El dissabte 5 de setembre a les 22 h Santa Perpètua gaudirà del 30è Correfoc de Festa Major, l’acte central dels 30 anys del Grup de Joves Diables de la localitat que es troba en el millor moment amb un màxim històric de membres. La colla vol celebrar l’aniversari d’una manera molt vistosa i per això, aquest estiu han dissenyat elements nous per l’espectacle que començarà a la plaça de la Vila i que serà diferent als anteriors, fins i tot en els colors de la pirotècnia. Jordi Vives és el president de Diables i Sergi Garcia és el cap de colla. Tots dos reconeixen que de petits tenien por als petards, però que quan comença agradar, el foc és addictiu i esperen que l’entitat continuï creixent i celebrant correfocs i trobades de feres.
El correfoc serà l’acte central del 30è aniversari?
Jordi Vives (J.V.): Sí. Vam fer una prèvia a la trobada de feres amb uns tallers especials i una mica de format diferent. També la festa a CAM Bernades, que va ser una mica l’inici d’aniversari. Però ara serà la festa grossa perquè el primer Correfoc va ser al setembre. És ara que fem realment els 30 anys.
Sergi Garcia (S.G.): I acabarem l’aniversari amb una exposició de 30 anys que estem preparant amb molta fotografia. Estem recopilant fotos una mica antigues, fotos que anem trobant i demanant. La idea és poder explicar l’evolució dels Diables que és una de les coses que no sempre es poden veure. En 30 anys hem evolucionat, han canviat els vestits, han canviat les masses, han canviat les eines amb les que cremem. I crec que és una part molt important també. Els logos. El primer carro.
Què ens heu preparat?
J.V.: Hi haurà vàries sorpreses, sobretot a l’inici. la resta del correfoc tampoc té moltes variacions. Farem les nostres tirades de la Rambla i del final que, en aquest cas, serà una mica més fort a nivell de soroll. A la plaça de la Vila sí que hi haurà tota una sèrie d’actes i elements nous que volem posar. I serà un acte una mica més llarg. La Pepa no sortirà perquè donem protagonisme als Diables, perquè realment és l’aniversari de Diables. L’any que ve la Pepa farà vint anys i ens reservem la Pepa per la trobada de feres del 2027. Aquest setembre serà exclusiu de Diables.
El correfoc dels 20 anys va ser de més d’una hora i es van cremar 18 kg de pólvora... anirà per aquí?
J.V.: Estem una mica justos de pressupost. El que hem buscat és un tipus de pirotècnica que no tirem habitualment. Pel recorregut sí que serà bastant usual, amb el que fem sempre a la Rambla de les traques, amb els sortidors vermells, i el final típic de la nostra teranyina, però amb un final una mica més potent. Però a nivell d’espectacle a la plaça de la Vila, allà sí que hi haurà una pirotècnica que no hem tirat mai, hi ha elements amb més color, algun objecte nou que estem preparant, no sé si arribarem a temps o no, però hi haurà una mica de mostra de diverses coses.
Què hem de fer si volem assistir com a públic o fins i tot participar més activament?
S.G.: Pot ficar-se tothom al correfoc, però evidentment complint amb les recomanacions que sempre donem des de la colla i també des del ban de l’Ajuntament. Roba texana, barrets, mocadors, protegir-se el cos, si portes ulleres ja seria ideal per protegir els ulls. Són coses que nosaltres donem per fet, que any rere any anem recordant. Potser es pot participar més en el recorregut que hi ha més canya, i a la plaça de l’Església, qui hi va ha de saber a on va. La plaça de la Vila és una miqueta més vistosa, per a més públics, però això no treu que has d’anar preparat. Estiguis a primera línia, a segona, a tercera, a quarta o a cinquena, per evitar problemes.
Les activitats de diables són segures?
J.V.: Aquests últims anys hi ha molta burocràcia per seguretat. Fins i tot algunes vegades, com a l’última trobada de feres, va venir la Guàrdia Civil a fer una mica atestat de la pólvora, tots els certificats, es demanen DNIs, es demanen autoritzacions, la gent de la colla ha d’estar acreditada i ha d’haver fet el curs de consumidors reconeguts com a experts, el CREC. El RGCRE, el curs de responsables de grups reconeguts com a experts, el tenim alguns, no tots. Cada any fem un curs per als nous on s’explica el material pirotècnic, com es tira, com es posa, com es treu, què no s’ha de fer, què s’ha de fer en un correfoc... Coses molt bàsiques però molt necessàries per evitar ensurts.
Per què us agrada ser diables?
J.V.: Jo haig de confessar que de petit li tenia molta por als petards. No els vaig acceptar fins que vaig ser bastant gran. Però li vaig perdre la por, amb exhibicions de castells de foc i amb 20 anys vaig anar a la Patum. I vaig dir això és l’hòstia i m’agrada el foc. Llavors vaig començar a anar als correfocs i després m’hi vaig apuntar a al colla. Als inicis teníem molta relació amb les colles de Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Castellar del Vallès, les quatre colles vam començar a fer coses conjuntes. Allà hi havia gent amb molta més experiència que em va ensenyar una mica el que era un correfoc, manipular pólvora...
S.G.: Jo crec que al final la resposta és que el foc és adictiu. És addicció pura. Jo me’n recordo que el meu pare em portava als correfocs a Santa Perpètua, però a mi no m’agradaven gens. El punt d’inflexió va ser la Pepa. Aquí vaig pensar que sí que m’agradava això. Crec que les trobades d’hivern també ajuden precisament a això, a que la canalla perdi una miqueta aquesta por. Amb 16 anys vaig entrar a la colla.
En quin moment es troba la colla?
J.V.: Ara mateix sembla el millor moment de la història. En total, ara som 67 membres. El màxim anterior es va quedar en 45. Hi ha molta gent també de tabals, i és genial perquè van haver temporades que no en teníem. A més, el fet que siguem tants possibilita fer les sortides de manera digna. Ara, si ens falla la meitat de la colla, som 30. I amb això ja es pot fer un correfoc ben parit. Altra cosa són els portadors de la Pepa. Costa trobar gent que la vulgui portar, muntar i desmuntar. Perquè quedi bé l’encesa és molt més laboriós i has de formar la gent. Jo crec que és un dels reptes que tenim ara mateix.
S.G.: Tenim molta gent nova entre cometes. Nosaltres vam arribar a la pandèmia. Es va fer la trobada de bèsties i els pocs dies ens van confinar. I vam venir a la colla per tancar la. Recordo que fèiem sortides i érem 4 o 5. A la colla potser hi havia 20, però has de tenir gent per sortir fora, perquè fem intercanvis. Per tant, el que tu reps ho has de tornar d’alguna manera. I jo crec que ara estem en el millor moment també, però també en un repte immens que és ensenyar als nous i que tothom agafi un rol més participatiu, que aprengui, que s’impliqui encara més.
Aquesta setantena de diables és diversa?
J.V.: Ara és com una colla molt familiar. Hi ha molts pares amb els seus fills, hi ha generacions molt diferents, famílies, amics, col·legues, ara hi ha de tot. També potser abans era com molta gent del Centre d’Esplai El Refugi, o gent d’entitats que es feien grans, anaven a diables, quedava tot molt tancat amb gent de Centre Vila. I ara sí que hi ha gent de tots els barris. Hi ha gent de la Creueta, de Comillas, hi ha gent una mica molt diferent, amb moltes mentalitats diferents.
S.G.: Sí, jo crec que va ser a partir de la pandèmia que va entrar molta gent de cop. Jo a dia d’avui encara no m’explico com va entrar tanta gent. A més a més, gent molt diversa. És cert que si hi ha menors d’edat arrosseguen a pares, però en el meu cas jo he arrossegat el meu pare que és diable i portador de fera.
Pensàveu complir 30 anys d’entitat i arribar en aquesta situació?
J.V.: La cultura popular és molt complicada. Veiem entitats al poble de tota la vida que surten a la Festa Major i a tothom li costa. Mantenir tradicions i mantenir entitats és molt difícil. Nosaltres, toquem fusta, ara estem en un molt bon moment. Hem de ser conscients que tot el que puja baixa, però hem d’estar orgullosos. Arribem als 30 anys en un bon moment i els hem de celebrar.
Perfil
En Jordi Vives va entrar al Grup de Joves Diables l’any 1999 i un any després va passar a ser el president de l’entitat, càrrec que ostenta des d’aleshores. El Sergi Garcia va ingresar a diables el 2017 i des del 2022 és el cap de colla. L’entitat ha passat per períodes on fins i tot s’havia plantejat la seva dissolució, però en els darrers anys moltes persones s’han apropat al Grup de Joves Diables que registra màxims històrics amb 67 membres, dels quals molt són músics de tabals. Els dos coincideixen a afirmar que si a Santa Perpètua no existís una colla de diables caldria constituir-la. De fet, consideren que cada poble de Catalunya hauria de tenir-ne una perquè afirmen que és una manifestació de la cultura popular que defineix el poble català.
Foto: Jordi Vives, en primer pla, i Sergi Garcia són el president i el cap de colla del Grup de Joves Diables / Josep Cano
