Sona el disc Kind of blue de Miles Davis. És la banda sonora que ha triat el Pol per a l'entrevista i la poso de fons per començar a escriure. Està acabant els estudis superiors de bateria en l'especialitat de jazz al Taller de Músics Escola Superior d'Estudis Musicals (ESEM) i ho compagina fent de professor a una escola de Barcelona. Així que es passa moltes hores del dia darrera de la bateria. De fet, tenia només 5 anys quan va agafar per primera vegada unes baquetes a l'Escola Municipal de Música (ara EMA Escola Municipal de les Arts). 20 anys després defensa que el centre “és un bé de Santa Perpètua que hauria de ser més preuat encara” i creu que “ningú s'imagina el que suposa tenir no només una escola com la que tenim, sinó uns docents com els que tenim”.
Si abans hi havia poques oportunitats al sector cultural, ara n'hi ha menys
Darrera de la bateria també, el va poder veure el públic perpetuenc el 24 d'abril. Sobre l'escenari de CAM Bernades portant el ritme de The Goliards Collective, com ell diu “actualment el seu projecte més personal al qual li dedica esforç i suor”. Les entrades es van exhaurir en un dia i els que havien anat a escoltar la banda seien a les butaques assignades amb les mascaretes ben col·locades i seguint el ritme tímidament amb els peus. Aquesta és la nova imatge de les sales de concerts que ens ha deixat la Covid-19. Des de l'escenari, m'explica el Pol “és molt estrany perquè amb la mascareta, no els veus les cares, no els veus ballar, no tens cap manera de posar un termòmetre al públic”. Ara, ho diu amb un somriure i reconeix que són uns privilegiats perquè han pogut fer uns quants concerts en el darrer any, però la pandèmia va fer trontollar tots els plans de The goliards collective. “L'estiu 2020 teníem una gira bastant xula amb concerts a la Festa Major de Vic, a la Mercè, al Jamboree... i vam decidir que després gravaríem un disc, però amb la crisi sanitària tot se'n va a terra i ens vam quedar sense bolos”. És per això, que mentre estaven confinats, van decidir fer un Verkami per recaptar diners i poder entrar a l'estudi de gravació. I va funcionar. Fa uns dies, el 20 d'abril, va sortir a la venda el primer EP del grup Stay at the parrot. Un any enrere, el 20 d'abril de 2020, seguíem tancats a casa i el Pol explica que li va afectar “veure com de cop i volta la societat s'havia girat i com amb un virus ens havíem deshumanitzat pel simple fet d'estar tancats a casa”.
EL POL ESTÀ ACABANT ELS ESTUDIS SUPERIORS DE BATERIA AL TALLER DE MÚSICS
Recorda que quan van anunciar el confinament estava en un moment amb molt volum de feina i va pensar que aquells dies li anirien molt bé per estudiar. “Les úniques assignatures que es van parar van ser les de combo, però vam tenir la sort que ens ho van fer recuperar tot al juliol” explica. Reconeix que no va ser difícil seguir el curs però recorda especialment dur el primer assaig després del confinament. Recorda que va trucar a l'escola i va dir “Ei, que Leo Messi està entrenant, nosaltres també hem d'entrenar perquè portem dos mesos sense veure'ns” i admet que quan es van retrobar “va ser un drama, no ens enteníem (...) aquelles cartes que guanyes de tant assajar les havies perdut del tot i realment va ser un cop molt dur”. La crisi sanitària ha castigat durament el sector cultural. Segons l'Anuari de la Música 2020 que editen conjuntament l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i el Grup Enderrock al 2020 es van anul·lar el 80% dels concerts i els músics van veure reduït el 75% de l'activitat respecte a l'estiu anterior. I aquestes són només algunes de les dades catastròfiques que es deprenen de l'estudi. “Si abans les condicions de treball eren penoses, amb el beneplàcit d'institucions i de grans empreses programadores, si abans no hi havia oportunitats per a la gent jove que tenim moltes ganes de treballar, ara encara n'hi ha menys” es queixa el Pol que diu que quan va decidir dedicar-se a la música “ja sabia que això seria així i el coronavirus encara faltava bastant perquè arribés, però ara la tele en parla i es coneix”. Es mostra crític amb la situació i afirma que “tots ens omplim la boca de cultura, però resulta que la gran massa de músics en aquest país han sobreviscut en aquests mesos de pandèmia amb dues pagues de 750 euros”. El Pol creu que s'ha de començar demanant als programadors i a les institucions que compleixin amb totes les exigències del sector i reconeix que “sempre que ens demanin hi serem perquè per fer aquestes coses has de ser una mica militant”. I riem tots dos fins que el Pol conclou “però de la militància no es viu”.
Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua.
Foto: El Pol al seu estudi / Cedida
Des que ens vam tancar es publica quinzenalment a la contraportada de l’Informatiu i es pot escoltar a Ràdio Santa Perpètua els dimecres després de l’Informatiu migdia. Si vols compartir la teva història, escriu-nos a linformatiu@staperpetua.cat i t’explicarem què has de fer.
