hola

Oscar Garcia al futur Museu del Treball i l'Industria Viva (el Vapor).L'Oscar ha viscut sempre a Santa Perpètua i creuque és un bon lloc per viure. Es defineix com una persona molt pacient, organitzada i que defensa les seves idees, a vegades, confessa, és força tossut. Li encanta viatjar, jugar a padel, sortir a sopar i la història. Treballa en recursos humans i normalment sempre és ell qui fa les entrevistes. Aquesta és la primera vegada que es troba a l'altre costat.

Óscar escolta la seva cançó als auriculars

A l'Óscar li ha costat agafar una cançó, Enjoy the silence de Depeche Mode, perquè ”...sóc molt melòman i m'agrada tot tipus de música i molts grups. De Depeche Mode m'agraden totes les cançons i tots els àlbums. És un grup amb el que he crescut i a dia d'avui encara m'agrada més”

Has viscut sempre a Santa Perpètua? Des que vaig néixer. He viscut sempre aquí excepte un any que vaig anar a viure a Londres.

Què és el que més t'agrada de Santa Perpètua? La practicitat que té com a poble. Jo treballo a Barcelona i estic a prop, però no tinc la densitat de població de la ciutat, els cotxes, l'estrès... I sobretot el fet que arribi el cap de setmana i poder agafar la bici i poder anar per Gallecs o anar fins al parc de Palau o anar a un parc a veure verd. És un poble que m'agrada com ha evolucionat en els últims anys, per ser un poble de l'àrea metropolitana de Barcelona. Molts altres s'han dedicat a construir pisos i a no crear infraestructures d'aquest tipus. Potser l'inconvenient de tot això és que quan vols sortir a sopar o prendre alguna cosa estàs més limitat.

Quins són els teus records d'infantesa? Em passava tot el dia al carrer, jugant amb els meus amics, amb amics que conec i que continuo mantenint. Vivíem al mateix edifici i sortíem pel matí quan era cap de setmana o quan estàvem de vacances i estàvem tot el dia al carrer. I això ho enyoro per als nostres nens d'avui dia, que no acostumem a fer-ho per un tema d'inseguretat o per manca de temps o el que sigui.

Si poguessis tornar enrere canviaries alguna cosa? Aprofitaria millor els moments. De vegades et focalitzes molt en certes coses que quan passa el temps veus que no tenien tanta importància. I tot i que considero que he viatjat força, sí que intentaria viatjar una miqueta més.

Quin és el millor viatge que has fet? M'agraden els destins diferents, els destins que siguin un xoc cultural i potser els dos viatges que més m'han agradat son Tailàndia i Moçambic. Són viatges en els quals veus altres cultures totalment diferents a l'occidental, altres costums i altres maneres de viure.

Què no falta la teva maleta? Sóc una persona molt racional llavors... que no falti ni roba ni calçat adequat per caminar i estar tot el dia amunt i avall. I sobretot la il·lusió de conèixer llocs nous i apassionants.

I algun viatge que tinguis en ment que t'agradaria fer? A mi m'agrada molt el sud-est asiàtic i m'agradaria anar a Vietnam o a Bali. Quan millori una mica la situació internacional m'agradaria poder fer un viatge d'aquest tipus, dues setmanetes.

Ets pare. Soc pare d'un nen, el Nico. Sis anys camí de set. I la veritat és que és el millor que m'ha passat potser a la vida.

Quin viatge la paternitat, no? La paternitat et fa canviar els objectius. Temes que potser abans de ser pare no et plantejaves, ara dius “vigila que tinc un nen petit”. T'has de fer responsable. Han sigut moltes coses des que va néixer, canvis continus i també adaptació.

Què és el més difícil? Potser el més difícil per a mi de la paternitat és la conciliació. Jo el tinc una setmana i l'altre està amb la seva mare. La setmana que està amb mi, si no fos per l'ajuda dels meus pares, seria força complicat. És un tema que potser a nivell espanyol s'ha de millorar. Hi ha països que s'ho poden permetre també i que tenen millor relació de conciliació.

Què t'ha ensenyat el Nico? M'ha ensenyat a canviar els objectius vitals. Et tornes menys egoista. Les prioritats deixen de ser personals i passen a ser d'ell. Al final et planteges també moltes de les coses de la teva vida. És veritat que s'ha d'estar molt a sobre de la seva educació, del dia a dia, de les seves inquietuds, perquè conforme van fent-se grans demanden i tenen dubtes i tenen pors i has d'estar allà per donar-li la seguretat necessària perquè creixi de manera natural.

M'agradaria veure créixer el meu fill tot el que pugui i em permeti la vida i conèixer tots els racons del món, si és possible

Què creus que pensa el Nico de tu com a pare? Em diu que sóc molt pesat. Però jo crec que s'ho passa bé. Al final fem moltes coses junts, sortim molt. La següent entrevista li li fas a ell i li pots preguntar, que com estigui xerraire, pot sortir una bona entrevista!

Quin consell li donaries al teu fill? Que sigui pacient, que quan tingui un dubte escolti totes les parts, que viatgi, que viatgi molt, que conegui món. Si pot ser més que el seu pare encara. I sobretot jo el que li dic és que sigui feliç. Ser feliç no significa fer el que et passi pel cap sempre, però intentar sempre tenir la mirada i l'enfoc cap aquí. Dir: «vull fer coses que em facin feliç». També li diria que es dediqui a una professió que no li costi aixecar-se pel matí, per exemple, però això ja tindrem temps que encara té sis anys...

Tens una professió així? A mi m'agrada. Treballo a Recursos Humans al Barça i és una institució molt dinàmica. Porto gairebé deu anys treballant allà i cada dia és diferent, no tinc la sensació de d'avorrir-me.

Quin és el teu major somni a la vida? M'agradaria veure créixer el meu fill tot el que pugui i em permeti la vida i conèixer tots els racons del món, si és possible.

Tens alguna por? Sí, també referida al petit i ara molt enfocada també amb el que està passant a Ucraïna. Que el meu fill hagi de viure una guerra, que li passi alguna cosa, qualsevol malaltia... L'únic que demano és que no li passi res, que tingui una vida normal, feliç i llarga.

Si poguessis demanar un desig, quin seria? Que hi hagi pau i la gent sigui feliç i visquem en harmonia i escolta, encara que ens toqui el despertador a les set del matí i ens haguem d'aixecar, que puguem fer vida normal i la gent tingui la possibilitat de desenvolupar-se.

Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.

Foto: Angélica Álvarez / Nil Ventura.

Portes Enfora és un projecte de l'Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.

 

 

0
0
0
s2sdefault

Altres la Contra

Albert Clos:
23 Des 2022 11:11 - AdministratorAlbert Clos: "El meu major somni seria continuar com ara, però viure més relaxat"

L'Albert diu que és una persona d'extrems i molt inquieta. Parlant amb ell descobreixes ràpidament [ ... ]

Chris Thwaite:
28 Nov 2022 14:24 - AdministratorChris Thwaite: "Tinc moltes ganes de que la meva família d'aquí conegui Austràlia"

La Núria fa més de divuit anys que va venir a Santa Perpètua des de Badalona per amor i diu que l'únic [ ... ]

Núria Pons:
08 Nov 2022 13:55 - AdministratorNúria Pons: "Jo penso que només es mor una vegada i es viu tots els dies"

La Núria fa més de divuit anys que va venir a Santa Perpètua des de Badalona per amor i diu que l'únic [ ... ]