L'escultura en homenatge a Joan Miró, situada a la rotonda que porta el nom de l’artista, celebra el seu 30 aniversari. El 6 de març de 1994, amb motiu de l’Any Miró per commemorar el centenari del naixement del pintor, es va inaugurar L’arc d’una ferida de lluna, un projecte dirigit per l’artista molletà Cesc Bas i en el que van treballar els perpetuencs Elies Camarena, Marta Casanovas, Maria Sierra Gillué, Rubén González, Joan Masip, Eva Sans, Lluis Solà i Elisenda Ventura.

L’escultura presideix avui en dia la rotonda del Miró, situada entre l’avinguda de l’Onze de Setembre i el passeig de la Florida i es va inaugurar en el marc de la Festa Major d’Hivern. Al voltant d’aquesta escultura van treballar tot un grup de joves artistes locals que van poder començar a expressar les seves inquietuds.

L’arc d’una ferida de lluna consisteix en un monòlit d’uns 12 metres d’alçada i 1 metre d’amplada fet amb formigó. A dalt hi ha un arc metàl·lic, amb una mitja lluna i una bola esfèrica, símbols emprats habitualment per Miró. A uns set metres d’alçada es troba la cara de l’artista de dos metres i mig d’alçada, feta amb ferro forjat, amb la inscripció 1893-1993, dates que fan referència al centenari del naixement de Joan Miró.

Els materials utilitzats a l’obra van ser formigó blanc, ferro (acer 111), acer galvanitzat, fibra de vidre, pintura plàstica, esmalts antioxidants i rajola.L’escultura va formar part de la programació de l’Any Miró i va assistir a la inauguració el comissari de l’Any Miró, el perpetuenc Vicenç Altaió.

Mapa del Patrimoni Cultural

L’escultura figura en el Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Perpètua, redactat per la Diputació de Barcelona, que destaca que el monòlit central està suspès en l’aire per una biga de ferro amb quatre barres: el pintor universal i cosmopolita té els peus íntimament enfonsats en una terra amb la qual se sentia molt lligat. Una aresta amb una motllura de tall clàssic s’associa al 1893, any del seu naixement. Diferents fractures del volum mutilen les superfícies planes, i indiquen la ruptura estètica que suposà l’obra mironiana a partir de 1929. Grafismes en baixos relleus i acolorits recorden una iconografia que ha estat popularment acceptada. El bust de l’artista identifica l’homenatjat i li dóna una presència constant i transparent. Un arc monumental que travessa l’escultura recull dos elements omnipresents en la seva obra, una lluna i una esfera.

Foto: Imatge d'arxiu de l'escultura L'arc d'una ferida de lluna / L'Informatiu