El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, del qual forma part l’Ajuntament de Santa Perpètua, i gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi, inclou l’estada a Catalunya d’un grup de persones defensores dels Drets Humans que en diversos actes exposen les seves reivindicacions en els seus territoris. Santa Perpètua va comptar el 15 d’abril en el marc de la prèvia del Consell Municipal de Medi Ambient amb Sara López una activista defensora del territori, la terra, l’aigua i la vida i les comunitats indígenes i que ara està enfocada en el mal anomenat projecte de Tren Maia a Mèxic. López va explicar davant entitats i membres del consell com aquest projecte està fent fora a les comunitats indígenes i com està contaminant les terres i les aigües per on passa.

Què suposa el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans?
És molt important per a mi. Ens conviden a participar per visibilitzar les lluites que hi ha en diferents països. Avui em toca estar aquí, i és un gran plaer estar-hi. He estat amb alumnes d’instituts i majoritàriament els ha interessat la defensa dels drets humans. Es busca la manera de fraternitzar.

Com una persona es fa defensora dels Drets Humans?
Jo vaig començar fa molts anys. La meva formació política ha estat des de la teologia de l'alliberació. Penso que deixar de fer el que em correspon fer és un pecat. No pecats com diu l’Església, sinó com a compromís amb la humanitat. Això és el que m’impulsa, a més de la convivència amb les comunitats indígenes. Estar amb ells, conviure amb ells, menjar el que ells mengen, fer-me part d’ells, em va fer estimar la lluita i estimar els pobles indígenes. Jo soc indígena, però estar amb ells és una altra cosa.

Així el seu treball s’ha centrat en els pobles indígenes?
Em considero defensora dels drets humans en general i dels pobles indígenes en particular. En el Consell Indígena la majoria són comunitats indígenes que van arribar d’altres estats, com els maies txols, els maies auxils, els maies septals, i, clar, també els maies de la península. La feina que hem fet ha estat principalment amb la població indígena.

És la població amb menys recursos i menys visibilitat?
En el cas de la península de Yucatán i en general, els maies han viscut en una extrema pobresa, sense aigua, sense regularització de les terres, sense serveis mèdics, sense serveis d’educació de qualitat, etcètera. Els camins estan en pèssimes condicions, trajectes que podrien fer-se en vint minuts podem trigar hora i mitja. En aquests anys també hem fet una tasca de formació política a les comunitats perquè defensessin els seus drets.

Des d’Europa es desconeix aquesta situació de les comunitats i hi ha molts que viatgen a territori maia.
El turisme arriba on estan les platges, on estan les zones arqueològiques, però no arriba on estan les comunitats. I si arriben a la reserva o a una zona arqueològica, no van a les comunitats. Estem en pèssimes condicions de pobresa. Al govern i a les empreses no els convé que es vegi. Van a ensenyar-los el bonic que han construït per a ells, però a nosaltres ens estan destruint la vida. Estan deforestant, estan danyant cenotes, que són aigües subterrànies que han estat durant segles allà, cuidades pels maies. Aquest megaprojecte del mal anomenat Tren Maia ve a destruir tot això que per a nosaltres és vida.

Com podem arribar a conèixer les comunitats indígenes?
Els últims anys han arribat molts mitjans i molts periodistes, tant de mitjans privats com d’alternatius, i els hem portat a les comunitats. Només si els portem poden conèixer la situació. Les cases són de branquillons, de fusta, perquè és el que tenim per construir, i no hi ha aigua. Els convidem a que vagin a les comunitats, que també és bonic conviure-hi. La gent indígena et dona el que té, no el que li sobra.

Així que ara està centrada en el projecte del Tren Maia?
No és que no vulguem el desenvolupament, sinó tot el contrari, però que sigui un projecte per a les comunitats. Primer de tot, mai ens van preguntar si volíem el tren, no hi va haver consulta ni per part del govern ni de les empreses. Les coses van començar malament amb aquest projecte que nosaltres diem de mort, i des d’allà vam començar la defensa del territori, de la terra de la qual ens estan desposseint. Molts camperols han perdut les seves terres que han hagut de vendre a un preu molt baix i als que no han accedit les hi han expropiat. Per a un indígena la terra no és vendible, té un valor sentimental molt fort, és el patrimoni dels fills, a més que són terres comunitàries, comunals. S’ha desallotjat a persones que vivien a la vora de les vies del tren que feia mig segle que estaven en desús, moltes famílies portaven més de 30-40 anys vivint allà, els més recents, entre 10-15 anys.

Què s’ha pogut fer?
Tractem d’ajudar amb els empars judicials. El partit del govern federal es va encarregar de desintegrar la gent que estava unida, que havia signat l’empar, i alguns van desistir. Van quedar altres que, gràcies a la demanda d’empar, van aconseguir que el govern els pagués millor per les seves cases. Però la majoria van deixar les seves cases i les van destruir totes. I això va portar a una desintegració de la comunitat. Ni tan sols els van reubicar i molts no sabem on han anat a parar.

La línia ferroviària està afectant mediambientalment?
És una desforestació total, molt greu, i el govern ho sap i no li importa la vida ni dels éssers humans ni dels animals. L’hàbitat dels animals ha canviat. Ja ni passen per on era habitual. És un ecocidi. El Govern ens acusa de pseudoambientalistes als que defensem la terra i els cenotes perquè també estan danyant els cenotes i estan contaminant l’aigua. López Obrador ens va venir a imposar aquest projecte de mort. La Biosfera de Calakmul és un dels pulmons més grans del món i se l’estan carregant. Hi ha moltes conseqüències negatives també socials i culturals. Es perd la llengua. Ha arribat molta gent de fora a treballar i també s’ha agreujat la delinqüència organitzada. Els nostres fills i filles corren molt de perill, perquè hi ha assetjament, manca de respecte, prostitució, drogoaddicció, alcoholisme. Ara estan passant coses que abans no es veien, robatoris, assalts, homicidis. Els feminicidis han augmentat. Aquest projecte ha arribat per destruir-ho tot.

És un projecte de molts quilòmetres?
Sí, d’uns 1.500 quilòmetres. El tren turístic és només una excusa, perquè per al govern i les empreses és el tren de càr_rega, ja que portarà tota la producció fins a Coatzacoalcos i d’allà per vaixell internacionalment. Transportarà petroli, gas, dièsel que són els nostres recursos naturals. I després hi ha el tema del cultiu de la palma africana i la soja transgènica. Tot això són monocultius que estan destruint la terra i contaminant per l’excés de productes químics que fan servir. En una zona de Campeche van fer anàlisis de llet materna i d’orina dels nens i surten amb glifosat que provoca càncer i els nens ja neixen amb defectes. La deforestació i la contaminació està danyant la salut de les persones i s’afegeix al canvi climàtic. Ara s’arriba als 45 graus, deu graus més.

I la deforestació ha estat molta?
Sí, ha estat molta. Als trams on hi havia vies però portaven tants anys sense funcionar, havien crescut arbres i vegetació que ara han arrancat per posar el tren en marxa i on no hi ha línia estan deforestant bastant per construir la línia ferroviària. La zona arqueològica de Calakmul, que és un dels pulmons més grans del món, l’estan destruint amb els seus hotels, amb les seves vil·les, amb l’estació que estan posant. És un caos i és per sempre perquè han posat pur ciment.

Es podrà aturar?
Estem en aquesta lluita. Esperem poder aturar-ho, almenys, en un dels trams. Però serà molt difícil. El govern des d’un principi va dir, plogui, troni, llampegui, el tren va perquè va, i punt. Hem guanyat empars i no respecten les lleis ni la decisió dels jutges. I a més, el tren està militaritzat, és a dir, el treball d’aquests trams, que encara no estan acabats, són trams que els està construint l’exèrcit, és clar, amb les empreses privades. D’Europa hi ha moltes empreses que estan invertint en aquest projecte. L’exèrcit mexicà està aquí perquè el poble no s’aixequi. L’exèrcit també està convivint a les comunitats perquè així les manté controlades. El govern va ser súper intel·ligent en aquest sentit. Ara quan es fan mobilitzacions qui dialoga és l’exèrcit. No pot ser això. Per a què tenim autoritats.

Perfil

Nom: Sara López
Any i lloc de naixement: 1965, Candelaria, Mèxic
Professió: Defensora dels Drets Humans

La Sara ha dedicat tota la seva vida a defensar les injustícies a les quals es veuen sotmeses les poblacions originàries a Mèxic. Des de meitat dels anys noranta forma part del Consell Regional Indígena i Popular de Xpujil i del Congrés Nacional Indígena (CNI). En la seva trajectòria com a defensora dels drets humans, destaca la seva lluita en la Xarxa Nacional de Resistència Civil contra les Altes Tarifes Elèctriques, per la qual va ser detinguda i empresonada onze mesos. Actualment centra la seva lluita contra la construcció del mal anomenat Tren Maia.

Foto: Sara López és una defensora dels Drets Humans que ha viatjat des de Mèxic per explicar la situació en la que es troben les comunitats indígenes maies / Josep Cano