Estem vivint setmanes difícils a causa de la crisi sanitària. Estat d'alarma, familiars malalts o ingressats, coneguts aïllats, infants inquiets a casa i moltes altres situacions derivades a les mesures preventives per aturar el Covid19. Des de Santa Perpètua ens preguntem com estan vivint altres veïns i veïnes aquestes situacions fora de les nostres fronteres. Son moltes les persones que estan lluny de casa i amb algunes d'elles hem volgut parlar per a què ens expliquin en quina situació es troben als seus països d'acollida.

És el cas de la Irina Pedrerol, una jove perpetuenca de 21 anys que es troba d'Erasmus a Cork, Irlanda. Allà la situació no és tan greu com la que estem vivint aquí i no hi ha confinament sinó «aïllament social» i es permet sortir a una distància màxima de dos quilòmetres. La Irina explica que es van prendre mesures preventives molt aviat i això ha ajudat a controlar els contagis. «Estan tancats establiments comercials no essencials en el marc de l'aïllament social i constantment ens arribem missatges de prudència, distanciament i prevenció, que acompleix tothom sense problemes», explica. A Irlanda el confinament es diferent a Espanya, doncs es permet sortir amb limitacions, tot i això «la gent és molt prudent i manté distàncies, surt amb mascaretes i guants». L'Erasmus de la Irina no està sent com li agradaria i espera que aviat tot torni a la normalitat. Reconeix que està en contacte amb la seva família i amics amb freqüència i lamenta la situació per la qual passem els seus veïns i veïnes. Des de Cork envia aquest missatge: «calma i quedem-nos a casa. Ja sortirem de festa i ens abraçarem però de moment fem cas i ajudem-nos».

El Marc Juan és un altre jove d'Erasmus. Es troba a la localitat finesa de Vaasa i allà han començat ara amb les restriccions. «No es poden fer reunions de més de deu persones i les universitats estan tancades», explica però «podem sortir al carrer i encara ara estan oberts tot tipus d'establiments comercials tot i que el país ha tancat les fronteres». El Marc havia de tornar al maig a Santa Perpètua però el seu vol ha estat cancel·lat i la seva situació ara està pendent dels esdeveniments. «Estant tant lluny de la família, amics i la parella et sents malament i penses en el poc que pots ajudar, especialment si algú resulta contagiat». Aquest jove de 21 anys demana paciència i que tothom es quedi a casa.

L'Antonio Muñoz viu des de fa un any amb la seva família a Okutama, Tòkio. Té 62 anys i des d'allà ens explica que la situació és de calma i que la gent fa la seva vida amb normalitat malgrat que sí que hi ha algunes restriccions «sobre tot a les escoles i als esdeveniments públics». Fa uns dies que els contagis en aquest país han començat a créixer i per això s'estan prenent algunes mesures més excepcionals, ens explica l'Antonio. Des del seu país d'acollida, ens explica que rep les notícies del que està passant a Santa Perpètua i a Espanya amb preocupació. «Tot i no estar en confinament, em puc imaginar com és i la situació em posa tristíssim». Des de Tòkio envia un missatge d'esperança i positivisme «perquè només així podem empènyer per sortir-nos-en»

A Buenos Aires viu l'Elisenda Carreres, des de fa gairebé deu anys. Aquesta perpetuenca de 35 anys ens explica que ja fa una setmana que es troben en situació d'aïllament social obligatori. Això vol dir que no poden sortir al carrer a excepció d'alguns casos justificats i, al igual que al nostre país, els establiments que obren només son els que donen serveis bàsics. En aquest pais els casos van començar a aparèixer a mitjans de març i això ha comportat mesures restrictives importants. L'Elisenda opina que «la coordinació entre les ciutats, províncies i país està sent bona i eficaç i això és important perquè a Argentina no hi ha un sistema sanitari com el que tenen a Europa i cal mitigar al màxim l'impacte de la pandèmia i per això la gestió ha de ser òptima». Al igual que es fa a Santa Perpètua, ella també surt amb el seu veïnat a aplaudir a les vuit del vespre a tots aquells sanitaris que estan treballant per pal·liar les conseqüències del Covid-19 «Cada dia que no sortim de casa és un dia que guanyem a la pandèmia i tots junts ens en sortirem», explica.

També hem volgut anar virtualment a Sydney acompanyant a l'Angie Páez, que viu en aquesta ciutat des de fa alguns anys, i hem conegut quina és la situació a les nostres antípodes. Aquesta jove perpetuenca explica que el país ha tancat les seves fronteres i entrar o sortir d'Austràlia és pràcticament impossible. El país ha pres mesures importants com ara tancar establiments comercials no essencials, malgrat això «estan permès els take away i els enviaments de menjar», ens explica Angie Páez. De la mateixa manera, es pot anar pel carrer, sempre que no siguin més de dues persones les que vagin juntes». La perpetuenca treballa des de casa i, segons comenta, la major part dels treballadors ho fan d'aquesta manera seguint les indicacions de les seves empreses. Des de Sydney l'Angie envia també els seus missatges d'ànims per una població com la de Santa Perpètua, que viu aquestes setmanes amb l'angoixa de poder recuperar la normalitat i de veure els seus sans i estalvis d'aquest virus que ho ha canviat tot.

 

Foto d'obertura: Els perpetuencs Antonio Muñoz, Chie Ishihara i Akane Muñoz Ishihara