“Fer desfilar la meva primera col·lecció a la 080 Barcelona Fashion ha estat complir un somni”


Tenir un somni i treballar fins a assolir-lo. Això és el que ha fet el perpetuenc Marc Sáez Navalles que en el món de la moda se’l coneix per Marc Moon. La seva marca es diu Maison Moonsieur i ha aconseguit desfilar a la 080 Barcelona Fashion, una de les més importants pasarel·les de la indústria. Ha estat la seva primera desfilada i tota una experiència que ens explica en aquesta entrevista en la qual també s’endinsa en els seus projectes de futur immediat com transformar els models de la col·lecció La rue des garçonnes de la 080 en peces comercials. Fa anys que el Marc es prepara per convertir-se en un dissenyador de referència. Algunes artistes ja li han demanat vestits per ocasions especials.


Com ha estat presentar una col·lecció a la 080 Barcelona Fashion? Com valores l’experiència?
Increïble. Estic molt content, la veritat, que el Consorci de Comerç m’hagi donat l’oportunitat de poder presentar la meva nova col·lecció. És la meva segona proposta com a dissenyador. La primera va ser una mica d’experimentació, de colors i de formes, de siluetes, de temes d’acabats de costura. I aquesta segona col·lecció ha sigut més... jo crec que hi ha la meva identitat com a dissenyador, però encara em queda un camí molt llarg.

Segona col·lecció, això vol dir que fa poquet que t’hi dediques?
Jo em vaig graduar a Sabadell el 2021 i sí que és veritat que vaig estar experimentant moltes coses, però en si la meva marca portarà un any, un any i poc, la veritat.

La teva identitat com a dissenyador és Marc Moon, per què?
Marc Moon és el meu nom artístic, però la marca es diu Maison Moonsieur perquè jo tinc família francesa i volia comptar aquesta dualitat entre la meva part catalana i la meva part francesa. La meva idea com a dissenyador és empoderar la dona. Sempre intento barrejar també el genderless. Faig roba genderless per home i genderless per dona. I per això jugo amb aquestes dues paraules, que és maison, que és com es diu les cases d’alta costura a París, i monsieur d’home, però jugo amb moon, que és lluna, per jugar amb la fluïdesa de la lluna i genderless. Aquesta és una mica la idea.

Com t’arriba l’oportunitat de participar al 080?
M’havia presentat a dues edicions i aquesta no ho tenia pensat, però em van animar des de la 080 i em vaig inscriure hores abans que es tanqués el termini. Vaig presentar una col·lecció de 24 looks que finalment vaig haver de confeccionar en vuit setmanes.


Això és una mica de bogeria?
És una bogeria. Casa meva semblava un taller perquè m’ho he portat tot a casa, per poder arribar. Me’n recordo que el dia de la 080, el dia que vaig presentar la col·lecció, venia la gent i em preguntava si estava bé. Jo tenia uns ulls de no dormir, però molt guai.

Estaves esgotat però l’experiència com ha estat?
Increïble. Una mica de caos, perquè és la primera vegada que desfilava. Això sí, vaig debutar a la 080 com jo volia. M’havien proposat desfilar a Sevilla i a Romania. Però jo volia desfilar a Barcelona i a la 080. A Barcelona tenim molt de talent i tenim també iniciatives de desfilades molt guais, però jo volia estar a 080. Fins que no ho he aconseguit, no he parat.


O sigui que t’has estrenat a la 080?
M’he estrenat a la 080. Amb una mica de caos al backstage, perquè al final, la meva primera experiència com a dissenyador, veure tot el que hi ha darrere de les bambolines... Increïble. Les models molt guais, també. L’Esther, que és la directora d’ESMA, també molt maca. Em van tractar molt bé, la veritat.

Jo no hi entenc res de disseny de moda, però em sembla que és un món difícil de penetrar i més de consolidar-se.
És molt difícil, sí, sí. Jo sempre ho deia. No he parat de moure’m. Des que em vaig graduar, no he parat. Jo sempre he sabut que volia ser dissenyador. Vaig estudiar aquí, a l’Institut Rovira-Forns, i recordo que quan ens preguntaven què volíem ser de grans hi havia qui deia metge, enginyer i jo ja responia vull ser dissenyador. És un món que fa por. Fins i tot a la meva mare també li feia una mica de por que jo pogués dedicar-me a això. Però, no és impossible. Costa molt, perquè hi ha molta demanda de dissenyadors. També cada cop hi ha més dissenyadors. Les xarxes socials, com el TikTok, han fet molt de mal també. Perquè es romantitza la professió i a vegades no s’ha de romantitzar. Perquè és molt complicat. Però no és impossible.

Tenies molt clar des de petit que volies dedicar-te a això. Però confiaves a aquestes alçades tenir aquesta repercussió i aquest nom?
La veritat que no. Jo tenia molta pressió perquè... al final jo soc molt jove, però també pensava que faré 25 anys i no he destacat en res encara. Llavors crec que aquest any també per a mi ha sigut com reafirmar-me que sí, que sí que es pot, que sí que hi ha una esperança en la indústria de la moda i que puc tenir el meu lloc. De fet, ara estic centrat a intentar comercialitzar una mica la marca perquè al final hem de vendre. O sigui, això és el més important. Ara estem fent dissenys Spring-Summer perquè hem de fer i així demostrar que la col·lecció es pot comercialitzar.


La col·lecció de la 080 va ser La rue des garçonnes. Què és el que busques tu en els dissenys?
Exacte. El que jo volia és una col·lecció inspirada en la dona dels anys 20, que és la dona que anava pel carrer amb pantalons quan va sortir el pantaló per primer cop a la història de la moda. Sempre intento tenir aquestes referències de la història de la moda. De fet, una de les peces, el gipó, està basada en una peça que va sortir a l’època fosca de l’Edat Mitjana a Espanya. L’he reinterpretada i li vaig posar a una embarassada. Per a mi el gipó és una peça masculina i posar-li a una dona és una interpretació més sexy, empoderar-la d’aquesta manera. També per això he fet servir molta musclera i teixits lluents per barrejar el passat amb el futurisme. Crec que és molt important agafar la història de la moda, com feia el dissenyador espanyol Cristóbal Balenciaga.

I ara què faràs?
Ara el que volem fer amb Spring-Summer és reinterpretar la col·lecció i portar-lo a un món més comercial. I per exemple, algunes peces com el gipó podria ser per posar sobre d’un biquini o alguna cosa més sexy, però a la vegada que sigui fashion. El nostre públic objectiu és gent que li agrada la moda. No és per qualsevol persona, al final. La gent, sobretot de la meva generació, ens van molt els temes dels outfits per un concert o un festival i està pensat per això, pels festivals d’aquest estiu.

Abans de la 080 ja has tingut clientela especial.
Sí, sí, sí. He vestit a la Sofia Coll i la Laura Gibert d’Euphoria, també he vestit a la Zowi, que és una cantant de trap d’aquí d’Espanya de tota la vida, que per a mi va ser increïble. Fa poc també ens han demanat roba per la Lola Índigo. I com que totes les celebritats estan a Madrid ens hem incorporat al showrom de Madrid Flame Concep. Crec que en quant a moda, a Barcelona som més avantguardistes i més transgressors, però tot el xup-xup està a Madrid. Fa poc ens van demanar roba per a la Nathy Peluso i no va poder ser, perquè l’enviament de les caixes cap a Madrid no arribava a temps i va ser una mica decepció.

Si hi ha algú que somnia com tu, ser dissenyador de moda, què li diries?
Li diria que es tirés a la piscina. Sobretot que abans d’estudiar moda, que s’informés, que, per exemple, jo vaig estudiar en una escola molt petita, que és la Creatiu i Tècnic Sabadell, que estic super agraït de tot el que m’han ensenyat allà, els professors que he tingut. Però al final depèn de tu. O sigui, ja no depèn d’on estudiïs, perquè, depèn de l’economia que tinguis pots permetre’t estudiar a l’IED Barcelona o a l’LCI Barcelona, que són molt bons, però si no poguessis hi ha centres petits molt molt bons. Però insisteixo que sempre t’has de moure tu. Sobretot que t’agradi el món i, per què no, intentar-ho. Al final és un món molt maco, molt complicat però és molt maco.

Les xarxes socials us ajuden com a dissenyadors?
Sí que ajuden, però a xarxes com Tik Tok hi ha molta desinformació i també molta romantització de la professió. I a vegades molta gent es tira a la piscina pensant "ai, que maco, m’encanta dibuixar dissenys, tallar teixits... Tu saps el qu' és tallar teixit? És molt difícil. Un ha de tenir molt clar que es vol dedicar a això.


Perfil


Nom: Marc Sáez Navalles
Any i lloc de naixement: 2000, Santa Perpètua
Professió: dissenyador de moda


Marc Sáez, de nom artístic Marc Moon, sempre ha sentit una forta connexió amb la moda, encara que el seu camí en la indústria no ha estat immediat. Durant la seva infància es va formar en diferents disciplines artístiques, la qual cosa el va ajudar a descobrir el que realment volia arribar a ser. El seu interès pel disseny va començar com una forma d’expressió personal, explorant estils, teixits i referències del passat. Al 2017 va decidir fer un pas més i es va formar en una escola de moda a Sabadell, on es va graduar en 2021. Més enllà de la tècnica, el seu major assoliment ha estat trobar la seva pròpia veu creativa i consolidar la seva identitat dins del món del disseny.



Foto: Marc Sáez a la 080 Barcelona Fashion / Marc Sáez