Em trobo amb el Jose Luis a la cantina de l'Institut Rovira-Forns. Ell és el professor de llengua i literatura castellana i hem quedat per fer l'entrevista una estona abans de que entri a classe. M'explica que sempre ha treballat a Santa Perpètua, primer a l'Estela Ibèrica i des de fa deu anys al Rovira-Forns, on també porta la coordinació de Batxillerat. És per això que des de la Biblioteca Josep Jardí van contactar amb ell fa uns anys coincidint amb la Setmana del Treball de Recerca. La relació va continuar i al gener, el Jose Luís es convertirà en el conductor del Club de novel·la. “M'ho van proposar i em va semblar una idea fantàstica”, ens diu i reconeix que “la biblioteca de Santa Perpètua fa una tasca increible de difusió i promoció de la literatura”. Per a ell conduir aquest club de lectura és un repte i es planteja tres objectius. En primer lloc, ens diu, “tenir un públic una mica variat ja que el bo d'un club de lectura és que cada lector des de la seva experiència ho llegirà d'una manera diferent”. Trobar una selecció de llibres equilibrada, interessant i diversa és el segon objectiu i en tercer lloc “m'agradaria que la gent pogués col·laborar i jo pogués anar donant els apunts, ser més conductor que no conferenciant” explica. M'avança alguns dels títols triats per aquest Club de novel·la i noto que mentre parla contagia el seu amor per la literatura i la llengua. Em confessa que li ve de lluny i que és molt vocacional perquè tota la seva família, ja des de la seva besàvia durant la República, s'ha dedicat a l'ensenyament. “Amb vuit anys deia ‘jo vull ser professor de literatura', perquè m'agradava molt llegir i de fet, és el que més m'agrada fer el temps que no estic amb els amics i la família” diu el Jose Luis i jo, me l'imagino a classe i crec que m'hagués agradat tenir-lo de mestre. Li pregunto com s'ho fa per arribar al seu alumnat i em diu, que intenta buscar nous camins però que sovint no és fàcil perquè actualment “has de competir amb molta cosa: el cinema, les sèries, el mòbil...”. Ens diu que sempre explica al seu alumnat que han d'aprendre a llegir i escriure perquè “estem a l'època de la lectura perquè Instagram està escrit, WhatsApp està escrit...” i creu que “llegir com a tècnica ho fan molt però que llegir literatura els costa més perquè hi ha moltes opcions d'oci”. També creu que potser el que hem de fer és repensar la manera de llegir: “ara estem en un món molt ràpid potser hem de posar de moda de nou, com ho estava al segle XIX, el relat curt, el conte... que es pot llegir al tren, després de sopar una estoneta”. Intueixo que el seu principal objectiu és despertar aquest amor per la lectura en el seu alumnat sempre apropant-se al que els pot agradar. “Per exemple, ara hi ha molta poesia a les xarxes socials que els hi agrada i jo crec hem de començar per aquí, després ja veurem”, ens explica i recorda que és sobretot durant l'adolescència quan fas “aquesta relació amb la literatura i el món”.

El primer que vaig fer (a Barcelona) va ser agafar el llibre ('Nada', de Carmen Laforet) per fer la ruta i veure on vivia ella

Ell va explorar aquesta relació quan encara era un nen. A casa seva “per sort” llegien molt, i quan li pregunto amb quins llibres es va despertar en ell aquest amor per la literatura i la llengua ho té clar. Em parla de Momo de Michael Ende o d'El Camino de Miguel Delibes, amb el que es va sentir identificat. I és que Daniel, el Mochuelo, el protagonista d'aquesta història marxarà del seu poble a estudiar a la Universitat, tal i com ell ho va fer en el seu dia, quan va decidir marxar a estudiar filologia hispànica a Màlaga deixant enrere el petit poble de Jaen que l'havia vist créixer. La carrera, la va acabar a Barcelona on viu des dels 21 anys. També va conèixer primer la ciutat a través del llibre Nada de Carmen Laforet, que li va fer llegir la seva professora de literatura. “El primer que vaig fer va ser agafar el llibre per fer la ruta i veure on vivia ella”, recorda.

Quan rondava la majoria d'edat es va apropar a la literatura hispanoamericana i recorda llegir Gabriel García Márquez i pensar que les seves històries eren molt diferents a les que li havien explicat sempre. De fet, va viure tres anys a Mèxic on va estudiar els infants exiliats espanyols que es van convertir en escriptors.

Jose Luis Cantón conduirà un dels clubs de lectura de la Biblioteca Josep Jardí que es reactiven al gener de 2022 després de l'aturada per la Covid-19

El Jose Luis també és escriptor. Ha publicat un llibre de relats El error evolutivo (reeditat aquest any amb tres contes nous); un poemari; una novel·la juvenil, El oráculo del fuego, que va acabar durant el confinament de la qual prepara la segona part i actualment, està acabant una novel·la que es distribuirà en les llibreries durant el 2022 i es dirà Donde todo comience. Li pregunto d'on treu el temps per escriure i si té algun ritual i, em diu, que quan està treballant va més a poc a poc i que aprofita les vacances d'estiu o de Nadal per avançar. Reconeix que a vegades també treballa per inspiració: “vinc en tren cap a la feina, se m'acudeix una cosa, l'apunto al mòvil i aquell dia estic nerviós d'arribar a casa i donar-li forma”. Després de parlar amb ell durant vint minuts que es fan curts, em venen ganes de seguir desgranant aquesta passió per la literatura que transmet. El Club de lectura, sens dubte, serà un bon espai per fer-ho.