El primer equip masculí de la Unificació Club de Futbol Santa Perpètua va finalitzar la temporada el 13 de juny amb l’ascens a la Segona Catalana. En el darrer partit, la tornada de l’última eliminatòria de la promoció, els perpetuencs es van imposar al Bellcaire 2012 per 3 a 0 i van certificar l’ascens a la Segona Catalana. A l’anada ja s’havien imposat per 1 a 2. El Santa Perpètua ha fet una gran temporada amb un equip molt jove i format per molts jugadors de la nostra localitat. El conjunt perpetuenc va lluitar per pujar directament com a campió del seu grup de la Tercera Catalana. No va poder ser, però va tenir com a premi jugar la promoció, en la qual ha estat impecable, tal com ens explica Checo en aquesta entrevista.
La temporada ha estat molt llarga, però al final el futbol ha estat just amb vosaltres?
Jo crec que sí. La veritat és que ha estat una temporada llarga i dura, amb algun moment difícil que semblava que no anàvem a aconseguir l’objectiu. L’equip es va sobreposar i crec que hem fet un gran final de temporada. La promoció ha estat increïble, com ha competit l’equip i com ha millorat. Crec que ens hem merescut de sobra complir l’objectiu, que era pujar de categoria.
L’equip ha estat molt bé en les dues eliminatòries per l’ascens, encara que hi havia algun dubte sobre com respondria, no per la qualitat dels jugadors, però sí per la seva joventut.
Som un equip que intenta ser molt ofensiu i, potser, a darrere concedim massa ocasions a vegades. Per la joventut de l’equip, hi havia algun dubte, però al final els jugadors han fet un pas endavant. Han madurat moltíssim i han fet una promoció espectacular. Han demostrat la qualitat, que ja sabem que tenen, però, a més, defensivament i en l’aspecte de lluitar i donar-ho tot han estat de deu. Estic molt content. Aquest és el camí per seguir millorant.
Com va ser el darrer partit contra el Bellcaire 2012?
Sabíem que veníem amb un gol d’avantatge, però nosaltres som un equip que sortim amb la pilota jugada des del darrere i els rivals ens pressionen molt. Durant els primers vint minuts ells estaven frescos i ens va costar. Hi havia molta tensió, el camp ple i es va notar. En el primer gol el porter va fer una acció que crec que no hauria d’haver fet, va sortir massa fora de l’àrea i Rolo va fer un gran gol. Això ens va serenar. Vam començar a jugar millor, però en algunes contres és va faltar tranquil·litat i les van fallar. El segon gol, abans del descans, és va donar la vida. La segona part ja va ser nostra. Vam ser superiors. Va ser un gran partit, un partit molt seriós. En aquesta promoció hem tingut molta contundència a les àrees. A la nostra hem defensat molt bé i a la contrària hem fet molt de mal als rivals.
Al final del partit, va esclatar tot en forma de felicitat. Han estat molts mesos de tensió.
Era una cosa que esperàvem des de fa molt de temps, semblava que mai no arribava. L’ambient que hi havia al camp va ser molt especial, molt bonic i tothom va gaudir moltíssim. Van ser moments que sempre es recordaran.
Com va ser la celebració?
El club ens va preparar un acte molt bonic. Vam estar molt bé. Es van portar molt bé amb nosaltres i els ho agraeixo. Van estar molt per nosaltres. Bona part de l’afició va estar amb nosaltres. Va ser allò típic, càntics, balls, beguda... Es va celebrar fins a altes hores de la matinada. El que es fa habitualment en aquests casos i la veritat que molt bé, molt bé.
Com vas viure tu personalment les dues eliminatòries de la promoció?
Soc una persona bastant tranquil·la. Entre jugador i entrenador ja he disputat set promocions. Això em dona una experiència i una tranquil·litat per portar-ho d’una altra manera. Jo he vist al meu equip tan bé que sempre he estat segur que s’aconseguiria l’objectiu, sempre valorant que els rivals han estat forts i que ens han plantejat molta batalla. Però la veritat és que he vist a l’equip molt segur i tenia clar que aconseguiríem l’ascens.
Quin paper ha jugat l’afició?
Ha estat molt important. Estàs acostumat a que vingui gent al camp, però no tanta com hi havia en les dues eliminatòries a casa i amb aquell ambient. Ens han aportat una gran dosi de moral que fa que els jugadors donin encara més del que tenen. Per a mi, ha estat molt important l’afició i l’agermanament que hi van haver amb els jugadors. Va ser vital. Les estones que ho van passar pitjor ens van donar molt de suport. A més, sempre és molt bonic quan guanyes davant de la teva afició i veus que fas feliç a les persones.
I a casa com vau viure tota la fase de promoció tenint en compte que el teu fill Nil juga també a l’equip?
Molt alegres. Per a mi, tenir el meu fill a l’equip és espectacular. Em dona l’oportunitat d’estar molt temps amb ell i de veure com ha millorat. I per a la meva família, igual. Saben la devoció que jo tinc pel futbol. Sempre han estat al meu costat en els moments bons i dolents. Són més nerviosos que jo i potser han patit més, però al final estan alegres com tots i gaudint de la festa. És doble alegria.
Com has vist aquesta temporada a Nil, un dels jugadors destacats del teu equip?
Jo crec que ha fet una gran temporada. Ja ho va fer la temporada passada amb molts problemes físics. Aquest any ha arribat justet, amb alts i baixos. És un jugador que ha crescut molt. Per a un jugador, la confiança és molt important. A mi, el seu estil em va molt bé. També sabem que tenir al teu fill a l’equip a vegades té coses que no són positives, però ho hem portat de la millor manera. En aquest sentit, la plantilla es mereix un deu. Han tingut un comportament de deu amb mi i amb el Nil. Estic molt orgullós, com a pare, dels dos gols que va marcar el meu fill en el darrer partit.
Quines han estat les claus de la temporada per aconseguir l’ascens?
Tenim una plantilla espectacular. Ho he destacat durant tota la promoció. Deixar jugadors a la banqueta com els que hem deixat ens ha donat la seguretat que, si les coses sortien malament, podies comptar amb cinc o sis jugadors millors que els que comencen de titulars. Hem tingut una plantilla molt bona. En el moment de dubte que vam tenir després de perdre 4 a 0 amb la Torreta, l’equip no es va ensorrar, ens vam unir, ens vam animar entre tots i vam ser capaços de tirar això cap endavant. Va ser un moment molt dolent.
Aquest ha estat el teu major èxit com a entrenador?
Ha estat la meva tercera promoció que pujo, però aquesta ha estat especial. A la Llagosta i a Lliçà d’Amunt em van tractar genial, però Santa Perpètua és el meu poble i, per a mi, és molt especial pujar a l’equip del meu poble amb la gent que conec de tota la vida. L’altre dia, al camp, hi era Julio (Julio Pérez, exregidor d’Esports i expresident de la UCF Santa Perpètua), que és com si fos un germà. Portem molt de temps junts i vaig veure com estava de feliç. Són moments que es viuen intensament.
Quin paper jugar el teu ajudant, Pepe Prats, que està amb tu des de fa molts anys?
Menys en la primera etapa amb el Santa Perpètua, sempre hem estat junts. Li poso el mateix valor que al meu treball. Arriba on jo no hi arribo. Tant important és ell com jo. Aquesta temporada també hem incorporat a Iván, que fa de delegat i tercer entrenador i que també ens ha donat moltes coses bones. I després tenim a Eric, que és el fisio. Hem reunit un quadre tècnic que és espectacular. Tampoc no em vull oblidar d’Antonia i David, que ens han ajudat molt.
Perfil
Checo va agafar les regnes del primer equip masculí de la UCF Santa Perpètua, amb el seu ajudant, Pepe Prats, fa dues temporades i mitja. Des del primer moment, el conjunt perpetuenc va lluitar per l’ascens, però no ha estat fins a aquesta temporada que ha aconseguit pujar a la Segona Catalana després de completar una promoció brillant. Checo ja havia entrenat en una etapa anterior el Santa Perpètua. Estava jugant al primer equip quan va haver de rellevar l’entrenador que hi havia aleshores. Abans havia estat jugador de diferents equips (Sabadell, Júpiter, Badalona, Ripollet, Sants,...) i es va retirar al Santa Perpètua, que és on havia començat la seva carrera esportiva. Com a entrenador, va dirigir el Club Esportiu La Llagosta, el Lliçà d’Amunt i un infantil del Mollet, abans de tornar a entrenar a la nostra població.
Foto: Checo, al Centre de Futbol Municipal Paco Navarro / Josep Cano
