Santa Perpètua aplicarà aquest 2026 la Taxa justa de tractament de residus que té en compte el comportament de la ciutadania. Hi ha una taxa fixa municipal per a tots els immobles que correspon al servei de recollida de residus que presta l’Ajuntament, i una taxa variable segons les aportacions als contenidors d’orgànica i resta que correspon al servei de tractament de residus, que efectua el Consell Comarcal del Vallès Occidental. En aquesta entrevista Joan Fresno, responsable tècnic de Recollida i Sensibilització Ambiental del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental explica els criteris de la implantació de la taxa justa comarcal i els objectius de reciclatge fixats.
La implantació de la taxa justa comarcal a Santa Perpètua ha aixecat crítiques. Alguns partits de l’oposició i veïns consideren que no és justa. Quins criteris s’han adoptat per fer el sistema de càlcul? I per què s’ha decidit aquest nombre d’aportacions i trams?
Amb el sistema de contenidors al carrer, abans de la implantació dels contenidors tancats, tothom pagava la mateixa taxa de tractament de residus, tot i que hi havia moltes persones que no separaven i comportava un major cost de tractament. La implantació del nou sistema de recollida permet aplicar una taxa que tingui en compte el comportament individual en la generació i separació de residus, per tant, que sigui més ajustada a la realitat de cadascú i per això se l’anomena taxa justa.
En relació al número d’aportacions i els trams a considerar en el càlcul de la taxa, s’ha utilitzat un sistema i valors similars als d’altres municipis amb taxa per comportament, amb l’objectiu que siguin prou flexibles per incloure la majoria de casuístiques personals.
La taxa justa comptabilitza les aportacions d’orgànica i resta i no els envasos? Per què?
Exacte, així és. Per una banda, el Consell Comarcal té delegada per l’Ajuntament la competència del tractament de residus de les fraccions orgànica, resta i voluminosos. L’aplicació de la taxa respon al cost del tractament d’aquest tipus de residus.
També cal tenir en compte que, en el cas dels envasos, pot produir-se la incoherència entre incentivar l’ús del contenidor per la correcta separació, mentre per altra banda estem incentivant que no s’utilitzi plàstic i no es sobre generin envasos.
Per què el tractament del residu resta és el més costós?
La separació per materials fa que cada fracció, tractada individualment –com el paper, el vidre o l’orgànica- es pugui reciclar i transformar en altres productes. Això fa que no suposi un cost de tractament important i que tingui un retorn: se n’obté un recurs nou. En canvi, el tractament de la fracció resta és molt complex perquè inclou molts materials diferents (plàstics, cartró, orgànica, vidre...) i està penalitzat amb un impost estatal per reduir-ne la seva generació. Abans es dipositava a abocadors, però donat el seu potencial contaminant, ara es tracta a instal·lacions de tractament innovadores i que tenen un cost elevat, però que eviten uns danys al medi ambient i al nostre planeta.
Per què el fet de fer menys de tres aportacions en cinc mesos a la resta està tan penalitzat en el rebut?
Encara que es faci una molt bona gestió dels residus i se separin bé les fraccions, sempre hi ha residus que cal llençar a la resta -bastonets d’orelles, bolígrafs, estris de neteja, ganivetes d’afaitar, pols d’escombrar, burilles...- i per tant, contemplem que s’ha d’utilitzar mínimament. Tampoc seria correcte llençar aquest tipus de residus en altres contenidors com el dels envasos o l’orgànica, per exemple. La determinació d’una participació mínima vol discriminar entre les persones que separen correctament i les que no utilitzen el sistema perquè gestionen els seus residus a altres municipis o de forma incívica.
La taxa justa s’aplicarà aquest 2026. Alguns també posen en dubte la legalitat de tenir en compte només cinc mesos, un període parcial, per fixar l’import anual. Per què s’ha establert aplicar-la aquest any?
El període de càlcul de 5 mesos està previst a l’Ordenança des del 2024 i no hi ha dubte de la seva legalitat. Aquest termini serà només per al primer any, ja que el canvi de sistema entra en vigor l’1 de gener i no es podien utilitzar dades prèvies. A partir de l’1 de juny de 2026 es començarà a comptar per a la taxa de 2027. Si s’utilitza amb normalitat, 5 mesos és un temps suficient i representatiu de l’ús que es fa dels contenidors.
També hi ha una certa preocupació en l’ús de les dades pel fet que s’identifiqui cada usuari cada vegada que obre un contenidor. Com es tracta aquest tema?
La identificació de l’usuari és un element imprescindible per disposar de dades individuals que permeten la implementació dels sistemes de pagament per generació. Els sistemes de registre apliquen la normativa de protecció de tractament de dades, amb el compliment dels corresponents controls tant des de l’administració com de les empreses implicades.
La taxa justa també s’aplica al comerç. A les xerrades quines consultes li van plantejar els comerciants?
Les xerrades van ser una bona oportunitat per poder escoltar els i les comerciants i per poder respondre les seves preguntes. Es van poder resoldre dubtes sobre les aplicacions específiques per al càlcul de la taxa. Val a dir que els negocis paguen una taxa amb un sistema diferent dels domicilis particular i cal explicar-ho bé. Hi ha diferències segons el tipus d’activitat i s’hi afegeix un coeficient, que és més baix en els casos de participació òptima i més alt amb una participació baixa. Es diferencia entre els establiments que per la seva activitat generen orgànica i els que no.
La implantació del nou model de recollida selectiva amb contenidors tancats quins resultats estan donant a Santa Perpètua?
El nou model ha suposat un abans i un després en el nivell de recollida selectiva i és gràcies a l’esforç de tota la ciutadania. S’ha produït un avenç molt important passant d’un 44% de recollida selectiva abans del tancament dels contenidors a un 82% a finals de l’any 2025. Si es consolida aquest canvi, Santa Perpètua estarà entre els municipis de més població amb millors resultats.
Esperaven aquests resultats amb aquest model?
S’esperava una millora de resultats, però la resposta tan positiva de la ciutadania ha superat les expectatives. Cal agrair la bona rebuda del nou sistema, el canvi ha comportat una millora immediata i molt rellevant de la separació a les llars.
Quins són els objectius de reciclatge fixats i on estem ara mateix al Vallès Occidental i a Santa Perpètua?
La Unió Europea fa anys que va establir els percentatges obligatoris de reciclatge: 55% per al 2025, 60% per al 2030 i 65% per al 2035. Això pel que fa al reciclatge, que vol dir que els de recollida selectiva han de ser, almenys, 10 punts superiors.
En dades de finals del 2024, Catalunya se situava en el 48% i el Vallès Occidental al 45%. Els municipis amb sistemes d’identificació d’usuaris són els que sobrepassen més clarament aquests valors, situant-se habitualment a la comarca per sobre del 80%, i Santa Perpètua és el municipi de més població amb aquests resultats.
La gestió dels residus és un dels grans reptes ambientals als quals s’enfronten els municipis. Quines noves estratègies es poden aplicar per reduir l’impacte i millorar la recollida, reciclatge i reutilització.
Tenim molts reptes sobre la taula i gràcies a l’esforç dels ajuntaments, la ciutadania i les empreses i entitats els estem abordant. Per exemple, podem incidir en la reutilització i també en una bona separació de fraccions com el tèxtil o els aparells elèctrics i electrònics. Hem de ser capaços també de reduir la generació de residus: ja sigui des del packaging dels productes fins a poder allargar la vida dels productes amb la reparació. Sempre ens agrada parlar de totes les R que tenen a veure amb la vida dels productes: Reduir, Reutilitzar, Reciclar, Reparar, Recuperar, Repensar, Rebutjar, Redissenyar...
Els agents mediambientals comarcals ja fa setmanes que visiten Santa Perpètua. Quina tasca porten a terme?
L’equip d’agents ambientals informa sobre com fer una correcta separació i respon a dubtes sobre l’aplicació de la taxa. També fan observació sobre les condicions dels contenidors i les bateries, identificant casos amb incidències per poder tramitar millores. Durant el mes de febrer es trobaran encara els dijous 5 i 12 a l’OAC al matí i a la tarda al Centre Cívic La Rambla.
Perfil
En Joan Fresno desenvolupa funcions de coordinació, assessorament i seguiment tècnic dels serveis municipals de recollida de residus. Presta suport tècnic als ajuntaments consorciats en la definició, implantació i millora dels models de gestió de residus. Al llarg de la seva trajectòria professional ha participat en projectes estratègics d’àmbit supramunicipal. Així mateix, treballa en el desenvolupament d’accions de sensibilització ambiental i participa en espais tècnics de treball i debat, orientats a la millora contínua de l’eficiència dels serveis, l’increment dels índexs de recollida selectiva i l’assoliment dels objectius de sostenibilitat i economia circular.
