El 27 de febrer fa 50 anys de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Un acte d’expressió legítima del dret inalienable a l’autodeterminació del poble sahrauí després de l’ocupació del seu territori per part del Marroc i Mauritània motivat per la retirada d’Espanya del Sàhara Occidental. Des de fa 50 anys, l’ONU reclama un referèndum any rere any, mentre els sahrauís malviuen en campaments de refugiats i en territoris ocupats. Lluny d’enfonsar-se, el poble sahrauí ha sabut organitzar-se i ara disposa d’un estat amb separació de poders i un sistema organitzat. Només necessiten el seu territori i les seves riqueses. Així ens ho explica el seu delegat a Catalunya.
Santa Perpètua és un municipi que ha mostrat la seva solidaritat amb el poble sahrauí amb nombroses mocions aprovades pel Ple de l’Ajuntament i també amb activitats, algunes organitzades per SPSolidària en els campaments i aquí amb les colònies i amb tallers a les escoles. Com es perceben aquests actes per part dels sahrauís?
És una solidaritat pròpia, una solidaritat pura i dura, cosa que la veritat necessitem, sobretot perquè són 50 anys d’exili, 50 anys fora de la nostra terra, 50 anys de refugiats en els campaments on es viu de l’ajuda humanitària, ajuda com aquesta de Santa Perpètua i de Catalunya en general i de tots els solidaris ens ajuda molt, ens ajuda no sols humanitàriament, sinó també políticament per a mantenir la moral alta i per a continuar lluitant pel nostre dret. Santa Perpètua és famosa, tots els sahrauís la coneixem molt bé per la seva ajuda, sobretot per la seva participació en les caravanes abans, la seva participació política, aprovant mocions que denuncien l’ocupació, que fan costat al dret d’autodeterminació i també amb el programa Vacances en pau en el qual ha participat des de fa molts anys.
El 27 de febrer es compleixen 50 anys de la proclamació de la RASD. 50 anys després i segueixen sense poder governar el seu territori.
El 27 de febrer complim 50 anys de la proclamació de la RASD, però la nit abans complim 50 anys de la retirada d’Espanya, deixant-nos a la sort dels nous colons del Marroc i Mauritània secundats des del govern central de l’Estat d’Espanya, dels Estats Units i de l’Estat francès, que són els actors que han secundat això i que han animat als veïns del nord i del sud perquè ocupin i es reparteixin el Sàhara. Cal no oblidar el 18 de febrer que es van complir 50 anys dels bombardejos genocides amb Napalm i fòsfor blanc contra la població sahrauí en Um Draiga quan Espanya estava encara tenia allí exèrcit i administració. Va haver-hi un gran complot contra el poble sahrauí per a acabar amb ell, però ara continuem dempeus i som més forts. Estem més preparats que mai. En 1976 no érem res, érem un poble que ho estaven matant, però ara tenim un estat que és membre fundador de la Unió Africana, tenim el nostre sistema educatiu, sanitari, un estat amb la separació de poders, el govern, el parlament, la justícia, ho tenim tot. Això és un assoliment. És l’única experiència en la història d’un poble que ha creat un estat en l’exili.
Mantenen l’esperança d’aconseguir recuperar el Sàhara Occidental i el retorn dels sahrauís a la seva terra?
Als actors de l’ocupació del Sàhara, als Estats Units, Espanya i França, que continuen ara jugant els mateixos papers per a legalitzar l’ocupació del Sàhara, els contestem dient que resistirem, continuarem confiant en la unió nacional del nostre poble, confiant en el Front Polisario, fins que s’aconsegueixi la nostra independència i aconseguir que l’estat del Sàhara sigui sobirà sobre el seu territori i les seves riqueses.
La comunitat internacional està fent algun pas perquè sigui possible?
L’assemblea general de Nacions Unides s’ha mantingut ferma cada any des del principi i cada any confirma el dret del poble sahrauí a la seva autodeterminació i insisteix en la responsabilitat de l’ONU perquè es compleixi. En canvi, el Consell de Seguretat de l’ONU falsifica tot, i en comptes de buscar pau es busca guerra i crear conflictes. Aquí estan jugant amb les paraules.
Què és Amics del Sàhara de l’ONU?
És un invent del Marroc, els Estats Units i França i està Espanya també. Redacten resolucions falsificant la realitat i la legalitat internacional jugant amb les paraules. L’ONU és ferma amb la necessitat d’un referèndum d’autodeterminació on el poble del Sàhara pugui triar entre la independència o la integració. No obstant això, aquest grup juga amb les paraules i parla d’una solució acceptable, una solució realista, una solució que té en compte la realpolitik, tot per a treure el tema del Sàhara del seu lloc, que és la legalitat internacional, i fer-ho passar com un problema regional del Marroc.
Des de novembre de 2020 es viu en guerra contra el Marroc, Quina és la situació actual?
Després de 16 anys de guerra contra el Marroc, guanyem la guerra i es va signar un alto el foc. Però el Marroc viola l’acord de l’alto el foc una i mil vegades sense que ningú digui res i va muntar una carretera que creua els nostres territoris alliberats pel Guerguerat. El 13 de novembre de 2020 desplega l’exèrcit contra els sahrauís que es manifestaven i protegien aquest pas.
Estem en situació de guerra, en tots els àmbits, cada dia l’exèrcit ataca bases del Marroc però no es veu, no es parla, perquè no li interessa a ningú que es parli del Sàhara. Aquí els mitjans de comunicació no poden treure res sobre el Sàhara i jo personalment com periodista i director de RASD-TV vaig fer un reportatge sobre la guerra actual i vaig enviar més d’una hora i mitja d’imatges a totes les televisions, fins i tot a TV3, però no va sortir en cap lloc. Als territoris ocupats van periodistes, delegacions de polítics espanyols als quals se’ls prohibeix l’entrada i no surt en cap mitjà.
El silenci dels mitjans de comunicació fa mal als sahrauís?
Sí, els periodistes i els intel·lectuals han de fer arribar la realitat a l’opinió pública, investigar i publicar. No obliguem a ningú estar a favor, només volem que es vegi la realitat del Sàhara. No es nomena el Sàhara perquè són moltes les respostes que cal donar. Perquè no es compleix el dret internacional; perquè Espanya no assumeix la seva responsabilitat com a potència administradora parell acabar amb el procés de descolonització; perquè Espanya fa costat incondicionalment al Marroc... No és per la immigració, ni per la pesca, ni perquè actuï com a protecció d’integristes i terroristes. Des que hi ha guerra les fronteres estan tancades i és el govern marroquí el que porta a milers d’immigrants, en les aigües marítimes de Canàries estan pescant japonesos i russos, i els atemptats terroristes com el de les Rambles de Barcelona no ho van cometre ciutadans d’origen marroquí? Aquestes mentides sí que fan mal, perquè la nostra realitat és molt dura. L’incompliment dels drets humans al Sàhara no es denuncia igual que en altres llocs. Fa falta una altra lupa per a mirar al Sàhara.
Els sahrauís que viviu a Catalunya i a Espanya heu notat canvis en l’administració central?
Els estem patint. Penseu que ara hi ha passaports espanyols de sahrauís on es fa constar la ciutat del Sàhara Occidental on hem nascut però se la situa en el Marroc o amb l’eufemisme Altres paísos d’Àfrica.
Quina és la situació de la població sahrauí en els campaments de refugiats perquè l’ajuda internacional ha anat reduint-se cada any?
Sí, s’ha reduït i molt. S’aprofiten que depenem de l’ajuda internacional per a castigar-nos si no acceptem les solucions que proposen. I efectivament, des de 2015 estem sofrint retallades, ara s’ha reduït un 40% i entitats importants com a ACNUR està tancant portes en els campaments i altres també. La Mitja Lluna Roja ha fet una crida per a buscar solucions. Però tota aquesta pressió no arribarà a cap lloc. No ens rendirem. la situació és molt difícil, Hi ha anèmies. Casos de malnutrició però comptem amb ajuntaments com a Santa Perpètua, Fons Català, entitats solidàries com SPSolidària i la societat civil. Però cal continuar lluitant. Faig una crida perquè la gent se solidaritzi amb la causa sahrauí perquè és una causa justa. Vam ser la província 53, el Marroc podria ocupar Canàries o Ceuta i Melilla com va fer amb el Sàhara. Espanya actuaria igual?
Perfil
Mohamed va néixer a l’antic Sàhara espanyol i després de la Marxa Verda va viure en els territoris ocupats fins que el 1981 va marxar a estudiar Medicina a França, dos anys després va baixar als campaments de Tinduf on ha estat vivint fins al 2025 quan va ser nomenat delegat a Catalunya del Front Polisari. La primera estada a Catalunya va ser per culpa d’una malaltia. Ha fet de mestre als campaments de refugiats. Va estudiar Enginyeria i Química a Líbia. Al 2003 va fundar la RASD-TV, la televisió pública en els campaments refugiats sahrauís de Tinduf a Algèria. Des de 2025 és el Delegat a Catalunya del Front Polisari.
Foto: El delegat a Catalunya del Front Polisari, Mohamed Salem Ahmed Laabeid, a la seu de Barcelona / Josep Cano
