Entrevista - Entrevista
Fa dos anys, la Maria Isabel Brunet i la Maria Magdalena Mercadé, mestres de l'Escola Tabor de Santa Perpètua de Mogoda, van decidir recollir en un llibre les experiències que, com a educadores, havien viscut al llarg dels seus anys de professió. Sota el títol Nena, no siguis mestra! aquestes professionals testimonien una sèrie d'històries reals viscudes a les aules de l'escola que reflecteixen el dia a dia al centre i l'espontaneïtat, originalitat, singularitat i innocència dels infants. El dimecres 16 d'octubre, la Biblioteca Josep Jardí acollirà la presentació del llibre a partir de les 19.30 h i les autores hi seran presents. "Les vides dels mestres mai no poden ser avorrides", escriu al pròleg del llibre Jaume Cela i, certament, les pàgines d'aquesta publicació testimonial entreveuen que els mestres tenen poc temps per avorrir-se.
El relat comença quan una de les autores era petita i jugava a fer de mestra. Sempre heu volgut dedicar-vos a l'ensenyament?
Maria Isabel Brunet (M.I.B): Sí, som mestres per vocació, sens dubte. Ser mestra és una de les tasques més engrescadores que hi pot haver.
Per què decidiu escriure aquest llibre?
Maria Magdalena Mercadé (M.M.M): Els mestres sovint diem 'això que em passa dóna per escriure un llibre!' i en el nostre cas ho hem materialitzat! Mai no ho havíem llegit de ningú!
(M.I.B): Sovint vius experiències en el dia a dia que et fan pensar 'qui m'ha manat ficar-m'hi aquí' i penses no saber com solucionar un problema perquè ningú no t'explica durant els anys d'universitat que els nens són impredictibles, espontanis i originals i tot això és el que hem volgut reflectir al llibre que hem publicat.
Com afronta una mestra situacions singulars a les aules?
(M.I.B): Amb estimació cap a la nostra feina i cap als infants i també amb un component de sort! Però la veritat és que l'experiència també et dóna més recursos per superar situacions singulars.
(M.M.M): ...i sovint aquestes solucions no poden ser meditades, han de ser espontànies perquè exigeixen reaccions urgents i improvisades i per fer això s'ha de recórrer a l'experiència. Els coneixements i el temperament de cadascú també ajuda.
La lectura de tot el relat també evidencia l'evolució de l'ensenyament. Des de les fitxes a les aules fins a la introducció de les noves tecnologies a les classes. De quina manera, sota la vostra percepció, ha canviat l'educació?
(M.M.M): L'escola és el reflex de la societat i l'escola canvia tant com canvia la societat, des del concepte que es té de l'escola fins a la necessitat de la mateixa escola. És com el paper del mestre, que també ha evolucionat.
De quina manera?
(M.I.B): La nostra societat està molt motivada pel canvi i la innovació i acostuma a refusar l'autoritat i el valor de l'experiència i tot això es trasllada a l'escola. La relació emotiva i sentimental amb l'alumne és molt important en l'educació. Els mestres no només transmetem coneixements sinó que també transmetem estimació, curiositat, responsabilitat i valors.
Com han estat aquests anys d'experiències i vivències a l'escola?
(M.I.B): Per a mi, l'ensenyament ha estat la meva vida, he après molt ensenyant i m'ha omplert molt. La meva experiència ha estat com un intercanvi de vides, jo he aportat coses als infants i ells també m'han donat molt.
(M.M.M): Ha estat una tasca molt maca i engrescadora però també crec que és una feina complicada i cansada a nivell físic. A més, penso que el fet de ser mestres et fa percebre la vida de manera diferent. Diuen que els mestres són mestres tota la vida, jo ja estic jubilada, però encara em sento mestra.
Actualment, es viuen moments difícils per a l'ensenyament que impliquen menys recursos i canvis de models educatius. Com veieu el futur més pròxim en aquest sentit?
(M.I.B): La situació a l'escola és diferent ara, hi ha més diversitat i noves situacions i ens trobem que les hem de canalitzar amb menys recursos. L'augment de ràtios és una experiència ja viscuda però la diversitat de les aules ara és diferent.
(M.M.M): Des que sóc mestra he passat per molts canvis legislatius i maneres de fer. La societat cal que es calmi una mica i deixi treballar l'escola amb tranquil·litat. El canvi de lleis és un continu i penso que a l'escola se l'ha volgut valorar com si fos una fàbrica o una empresa privada i això no és així. Estic en contra de les valoracions als nens perquè no es pot aplicar els valors empresarials a infants. És cert que han d'adquirir coneixements, però hi ha molta varietat de nens a l'escola i no els podem valorar a tots igual amb l'objectiu que surtin tots iguals, perquè no ho són.
Cada infant és un món...
(M.M.M): Exacte! Tots els nens tenen l'obligació d'anar a l'escola i per això s'ha de pensar en una escola per a tothom, no només per a un 'nen tipus', perquè no hi ha 'nens tipus'. I aquest és el problema: pensar que tots els nens han de ser vàlids per ser enginyers, per exemple. No es pot pensar en una escola així. S'ha volgut dissenyar sempre una escola que posa molt el pes en els continguts teòrics quan en realitat s'han de potenciar altres aspectes.
Penseu que quan es legisla sobre educació es pensa en l'educació?
(M.I.B): Molta de la legislació respon a una ideologia política. La prova és que un determinat partit fa un tipus de llei i un altre partit en fa un altre tipus de llei d'educació. Els nens són els mateixos, al mateix país, al mateix lloc. No vull fer una crítica, però sembla que les lleis no es facin pensant en l'educació perquè intervenen molts factors polítics. Mirem a les Illes Balears, com es pot planificar una llei sense que els treballadors que l'han d'aplicar no estiguin d'acord?
Al vostre relat hi ha moltes vivències i molt diferents, des de l'espontaneïtat dels infants, que sovint treuen els colors als grans, a situacions més complexes. Amb quin d'ells us quedeu per explicar als lectors de l'Informatiu?
(M.I.B): Una bona anècdota per explicar és la tranquil·litat que sentim els mestres en arribar d'una excursió i veure que som els mateixos que hem marxat. No crec que sigui alguna cosa que les famílies hi pensin, però per a les mestres és tota una tranquil·litat.
(M.M.M): A mi, m'agradaria destacar un proverbi Africà que diu que per educar un infant cal tota la tribu i és exactament això. L'educació ha de ser una feina que s'ha de fer des de l'escola i les famílies. Si l'escola i les famílies van en direcció contrària, tenim un problema.
Si es pogués tornar enrere per tornar a començar, triaríeu la professió de mestre de nou?
(M.M.M) i (M.I.B): Sí.
Diríeu a un infant que juga a ser mestre, nen/a no siguis mestre/a!?
(M.M.M): Li diria; si no estimes els nens, no siguis mestra/e.
Foto: Maria Isabel Brunet (esquerra) i Maria Magdalena Mercadé (dreta) són les autores del llibre de testimonis Nena, no siguis mestra! que es presentarà el dia 16 a la Biblioteca / Josep Cano
