Santa Perpètua ha perdut un 57,73% de terres de conreu des de l’any 1956, segons un estudi de la Diputació de Barcelona. La província ha perdut el 42% de la seva superfície agrària entre 1956 i 2018, segons indica l'informe Terres de futur, una mirada als usos del sòl a la demarcació de Barcelona que acaba de publicar l’organisme provincial.
L'estudi assenyala que el 85,1% del terme municipal de Santa Perpètua eren terres de conreus l'any 1956; i al 2018, n'eren un 35,7%. En aquests 60 anys s'han perdut 755 hectàrees de superfície agrària. El municipi ha passat de tenir 1.309 hectàrees de conreu a 553. L'informe Terres amb futur indica que la gran majoria d'aquests terrenys han passat a ser urbanitzats, 656 hectàrees, mentre 47 han passat a ser forestals. L’àrea urbanitzada ha passat d’ocupar el 6,6% el 1956 al 51,3% el 2018; de 101 a 796ha. Els terrenys forestals ha passat del 8,3% al 13% i han passar d’ocupar 127ha a 202ha.
Segons l'informe les terres agràries s'han convertit principalment en zones industrials, comercials i/o de serveis (326,2 hectàrees), zones verdes urbanes (136,2 ha.), matollar (40 ha.), zones urbanes laxes (60,3ha), prats i herbassars (51,2 ha), àrees urbanitzades (43,6 ha), xarxa viària (47,6 ha), ) i sol nu urbà (25,6 ha).
Al Vallès Occidental figuren set municipis que arriben a superar el 80% de terrenys agraris perduts: 96'3% a Badia, 90'63% a Ripollet, 89% a Sant Cugat, 85'5% a Barberà, 84,11% a Viladecavalls, 81,14% a Rellinars i 80,11% a Matadepera. Per contra Sentmenat amb el 40'29%, Gallifa amb el 47'96% Palau-Solità i Plegamans, amb el 50'27%; Polinyà amb el 51,54% i Santa Perpètua amb el 57,73% són les localitats de la comarca que menys terres de conreu han perdut. En xifres totals en els darrers 60 anys s'han perdut a la comarca 15.890 hectàrees de conreu i a la província 120.500 hectàrees de conreu, una àrea similar a l’extensió conjunta de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. En aquest període, la disminució de superfície agrària ha estat d’unes 2.000 hectàrees anuals de mitjana , concretament 1.944 hectàrees, l’equivalent a 2.720 camps de futbol.
El 60% dels camps de conreu perduts s'han convertit en boscos, fet que comporta una reducció del paisatge en mosaic agroforestal i un increment del risc de grans incendis forestals. La resta han estat urbanitzats.
La disminució progressiva de la superfície dedicada a conreus constitueix un dels reptes principals que afronten les comarques de Barcelona.
La Regidoria de Medi Ambient explica que treballa per la protecció i manteniment dels espais agroforestals del municipi. "A part de la pressió urbanística i reconversió del sòl, una de les lluites principals que tenim és la d’abandonament per part de la pagesia del conreu de les terres", segons explica el regidor de Medi Ambient, Joan Martínez, que afegeix que "aquest és el perill que veiem més imminents i que cal fer un gran seguiment i esforç per tal que això no succeeixi". També ha expressat que "la pèrdua de zona de conreu per la falta de rellevistes i conseqüentment l’abandó de les terres i transformació d’aquests espais en zones degradades i d’espais erms acaben donant situacions de perill d’incendis i plagues, que no ens podem permetre".
La regidoria també ha fet una crida a la ciutadania que passeja pels camins rurals que envolten el municipi a no trepitjar les zones conreades, ja que ocasionen "grans pèrdues econòmiques als pagesos, i per tant, falta d’atractiu en la continuïtat d’aquestes labors". També assenyala que cal prendre consciència en no abandonar objectes, com són plàstics, mascaretes, entre d’altres, que degraden l’espai i també poden ocasionar un alt risc en la propagació d’incendi i en la contaminació del sòl i els aqüífers.
Foto: Zona agrícola de Santa Perpètua / L'Informatiu