El 23 de setembre és el Dia Internacional de les Llengües de Signes. La Raquel Rodríguez és una veïna a la què haureu vist al balcó de l’Ajuntament de Santa Perpètua en moments molt destacats per a la ciutat com el pregó de Festa Major o la rebuda dels Reis d’Orient, l’acte que més li agrada interpretar. Ella s’encarrega de fer arribar els parlaments a les persones que tenen dificultat auditiva i que coneixen la llengua de signes. Però les persones oïdores potser no ens hem plantejat qüestions tan simples com si hi ha una única llengua de signes o com es pot seguir un discurs oral per fer la interpretació simultània en llengua de signes. Fins i tot com és el dia a dia d’una persona sorda. Qüestions que intentarem conèixer en aquesta entrevista.
Per què vas decidir aprendre llengua de signes?
Si et dic la veritat, no me’n recordo. No sé per què em va sorgir aquesta curiositat. El que recordo és que em vaig apuntar a fer un curs de llengua de signes i tornava sempre dient oh, sabeu com es diu tal i per què es diu tal? I era tot com un món nou, curiós i sorprenent.
Hi ha diferents llengües de signes?
Sí. Tothom pensa que, com són signes, han de ser universals i no. Aquí a Espanya tenim dues llengües de signes, l’espanyola i la catalana. Cada país té les seves llengües de signes. Totes són visuals i es poden semblar més que les orals, però totes són diferents. Per exemple, per dir tomàquet aquí, el fem amb un signe com de sucar pa, i a Espanya, no. L’estructura gramatical és igual, però els signes del vocabulari, el lèxic, és diferent, perquè cada país, cada cultura té la seva identitat i fa els signes més acurats a la seva particularitat.
És difícil d’aprendre?
No et diria que és fàcil. Els temps verbals es fan visualment. El passat es fa cap enrere, el futur cap endavant. Els articles tampoc existeixen. Els verbs van al final de la frase. I després, has de perdre la vergonya perquè no només són signes, l’expressió facial és molt important. Si jo estic preguntant, ho faig d’una manera. Si estic enfadada, ho haig de mostrar. Si estic contenta, totes les expressions. I les persones oïdores estem acostumades a parlar i no gesticular molt. Després, la part d’aprendre la configuració manual de les mans, dels signes, que no és fàcil... Al principi, sobretot, has de tenir molta memòria visual que no tenim, perquè no practiquem. Però, mica en mica, es pot aprendre.
Per dir Santa Perpètua, hi ha un signe?
Santa Perpètua té un signe supercaracterístic, que és amb les dues mans tocant-se pel dors i els dits en moviment. Estem esbrinant si hi ha un motiu, però no ho sabem. Però és un signe que coneix tothom.
Com et prepares una interpretació abans d’un acte?
Sempre que fem d’intèrpret en algun acte, si podem tenir el discurs abans, anem millor preparats perquè a vegades no el sents prou bé i, sino sents, ja no saps què diuen. I tenir en compte si hi ha conceptes tècnics per poder buscar si tenen signe. Normalment has d’esperar a sentir que s’acaba la frase per tu poder-la fer en l’estructura de la llengua de signes, però, clar, la persona continua parlant. I anem amb demora. Quan interpretem una persona sorda, moltes vegades li hem de dir que freni perquè no podem parlar tan ràpid. La llengua de signes és superràpida i supereconòmica, i nosaltres hem de posar paraules i al final pot quedar el discurs molt atropellat.
Això és el més difícil a l’hora d’interpretar?
La velocitat i a vegades el tema en qüestió. També si s’han de donar molts números... Hi ha molta diferència d’interpretar discursos, actes o pregons, a interpretar, situacions del dia a dia. A la federació donem servei d’intèrprets per situacions més tranquil·les com, per exemple, quan una persona sorda ha d’anar al metge.
Clar, les persones sordes necessiten la llengua de signes en situacions bàsiques del dia a dia.
És la lluita que sempre tenim, perquè no ens n’adonem. La persona sorda es pot fer entendre perfectament, perquè no són mudes, totes les persones parlen perquè no tenen problemes a les cordes vocals. El que passa és que parlen diferent, perquè si no et sents, parles diferent. I parlaràs millor o pitjor, depenent si tens una miqueta de resta auditiva o no, o depenent del moment en què has perdut l’audició, però tothom parla i es pot fer entendre. Jo, si soc sorda, puc anar al metge i dir-li que em fa mal aquí, però el problema és què em diu el metge a mi. Totes les persones sordes fan lectura labial, utilitzi la llengua de signes o no, però no tothom parla i vocalitza bé, o tenen bigoti o barba, o continuem parlant de costat... Hi ha moltes dificultats en tenir el 100% de la informació fent lectura labial. Moltes vegades van ajudant-se d’un familiar, però per privacitat, perquè el teu familiar no és interpret professional i et fa resums i no t’està dient tot el que estan dient. Per moltes raons, haurien de tenir dret a tenir aquesta accessibilitat. El tema jurídic d’un judici ho tenen garantit, però, per exemple, una tutoria del teu fill, és una cosa que necessites assabentar-te bé què és el que està passant, no?
Ens obres els ulls a totes aquestes dificultats.
Per sort, ara ha canviat molt la vida. Des que vaig començar a treballar el 2002 fins ara el tema de les noves tecnologies ha ajudat molt a la seva vida. Abans enviaves un fax a casa i esperaves que el veiés. Ara fem videotrucades, per a ells això ha sigut magnífic. I, la Fesoca té una aplicació per tenir un intèrpret al mòbil. El que passa és que és dins d’un horari, solament n’hi ha un, si està ocupat perquè algú ha trucat, doncs s’ha d’esperar. Però la possibilitat hi és. En general per fer qualsevol gestió han de planificar abans i demanar intèrpret.
La societat ha d’interioritzar que està formada també per persones sordes?
Ara la llengua de signes és una mica més visible perquè la veiem a anuncis, perquè en alguns informatius veus que hi ha la finestreta amb l’intèrpret. Però tenen moltíssimes, moltíssimes barreres i mancances per a tot. No tenen la immediatesa que tenim les persones oïdores, tot i que amb les noves tecnologies s’ha avançat.
Què podem fer per integrar les persones sordes? Incloure la llengua de signes a l’escola?
Aprendre llengua de signes requereix molt de temps, però sí estaria bé fer un tastet i saber que existeix i que aquí s’utilitza la llengua de signes catalana. De fet, a nosaltres a vegades ens demanen que hi anem i és molt curiós perquè els alumnes fan moltíssimes preguntes. Quan fem un taller d’aquests és la persona sorda la que fa el discurs, assistida per un intèrpret, i surten molts dubtes de coses diàries com ara com saben si truquen a la porta o si et parlen a tu. I expliquen anècdotes com estar al metro i de cop tothom marxa i has de seguir a la gent perquè no tens informació. Per sort, el món està intentant que tot sigui cada cop més visual. Abans, al metge et cridaven pel nom, ara tens un número a unes pantalles.
Quines són les possibilitats d’accés al treball?
La federació té un servei d’inserció laboral que les ajuda. Altra qüestió és el tipus de feina, perquè tenen moltes limitacions a classe. L’educació no està adaptada. I si no tens una família que et posa els recursos extraescolars i estan a sobre, no acaben a la universitat. Hi ha molt poques persones sordes universitàries. En principi poden demanar intèrpret si és pública, però el tema és arribar-hi. Les persones sordes que utilitzen llengua de signes normalment no hi senten gaire. Són persones sordes que han perdut l’audició al néixer o al poc de néixer. El seu món és visual perquè no senten res. És diferent una persona que queda sorda d’adulta o quan ja tens 8 o 9 anys que ja tens adquirit el llenguatge. En aquests casos potser et posen un audiòfon o et fan un implant coclear. Tenen moltes limitacions perquè en grup, fent lectura labial o sentint una mica, si no parlen d’una en una, no poden seguir la conversa. Però a una persona que no hi sent res, tota la informació ha d’entrar-li pels ulls.
I quan es perd audició per vellesa?
No sempre les ajudes tècniques serveixen, escriure el mòbil tampoc és solució. A vegades aconsellem aprendre signes de la vida domèstica, però els han d’aprendre la persona sorda i també aquelles que hi conviuen. Sigui quin sigui el cas, davant d’una persona sorda, mireu-la als ulls, parleu sense cridar i intentant vocalitzar.
Perfil
La Raquel és psicopedagoga i pedagoga i al 2002 va començar a treballar a la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) on és la responsable de projectes i subvencions. L’any 2005 es va formar com a intèrpret de llengua de signes catalanes, una llengua que fa servir a diari a la feina ja que té companys sords. Estar en contacte directe fa que estigui molt més sensibilitzada sobre les mancances i limitacions que es troben les persones sordes i que no ens donem compte les persones oïdores. Ens recomana seguir el compte d’Instagram @llenguadesignescatalana_ si tenim curiositat de conèixer aquesta llengua. Però sobretot ens demana que davant una persona sorda li parlem mirant-la als ulls per permetre la lectura labial.
Foto: Raquel Rodríguez / Josep Cano
