Quan vas arribar a Santa Perpètua? Amb vuit anys. Vivia amb els meus pares i el meu germà a un pis a Barcelona i ens vam traslladar a una casa a Terra Blanca. La veritat és que de petita ho vaig gaudir molt.

I des de llavors has viscut aquí? Vaig marxar de viatge a Amèrica Central quan tenia 25 anys i en tornar, no em podia quedar aqui, no em sentia bé. Vaig marxar a Granada on hi vaig viure tres anys. Em dedicava a fer el hippie i sobretot, a la dansa. Em va atrapar moltíssim i el tercer any anàvem a muntar una companyia.

Què va passar? Vaig conèixer el Mamadou. I als tres dies vaig decidir ser mare amb ell. Flipa! I ha estat el millor que he fet a la vida. Vam gestar l'Omar amb molt d'amor a Granada i va néixer a Osca, on vivia la meva mare. Després d'uns mesos al poble, jo vaig adonar-me que volia fer la meva vida amb el Mamadou i per al meu més fàcil era tornar a Catalunya. Quan vaig estalviar, vam llogar una casa a Santa Perpètua.

I aquí t'has quedat? Quan vaig tornar, no m'hi volia quedar. Sempre deia que seria el nostre campament base, per començar. Però la veritat és que em vaig adonar que per a mi era super fàcil criar aquí el meu fill. Després d'haver-me mogut tant necessitava sentir que formava part d'algun lloc. Aquí sortia al carrer i havia molta gent que coneixia i això em donava molta tranquil·litat i seguretat.

I què és el que més t'agrada del teu poble? Que puc anar caminant a tot arreu. M'encanta la biblioteca, que hi ha molts parcs, la piscina municipal a l'estiu. M'agrada la festa major!

Canviaries alguna cosa? Això de tenir un cinema, un centre comercial...a mi m'és igual. Jo prefereixo que el meu poble sigui més petit, però sí canviaria alguns valors.

Posa'm un exemple. Els meus fills estudien a una escola que està separada d'una altra per una tanca. Avui en dia és fan projectes que ho flipes. Llavors, com pot ser que parlin d'integració, de cooperació, de comunitat... quan tenen dos escoles separades per una tanca i els infants creen rivalitat entre ells. Un any vam fer una activitat a l'escola on van venir infants d'altres centres. I a mi em mola perquè és una oportunitat perquè els meus fills coneguin a altres nens i nenes des d'una situació guai, no d'enfrontament o de tu pertanys aquí i jo allà. És que jo no sento que de veritat és treballi perquè realment ens coneguem entre nosaltres.

Per això és el Portes Enfora. Sí, aquest projecte és perquè ens coneguem, per crear un sentit de que pertanyem a alguna cosa més. Jo intento educar els meus fills en això.

Ets educadora social. Què és el que més t'agrada de la teva professió? Jo he estat molt rebel i la feina em donava responsabilitat, em donava terra. La meva feina és el que m'ha acompanyat a la vida per poder-la entendre i viure millor, saps? També els meus fills i la dansa. Són com els tres pilars.

Per què la dansa? A Granada la meva profe de dansa ens donava pautes i nosaltres descobríem coses. Jo flipava! Un lloc on et donessin llibertat per descobrir-te!

I quin és? Vaig fer una actuació en el qual crec que vaig parir una nova Patri. Ara soc una dona que quan està connectada amb ella mateixa té un cos super disponible per fer qualsevol cosa. No hi ha rigidesa, no hi ha por... Tot és pot! Però no em passa sempre. Son moments en els quals gaudeixo d'això. I ho vaig descobrir gràcies a la dansa.

Tot és pot? Sé que de vegades no és pot i per això està l'acceptació a la vida. Però quan estàs connectada amb la teva mateixa, hi ha una comunió. I passi el que passi estàs bé. Podràs gestionar el que vingui.

Què és per a tu ser dona? És una meravella. Jo cada dia aprenc a ser dona. Per a mi, per això són importants les meves germanes, les dones,

Qui són els llobes? Són els amigues amb les que comparteixes i les capacitats d'expressar els teus neguits, la teva vulnerabilitat, el que no entens. Les llobes m'ajuden a compartir el meu sentir i escoltant-les també aprenc. A vegades reconeixent que no saps fer-ho. Per a mi això és super valent i sa mentalment.

Què és el millor que t'ha passat a la vida? Néixer, estar, tenir l'oportunitat. És un regal. I després petites coses: conèixer certes persones, vincles familiars, el pare dels meus fills, els meus fills, els llobes, la feina... Sovint sento que hi ha molta gent al meu voltant còmplice de la meva manera de viure la vida. I això em fa molt feliç.

Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.

Foto: Patri Peguero / Nil Ventura.

Portes Enfora és un projecte de l’Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.