix i un sopar d’aniversari.
Quin és l’assoliment de l’escola que et fa sentir més orgullós?
L’Escola Santa Perpètua va ser pionera en la immersió lingüística. De fet, va guanyar el premi Baldiri Reixac. Ha estat des de sempre un model d’escola catalana. I, sobretot, ara i en els últims anys, estem orgullosos de tota la feina que estem fent per garantir el dret a l’educació de tothom, amb l’objectiu de caminar cap a una escola cada cop més inclusiva.
‘Aprenem amb emoció, fem comunitat. 50 anys’ és el lema de l’aniversari que figura ara el vestíbul del centre. Com s’ha treballat?
Vam buscar la manera en què l’alumnat actual del curs 24-25 també participés en la creació del lema amb la col·laboració del Consell d’Infants, Que, amb dos representants a cada aula de Primària,van començar a elaborar diverses propostes que van anar portant a l’equip directiu, qui finalment va resumir al màxim en una mateixa frase. Es tracta d’un procés democràtic.
Quins són els futurs objectius de l’escola? Com te la imagines 50 anys més endavant?
La veritat és que la societat està canviant molt i molt ràpid. Amb tot el que això comporta, començant per les noves tecnologies, que no deixen de ser una arma. Sobretot espero que la inclusió tingui un paper important. Que no sigui només un miratge, sinó que tothom pugui veure la seva necessitat, igual que en el seu moment es va entendre el sufragi universal. No em puc imaginar l’escola d’aquí a 50 anys, però estic segur que seguirà sent un espai on sentir-se segur, que ha de ser l’objectiu de tots els centres educatius.
Parles de tecnologia, com creus que s’hauria d’introduir a les aules de forma positiva?
Aquí a l’Escola Santa Perpètua hi ha molta tecnologia, considerant que hi ha una programació de robòtica i informàtica des d’I3. És cert que tendim a entendre la tecnologia com aparells, però hi ha molt més enllà. A Infantil, en particular, el que es fa és llenguatge computacional, sense necessitat de tenir pantalles. Aquestes s’utilitzen en certs moments, quan realment és útil. Al final, no és el mateix veure com es transforma un cuc en una papallona amb fotografies en un llibre que veure tot un procés gravat per alguns científics.
L’Escola Santa Perpètua, hereva de les escoles nacionals, va ser la primera pública i a més porta el nom del municipi, quins són els seus trets d’identitat i mètode de treball?
Som una escola catalana, inclusiva i laica. També apostem per les metodologies actives, el que vol dir que es treballa per espais d’aprenentatge des d’I3 fins a tercer, posant focus en l’autonomia i en l’infant com a protagonista. A partir de 4t, 5è i 6è, sobretot es fa un aprenentatge globalitzat. Les àrees no estan parcel·lades en la vida real, és a dir, a la vegada que fas llengua, fas matemàtiques i viceversa, i per això aquest mètode és una manera d’intentar enfrontar-nos a l’aprenentatge fusionat en situacions reals. Sense oblidar-nos, que hi ha coses que no s’aprenen així com així. Per exemple, en la lectoescriptura, sabem que hem d’entrenar al cervell a canviar una part perquè sigui capaç de codificar un text, i això és un aprenentatge que necessita els mestres i és molt més sistemàtic. En general, és com un equilibri entre tota la part de metodologies actives sense deixar enrere la part tradicional.
Quines són les dificultats amb les quals es pot trobar l’escola pública i com pot el Santa Perpètua fer-hi front? Consideres que rep prou recursos?
El principal problema que ens trobem ara mateix a les escoles públiques és la baixada de natalitat. En el fons, si ho mires en perspectiva, és com la llei de l’oferta i la demanda. Hi ha una sèrie d’entitats i persones del departament que fan un pla i diuen que aquests són els recursos i nosaltres, amb els que tenim, els invertim de la millor manera possible. Sempre calen més mans, però aquí i a tot arreu. Podríem tenir més, segur, i ens agradaria, però la veritat és que estem prou ben dotats.
Creus que el sistema educatiu és inclusiu? Quines dificultats té una escola inclusiva?
El sistema ha de ser inclusiu. És un dret, no pot haver-hi discussió. Tot infant té dret a una educació pública i gratuïta. Quines dificultats ens trobem? És un canvi de mirada. Com a escola hem de lluitar perquè tothom entengui que no podem segregar nens per qualsevol cosa. Abans he parlat del sufragi universal, però si tirem enrere, hi havia apartheid, autobusos per blancs i per a negres. Suposo que la gent, en el moment que va començar a veure que això no tenia sentit baixava de l’autobús. Doncs per mi és això, és aquest canvi de mirada, aquest fet de pensar que ha de ser inclusiva i punt.
L’any passat vau signar un compromís pel medi ambient, quines accions esteu duent a terme?
Per començar, s’han reduït totes les comunicacions amb paper. S’està treballant molt amb el tema de tancar llums i finestres quan s’està climatitzant i s’han arreglat els rodets dels radiadors que estaven espatllats. Hem reduït el consum d’aigua a la meitat. Ens agradaria reduir-lo més però també hem de ser conscients, per exemple, que els jocs d’aigua són un moment superdivertit pels infants i vam decidir fer festa de l’aigua. També s’està motivant als alumnes a portar carmanyola en comptes d’alumini. Seguirem treballant i començarem amb el tema dels patis per mitigar l’onada de calor.
A dins de les aules, les temperatures són molt altes. Què es pot fer?
En el fons tot passa per diners. És cert que el canvi climàtic ha fet que les temperatures siguin molt més altes molt abans. Com tot, si hi ha hagut un canvi en el clima, també hi ha d’haver un canvi a les escoles, que som l’únic edifici públic que no està preparat. Però això ja no depèn de nosaltres.
Com vas arribar a ser director? Creus que és una gran responsabilitat?
Abans de ser director era el cap d’estudis. Quan fa tres anys, la Marga, l’exdirectora, va anunciar que es jubilava, sentia que era un pas natural el fet d’assumir la responsabilitat. Ja havia fet el màster en Direcció de centres escolars pel Departament d’Educació, perquè tot i que el meu objectiu no era ser director, sabia que si arribava el moment havia d’estar preparat. Si és una gran responsabilitat?, doncs sí, molta. En el fons ets el cap visible d’una escola on hi ha 278 infants amb les seves famílies, i amb uns 30 o 35 professionals. Has de confiar moltíssim que són excel·lents professionals, però en el fons la responsabilitat final és teva. Quan ets director, el projecte de direcció és el que engloba el teu mandat, és la teva visió de l’escola i això m’agrada molt.
Quina ha estat l’etapa més difícil com a director?
Cada cosa que succeeix és complicada. Potser hi ha famílies que no entenen les decisions que has pres per ‘x’ motius. Quan treballes amb tanta gent i fas algun canvi o moviment, ho fas perquè tens la visió global. Cadascú, com és normal, mira per la seva parcel·la, però la meva funció és mirar per tota la comunitat. Totes les decisions que he pres han estat impulsades per un equip i uns objectius darrere. Òbviament, tampoc dic que totes hagin sigut encertades. M’he equivocat, segur, com qualsevol persona mil vegades, però com diem als infants, de les errades, se n’aprèn.
Tens alguna anècdota a destacar amb els alumnes?
Doncs la veritat és que en tinc moltíssimes, però una de les anècdotes que més m’han arribat a mi al cor és una d’un exalumne que va ocórrer quan ja havia acabat el seu camí a l’escola. Un dia va passar per aquí perquè estava nerviós i enfadat, i em va trucar per dir-me que venia a veure’m perquè aquest era un espai segur per a ell. I així va ser, vaig estar amb ell fins que es va calmar. A mi això em va omplir moltíssim perquè em demostra que hem fet molt bona feina. Aquest infant, després de molts anys, encara pensa que el centre i el George, que és com em diuen els alumnes, és un lloc segur i l’ajuda a regular les seves emocions.
Perfil
En Jordi, en un inici no s’hagués imaginat que acabaria sent el director d’una escola com el Santa Perpètua perquè va estudiar la carrera d’Estadística. En venir del món del lleure, li van oferir fer classes d’anglès a un grup que quedava lliure d’infants de 5è i 6è de Primària. Va ser aquí que es va adonar que estava “perdent el temps” i va decidir estudiar Magisteri de les llengües estrangeres. Mai s’ha cansat de formar-se, ja que fa uns anys va fer el màster en Direcció de centres escolars i ara està estudiant Psicologia a la UOC. Va arribar al Santa Perpètua el 2017, però també ha treballat en altres escoles de Barcelona i, gràcies al seu nivell d’anglès, va excercir com a professor visitant a Chicago durant tres anys.
Jordi Lopez al mural commemoratiu dels 50 anys de l’escola Santa Perpètua / Josep Cano
