hola

Marc Oller assegut. Foto feta al Parc Central.El Marc Oller es defineix com una persona amb sentit de l'humor, optimista i, sobretot, molt tranquil·la. Li agrada el cinema de gènere, especialment de terror i ciència ficció. En el seu temps lliure també llegeix i juga a videojocs. Totes aquestes aficions li han valgut l'etiqueta de friki. I és que a més, col·lecciona ninos i en té gairebé 200 guardats en les seves capses originals. Va néixer fa 41 anys a Santa Perpètua i sempre ha viscut a la mateixa casa.

Marc escolta una cançó als auriculars

Marc proposa que escoltem la cançó "Can I play with madness?" d'Iron Maiden i comenta “És la meva cançó preferida. A casa moltes vegades me la poso perquè és la primera cançó que recordo. Sí segurament els meus pares i els meus germans i a l'escola em cantaven més cançons però és la primera cançó i videoclip que recordo de la meva vida.”

Què és el que més t'agrada de viure a Santa Perpètua? La tranquil·litat que hi ha. Anar pel carrer sense por a res...I perquè és Santa Perpètua, és el meu poble. Què hi farem? Se li agafa carinyo.

T'agradaria fer-te gran aquí? Si depengués de mi jo em quedaria a viure aquí. Segurament a un lloc més gran.

Què recordes de quan eres un nen? Ara semblaré un senyor gran, però “cuando yo era pequeño todo esto eran campos!”. Jo he viscut a Comillas tota la vida. Recordo que abans el camp de futbol estava molt a prop d'on estem ara mateix, al parc del llac. Els pisos nous del passeig de la Florida ni existien. Eren camps.. Encara recordo la masia de Can Folguera davant del Bernat de Mogoda. El poble ha canviat molt des que jo era petit. Segueix sent un poble, però que ha crescut una barbaritat. Si em fa por que potser Santa Perpètua si creix massa es converteixi més en una ciutat i es torni més impersonal.

Hi ha alguna cosa d'ara que et porti a aquell passat? L'escola Tabor. Cada cop que passo per davant sempre em quedo mirant. Van ser molts anys allà dintre... També és on vaig conèixer els meus amics.

I què li diries al teu jo de llavors, al Marc adolescent? No comencis a fumar que quedes molt guai però a la llarga, no. I que fos més arriscat!

Com t'imagines Santa Perpètua al futur? Me l'imagino com una ciutat gran. Per què no, com un barri de les afores de Barcelona. Espero que el futur sigui bo. Això no depèn ja de mi. Això està en els polítics.

També treballes aquí. Treballo per al Servei Local de Teleassistència i la meva feina és coordinar-me amb Serveis Socials per tractar casos i, bàsicament és anar visitant gent gran a casa seva i veure què tal estan. I és una feina francament molt divertida.

Què és el que més t'agrada? No saber què passarà. Cada visita és un món! Sí que és la mateixa tasca però al ser tracte amb persones cada visita és diferent, inclús una mateixa persona va canviant a les visites. I t'agafen molt de carinyo! Com sempre diem a la feina, el sou no és que sigui molt alt, però el sou emocional no té preu.

T'agafen carinyo a tu i suposo que tu també els agafaràs carinyo.  Al ser d'aquí hi ha gent que em coneix des d'abans que jo nasqués i visito gent que directament és família meva. Sí, els agafes carinyo. Hi ha vegades que, això és llei de vida amb aquesta feina, arriben les baixes. I sí que toca una mica, perquè vulguis o no hi ha aquell bon rotllo amb els usuaris.

Penso que és molt important cuidar la gent gran i que moltes vegades no se li dona la importància que té. És una feina important, no només la meva sinó la de la gent amb la que em vaig trobant en el dia a dia, des de les treballadores familiars, serveis socials... La gent gran són els grans oblidats de la nostra societat. Sembla mentida però a vegades és com si ja no fossin útils i els arraconen una miqueta en un cantó. Són gent amb molta vida. Sí que és veritat que no poden seguir el ritme d'algú com nosaltres més jove, però tenen moltes coses a oferir.

Jo he visitat gent de 104 anys! Aquesta gent arriba amb una serenor a aquestes edats que és impressionant.

Què t'ha ensenyat la feina? A tenir paciència. Ja sóc tranquil de sèrie, doncs a ser-ho encara més i, sobretot, a apreciar com veuen la vida la gent gran. Parlar d'un tema com la mort que és molt tabú, per a ells és la cosa més natural d'aquest món. Jo he visitat gent de 104 anys! Aquesta gent arriba amb una serenor a aquestes edats que és impressionant. Es prenen la vida d'una altra manera.

Dius que ets tranquil de sèrie, però has triat una cançó de heavy metal. Perquè soc “metalero”. Paradoxalment moltes vegades la gent tranquil·la busca estímuls més potents i la gent que és molt moguda busca coses més tranquil·les. I segurament el metal, rock dur.. és l'estil que més escolto des de petit. Per mi la música és una cosa emocional, que m'arriba en poques paraules. I el metal és un estil de música que m'ha arribat sempre.

I a tu que t'agraden tant els superherois. Si tinguessis un súper poder, quin seria? Llegir la ment.

Ho tens clar. Per què? La curiositat. A vegades estic parlant amb algú i penso: què estarà pensant?

Tens pors? Potser una mica a la soledat. Això sí que ho he vist a la feina, gent ja molt gran, sense fills, i arriba a un punt que estan molt sols.

Diga'm alguna cosa que t'enfadi. El maltractament dels animals. El mal que ens podem fer les persones entre nosaltres, som persones, nosaltres hem creat aquest món i nosaltres decidim, però a ells els veig més innocents.

Què és el millor que t'ha passat a la vida? A part de néixer, el millor que m'ha passat en aquesta vida espero que encara estigui per arribar.

I quin és el teu somni? Formar una família. Em faria gràcia tenir fills. No sé si seria bon pare o no, però almenys ho intentaria.

Ets feliç? Em considero una persona feliç. Tinc una família i em porto bé amb ells. Tinc amics, tinc una feina on m'aprecien. No passo gana, tinc una casa on dormir. No tinc cap motiu per queixar-me i ric molt durant tot el dia o sigui que suposo que sóc força feliç.

Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.

Foto: Angélica Álvarez / Nil Ventura.

Portes Enfora és un projecte de l'Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.

 

 

0
0
0
s2sdefault

Altres la Contra

Albert Clos:
23 Des 2022 11:11 - AdministratorAlbert Clos: "El meu major somni seria continuar com ara, però viure més relaxat"

L'Albert diu que és una persona d'extrems i molt inquieta. Parlant amb ell descobreixes ràpidament [ ... ]

Chris Thwaite:
28 Nov 2022 14:24 - AdministratorChris Thwaite: "Tinc moltes ganes de que la meva família d'aquí conegui Austràlia"

La Núria fa més de divuit anys que va venir a Santa Perpètua des de Badalona per amor i diu que l'únic [ ... ]

Núria Pons:
08 Nov 2022 13:55 - AdministratorNúria Pons: "Jo penso que només es mor una vegada i es viu tots els dies"

La Núria fa més de divuit anys que va venir a Santa Perpètua des de Badalona per amor i diu que l'únic [ ... ]