Itinerart tindrà lloc el divendres 9 i el dissabte 10 de juny a la plaça del 8 de març i al Vapor. La temàtica triada per aquest any per l’Escola Municipal de les Arts és El cos com a territori. Un dels projectes que es podran veure serà la cloenda del projecte Comunart, de l’alumnat de tercer de Primària de les escoles públiques de Santa Perpètua. El Percutap, Dansa’t, Teatrots, Corda’t i Venta’t forman part del Comunart, una iniciativa de l’EMA que porta les arts als centres escolars en horari lectiu. L’Álvaro Prats, artista multidisciplinari ha estat l’encarregat de posar el colofó final al programa amb la realització d’una performance que es desvetllarà el divendres 9 de juny en el marc d’Itinerart. En ella, l’alumnat ha viscut tot el projecte de creació i n’ha sigut part. De tot això ens parla l’Álvaro Prats en aquesta entrevista.

Se’t va donar l’encàrrec de fer una proposta per a la cloenda del Comunart, què ens pots avançar?
Una mica el que se’m demanava era una acció de caire performatiu amb uns 175 alumnes del projecte de Comunart. Els objectius eren poder ajuntar-nos els diferents alumnes de les escoles de Santa Perpètua, d’entorns socials diferents i plantejar una acció molt senzilla, però a l’hora simbòlica i que tingués un contingut. Per mi era important conèixer una mica el pensament i l’imaginari dels alumnes al voltant del tema que proposaven: El cos com a territori.

Com van ser els primers contactes amb l’alumnat?
Vaig demanar poder fer una trobada amb els alumnes per poder conèixer també què opinaven i llavors vam veure que era important fer-ho via telemàtica per agilitzar el procés. Ells i elles van fer uns vídeos molt macos responent a la pregunta que jo els plantejava sobre què entenien per cos com a territori. A partir del que van contestar, he destil·lat una mica i he agafat un parell de conceptes a partir dels quals he anat dissenyant una acció que el que fa és mantenir els objectius plantejats tot creant un territori amb accions que tenen a veure amb els quatre elements naturals principals: la terra, l’aigua, el foc i l’aire.

Per què aquest territori?
Des de la meva visió, tan en el territori natural com en el territori corporal humà podem identificar aquests quatre elements així que vam pensar com posar-ho en acció. Aquest és una mica l’eix més conceptual però hi ha un altre eix paral·lel que és l’ús de les pantalles a la nostra societat tal com hem experimentat en el procés de creació de la performance: el fet d’utilitzar el vídeo per presentar-me però a la vegada anar allà perquè em vegin en cos i ànima.

Vincular dos conceptes en una única acció...
Sí, perquè durant l’acció seran enregistrats per uns drons, que després es podran veure a les xarxes.Una mica per entrar en aquest diàleg més contemporani i l’experiència somàtica fenomenològica,cos i ànima en el moment, i l’experiència en pantalla, que poguessin tenir les dues, que poguessin sentir que estan fent l’acció i que després podran veure allò en què han treballat. Aquesta doble mirada en cos i ànima i després en pantalla era un punt, per mi, important.

Tot per fer un final de projecte rodó.
La col·laboració, totes juntes a la plaça del 8 de març, que és un espai nou, podrà ser recordada,quedarà a les xarxes socials i podran tornar i parlar amb les seves famílies sobre allò que un dia van fer. Penso que s’haurà generat una empremta en el lloc que serà recordada per aquests nois i noies i també per la part de la gent que ha fet la feina i els esforços dels participants. El contacte amb ells durant el procés de creació ha estat molt especial. Després serem tanta gent que hem de poder tenir un marc de referència personal important i aquest serà la plaça del 8 de març.

Gràcies a aquesta col·laboració has pogut saber en què consisteix el Comunart. Què n’opines del projecte i per què creus que és important?
Per mi és exemplar i tant de bo tots els ajuntaments de Catalunya poguessin disposar d’aquesta escola i del plantejament que desenvolupa. Per la part que em toca, és absolutament crucial
que els llenguatges artístics arribin a tothom i això és el que fa el Comunart.

Com influeixen les arts en el desenvolupament de la infància?
El fet de poder fer una creació pròpia que no reprodueixi només el que fa el professor és molt important. L’obertura que se li dona a la persona en un moment que pot crear alguna cosa pròpia, a través del llenguatge que sigui, implica uns processos d’autoestima, d’empoderament, de millora de l’autoimatge, de confiança... i a més, també els propis processos de creació treballen la frustració de quan no surten les coses. És un viatge poder fer camí a través de les dificultats i també hi ha un camí propi. D’altra banda tota l’estimulació que es dona des d’aspectes més sensoriomotrius, a aspectes emocionals, efectius, cognitius i simbòlics...

Enguany l’Itinerart tracta el tema El cos com a territori, què t’ha semblat aquesta temàtica?
El tema del cos per mi és fonamental i el marc conceptual per treballar amb nens i nenes de 9 i 10 anys em generava molta curiositat. Quan els preguntava: com esteu treballant això? Què enteneu per cos com a territori? Les seves respostes eren molt interessants, des d’explicar les parts més funcionals del cos (el cos ens mou) a d’altres més poètiques com l’espai per viure. Ha estat una mini recerca antropològica poder escoltar les seves explicacions. El que entenien per territori també ha estat descobridor.

La teva trajectòria s’enfoca a l’ús de la creació dels llenguatges artístics com a eina que serveix per qüestionar-nos i per transformar també els individus. Com s’aconsegueix?
Amb temps. Col·locar-nos sobretot en el sentit de procés. Estem en una societat molt resultarista,
enfocada en els resultats, en els mèrits, en les qualificacions i en les titulacions i es perd el sentit del procés, d’entendre que les coses tenen un procés i dintre del procés de creació et pots frustrar, et pots perdre i tornar, et pots enfadar i pots trobar-te de nou. Si volem trobar alguna cosa nova de nosaltres mateixos hem de posar-nos en aquest sentit de creació.

Com convidaries a la ciutadania a visitar i gaudir d’Itinerart?
Tothom hauria de venir i conèixer el que s’està fent a Itinerart perquè és impressionant. És un projecte que s’estan fent unes coses absolutament precioses i multidisciplinàries, des de fotografia fins a performance, dansa, música... Em sembla que és un esdeveniment prou potent i prou maco on aquella plaça quedarà marcada per les persones que puguin anar a veure-ho. Serà una experiència molt maca com a municipi, com a comunitat, que convido a que la gaudiu.

Perfil

Nom: Álvaro Prats Bertomeu
Lloc i any de naixement: Barcelona, 1975
Professió: Artterapeuta, Artista escènic, Formador en Arts Aplicades a Educació, Salut i Comunitat.

L’Àlvaro Prats és art/Dansaterapeuta, creador independent, performer, actor i ballarí. A més de formador en arts escèniques aplicades a l’educació i la salut, és també docent de Performance i Dansa aplicada al Postgrau i Màster Integratiu en Artteràpia de la Universitat de Girona.Docent de Performance al Postgrau de Teràpies Expressives, Trauma i Embodiment de l’Institut Poiesis; co-creador del projecte Educació Física Creativa; Màster en Artteràpia; Postgrau en Expressió i Comunicació en la Pràctica Socioeducativa, entre d’altra formació.

A Santa Perpètua l’Álvaro Prats ha rebut l’encàrrec de dissenyar la performance que clourà el projecte ComunART, amb l’alumnat de tercer de Primària de les escoles públiques de Santa Perpètua. Serà en el marc de l’Itinerart, el proper dissante 10 de juny.

Foto: L’artista multidisciplinari Álvaro Prats serà l’encarregat de cloure amb l’alumnat participant el projecte del’EMA Comunart / Vanesa Jiménez