Entrevista - Centre Especial de Treball GSIS
Roser Ferré i Jordi Bautista temen les conseqüències socials si l’Estat retira les subvencions. A Santa Perpètua, GSIS (Grup de Serveis d'Iniciativa Social) hi té un Centre Especial de Treball (CET) amb dues activitats econòmiques: l'empresa de jardineria GSIS Verd i l'Hípica de Can Taió. Donen feina a persones amb discapacitat intel·lectual. Actualment hi treballen dos mossos de quadra i catorze jardiners. Amb l'anunci de l'Estat espanyol de retallar un 57% les partides en Polítiques Actives d'Ocupació, es posaria en perill la feina d'aquests centres. L'Ajuntament de Santa Perpètua, davant d'aquesta retallada, va aprovar per unanimitat, al Ple del 20 de juny, una proposició de suport als CET que insta als governs a "promoure accions de protecció per als col·lectius més vulnerables" i on es compromet a la contractació pública de serveis d'aquests centres.
Què us suposa que retallin un 57% els ajuts?
Roser Ferré (R.F.): amb aquesta subvenció es cobreix una mica més de la meitat del sou dels treballadors del Centre Especial de Treball (CET) i l'altra meitat l'ha de generar el peó. Són persones amb discapacitat intel·lectual que necessiten un acompanyament. Posem els mitjans perquè els peons jardiners puguin desenvolupar la seva feina. No som una entitat amb ànim de lucre, no ens podem inventar uns beneficis, som els agents socials que fem que aquestes persones puguin sortir cada dia a treballar. Aquest és el servei social que fem. Si no hi ha la subvenció, no podrem oferir l'ocupació i qui té la responsabilitat és l'Estat.
I sense aquesta inserció...
R.F.: és tan dramàtic... Si finalment l'Estat espanyol aplica la llei que retalla les subvencions, les conseqüències socials seran devastadores. No només és negar l'ocupació a un col·lectiu que sabem que li és imprescindible que treballi per fugir de la marginalitat i per la seva salut mental, és negar-los un dret.
De què s'encarrega el Centre Especial de Treball?
R.F.: pel que fa al CET tenim la part de jardineria i la d'hípica. Hi ha alumnes que acaben la formació a la nostra escola i que els podríem contractar.
Jordi Bautista (J.B.): en el cas de GSIS Verd ens encarreguem de la part de jardineria. La tasca que fem és bastant dura. Som una entitat, però hem de funcionar com una empresa. Podem dir que sobrevivim, que avui en dia és un triomf. Fem tasques de jardineria de tot tipus, bàsicament manteniment. Treballem en un 60% per a clients privats i la resta per a serveis públics.
Quin objectiu té un Centre Especial de Treball?
R.F.: l'ideal seria que aquests nois i noies poguessin treballar a empreses ordinàries, però la realitat és que cada vegada és més difícil aquesta integració laboral. L'objectiu és la inserció, donar ocupació a persones amb discapacitat. Tenir una feina és imprescindible per a tothom, però les persones amb discapacitat difícilment sense feina podran desenvolupar un vida amb dignitat. Si la feina dignifica, a aquest col·lectiu encara els dignifica més.
Creieu que el mercat rebutja els discapacitats?
J.B.: en aquests últims anys, tot i que les empreses també tenen avantatges econòmics, hem comprovat que valoren la feina d'aquestes persones. Són treballadors que a vegades hi posen més interès i tot, perquè per a ells és un gran repte aconseguir un lloc de feina.
R.F.: les empreses amb més de 50 treballadors han de contractar gent amb discapacitat per llei i abans hi havia molta gent que difícilment la complia. Ara si més no, les empreses saben que existeix aquesta llei. Actualment, sí que hi ha empreses que potser no tenen discapacitats contractats, però que contracten serveis a empreses com la nostra.
És contradictori que s'obligui a contractar-los i que alhora retallin recursos dels centres de treball...
R.F.: sí, les empreses han de complir la llei i cada vegada demanen més serveis als CET. Si la subvenció per als Centres es retalla o es congela, que som qui realment podem donar ocupació en un moment com l'actual, no podrem fer aquesta inserció...no té cap sentit. Jo espero que el govern del PP rectifiqui aquesta mesura.
I la Generalitat què farà?
R.F.: vam arrencar un compromís de la manifestació que vam fer a Barcelona, després de l'anunci. Érem 15.000 persones a l'Arc del Triomf. El conseller de Benestar i Família es va comprometre a que on no arribés l'Estat arribaria la Generalitat. Com a mínim podrem mantenir els llocs de treball. Però no en podrem crear de nous i és un drama. Això a nivell social és terrible.
Per què creieu que s'ataca al col·lectiu discapacitat?
J.B.: s'han tocat tots els sectors i quedava aquest; i com és un sector vulnerable...Penso que és una qüestió de números i alhora una gran falta de sensibilitat.
R.F.: és una clara política de dretes. No interessa aquest col·lectiu. En mesos s'estan destruint polítiques socials que era impensable que acabarien tocant-se. És terrible. Quina societat és la que maltracta al més feble? És una societat malalta per definició; qui no té cura dels seus infants, dels seus vells, dels seus malalts, dels seus discapacitats, no és una societat del benestar és una societat perversa i malalta.
Es donen casos de famílies on només entra el sou d'una persona amb discapacitat?
J.B.: sí, sí, a l'empresa tenim quatre casos on els joves són els únics de la família que treballen.
R.F.: perquè vegis la importància que té que no només tinguin feina sinó que la mantinguin. Jo faria una crida a les empreses de Santa Perpètua que tinguin en compte que som un Centre Especial de Treball del municipi,que fem una feina ben feta, amb persones qualificades, i nosaltres els podríem fer les feines de jardineria.
L'Ajuntament de Santa Perpètua va aprovar al Ple de juny una proposició que us dóna suport.
R.F.: està bé que els polítics estiguin al costat d'iniciatives de la societat civil. És important veure que l'Ajuntament és sensible i que està en contra de les polítiques nefastes que s'estan generant des de l'Estat. Arrencar el compromís de tot el Consistori per a nosaltres és molt important. És absolutament imprescindible treballar plegats. Espero que aturin aquesta mesura, perquè sinó serà el final de l'ocupació, de la inserció i de l'autonomia de les persones amb discapacitat.
Quin futur voleu per al vostre Centre?
J.B.: que acabessim d'afiançar l'empresa, dins del món competitiu de mercat. Trobar el nostre lloc. Penso que ho aconseguirem.
R.F.: la carta als reis és tenir feina, llavors podrem donar formació, ocupació, millorar les metodologies, créixer i acabar donant feina a totes les persones amb discapacitat, amb un perfil jardiner. Imagina com és la nostra gran carta als reis! I que la hípica sigui un referent de l'equitació i que cada vegada hi hagi més usuaris i que ens permetés ocupar més mossos de quadra. Per exemple, aquest any de l'Escola Barcanova han sortit els primers mossos del PQPI i els podríem donar feina.
Cap dels dos heu desitjat la subvenció.
R.F.: això ho donem per fet! Nosaltres no tenim la responsabilitat de donar feina a les persones amb discapacitat, la nostra és donar un bon servei i un bon acompanyament, però crear el lloc de treball és cosa de l'Estat. Si ens treuen la subvenció, serà la llei de la selva, però nosaltres no ens quedarem callats. La farem grossa. Som tan conscients que estem fent una feina amb sentit i absolutament necessària... Als anys 40 les famílies es van associar perquè aquests nois i noies havien de formar-se, tenir un lloc de treball, i van ser les famílies les que van crear aquests centres especials i ara és l'administració que ha d'assumir la responsabilitat que li toca. I obviar això, seria tornar enrere i anul·lar aquests anys de lluita.
Què serà d'ells si no tenen feina?
R.F.: espero que se'n desdiguin perquè amb les retallades no només fan mal als centres de treball i als discapacitats, sobretot fan mal a la societat. Ho veurem al carrer, als centres de salut mental, ho veurem a les presons; una persona amb discapacitat que no tingui feina vol dir que no pot ajudar a la família, que estarà al carrer, que no tindrà l'acompanyament. Per un col·lectiu tan fràgil el que els estructura és el seu lloc de treball, sinó només tenen accés a un àmbit marginal.Tenen molt poques possibilitats d'aconseguir feina si no és en un Centre Especial de Treball.
Foto: Roser Ferré, directora de l'Escola Barcanova i dels serveis de GSIS de Santa Perpètua, i Jordi Bautista, director tècnic de GSIS Verd, al Castell de Can Taió, on l'entitat fa 20 anys que forma i dóna feina a discapacitats / Josep Cano
