14 d'octubre de 2014//

L’experiència del referèndum escocès ens dóna una lliçó per aprendre aquí a casa nostra. A Escòcia, només a la circumscripció electoral de Glasgow va sortir que SÍ, un sí que no va ser mai casual. A Glasgow, els companys del Radical Independence Campaign (l’equivalent aquí a la campanya Independència x Canviar-ho TOT) de l’Esquerra Independentista Escocesa, van posar-se al capdavant de la proposta rupturista, marcant un perfil propi, i avançant un programa marcadament d’esquerres i socialista per al nou país escocès. No al Regne Unit, però tampoc NO a la dictadura del Deute, NO a les polítiques de la Troika, NO als desnonaments, Regularització dels escocesos nouvinguts, de diferent origen, que es troben en situació irregular, Sanitat i Educació PÚBLIQUES I DE QUALITAT, NO rotund a les privatitzacions dels Serveis Públics, etc.

Però en aquí, alguns s’entesten en construir un independentisme interclassista i un possible país nou sense agenda social. Els afers Pujol, Millet, Caixa Catalunya, ens ensenyen que la burgesia i la dreta catalana ens roba tant o més que el govern espanyol. 16 mil milions de frau fiscal a l’any!!! I alguns creiem que més enllà de cadenes humanes i V i grans manifestacions on ens embolcallem amb la senyera, però alguns amaguen la cartera, calen posicions fermes en termes socials i deixar enrere certs companys de viatge que resten més que no pas sumen. I és que tal i com estem veient aquest dies, sense la dreta catalana, sense CyU, el procés independentista és molt difícil, però amb ells, Impossible, perquè malauradament l’únic Estat Català en el que creuen, és el d’Andorra.

Robert Morral (La Florida) militant de l'Assemblea Local de la CUP