hola

Aina Costa retratada al Parc Municipal.

L’Aina té 27 anys i es dedica a la fotografia i a la creació de contingut per a xarxes socials. Es considera una persona inquieta, força tossuda, molt alegre i molt compromesa amb la gent que estima. Ha viscut sempre a Santa Perpètua excepte un any i mig que va marxar a Estats Units. Li encanta viatjar i quan li preguntem el destí dels seus somnis diu que no pot triar entre Argentina, Austràlia i un safari per l’Àfrica.

Què és el que més t'agrada de Santa Perpètua? Jo treballo a Barcelona. Per tant sé el que és estar a Barcelona tot el dia, i el moviment i els cotxes. I en canvi, arribes a Santa Perpètua i hi ha com una calma, no? No sé si em veig vivint tota la vida al poble. Ara mateix no sé si em veig vivint tota la vida a Catalunya. Però sí que és veritat que potser al final, Santa Perpètua és casa. Llavors tornes a ser a Santa Perpètua i tornes a casa teva, amb el bo i el dolent del poble.

I què és el dolent? La mentalitat aquesta de poble que fas algo i tot el poble se n'assabenta. A mi aquestes coses em fan molta mandra.

Per què vas marxar? Estava aquí i no tenia molt clar el que volia fer. Tenia ganes de viure a un altre país i vaig decidir marxar d'au pair, que és anar a viure amb una família i mentre cuides dels fills pots estudiar i disfrutar del país. Em va ajudar moltíssim a créixer com a persona, a valorar les coses. Va ser una experiència increïble. Vaig estudiar periodisme i fotografia a dos de les millors universitats dels Estats Units i el meu dia a dia bàsicament era estar amb els amics i viatjar. Vaig viatjar moltíssim!


Tria una cançó

Aina Costa a punt per escoltar la seva cançó

Forever Young - Alphaville (1984): “És la meva cançó preferida des que tinc deu anys i m’ha acompanyat amb tots els amics del poble durant una època molt maca de la nostra vida, que era quan teníem 15 i 16 anys. M’identifica bastant”


Què t'aporta viatjar? M'aporta una felicitat absoluta, amb tot el procés del viatge, quan busques el destí, quan mires on et quedaràs, com serà aquest viatge... Cada viatge és diferent. Descobreixes llocs, persones, cultures... I tot això realment em fa créixer, em fa evolucionar.

Quins són els viatges que més t'han marcat? Un va ser Tailàndia hi vaig anar amb vint-i-dos anys amb la meva millor amiga i allà va ser on vaig descobrir que realment hi havia molt món per visitar i que no em podia quedar només aquí al poble. I l'altre va ser al Líban on vaig marxar com a voluntària amb una ONG que es diu Alkaria i era un projecte conjunt amb l'Ajuntament de Santa Perpètua. Vam marxar a un camp de refugiats.

Que dur. El més dur realment era veure-ho en primera persona. Estem acostumats a veure-ho tot a la tele. Un cop poses el peu a dintre el camp de refugiats te n'adones de que sí que és real i que hi ha nens que tenen vuit anys i que el seu futur s'ha acabat allà, que no sortiran mai del camp de refugiats, que no tindran un futur com tens tu i que creixeran envoltats del que tenen allà, sense oportunitat de res més.

Què no falta mai a la teva maleta? Un llibre i la càmera de fotos. Porto una digital i una analògica a tot arreu.

Una altra de les teves passions. Va començar com un hobby i llavors als Estats Units vaig decidir estudiar fotografia. Em cridava l'atenció i he tingut la gran sort que al tornar ho he començat a portar al meu àmbit laboral.

T'agrada la teva feina? Em dedico a gestionar xarxes socials de marques i faig tot el procés creatiu, des de les fotografies fins a penjar el contingut o la creació de reels i vídeos... És una feina 24/7 durant els 365 dies de l'any. Treballes durant tot el dia, però també té una part agraïda. És una feina supernova i que no para mai. Crec que encaixa bastant amb la meva personalitat perquè soc una persona súper inquieta.

Una frase amb la que et sentis identificada. If not me, who. Is not now, when. Que vol dir: si no jo, qui? I si no ara, quan. La va dir una actriu que es diu Emma Watson, en un discurs sobre el feminisme i crec que és bastant la meva filosofia de vida.

Potser hi ha coses que en el seu moment no les hauria d'haver fet com les vaig fer, però també em van servir per ser millor persona i per canviar.

Què et fa feliç? Crec que la meva felicitat comporta totes les persones que tinc al meu costat.

I què no et faci feliç? La hipocresia. No m'agrada gens. Tampoc suporto la gent que t'intenta imposar un pensament. Soc una persona bastant tossuda, amb molt de caràcter, i penso que cadascú té la seva realitat i la seva manera de veure i viure les coses i tu no has d'imposar res a ningú.

Quin és el teu somni? Viatjar per tot el món, tot el que pugui. Veure tots els països que em falten per veure i descobrir noves cultures, conèixer gent...

Què en pensa la teva família de que siguis tan cul inquiet? Tinc la sort que els meus pares són molt viatgers i amb ells he viatjat molt. En el moment en què vaig dir vull marxar, la meva mare va ser com: “no, la meva nena se'n va viure fora”. Però de seguida va ser: “marxa i sigues feliç i disfruta i coneix”.

Quines són les persones més importants a la teva vida? Ara mateix et diria la meva iaia. La veig cada dia i realment em fa feliç. Ens barallem molt perquè som molt iguals. I també és veritat que sense la meva germana o els meus pares jo realment no seria res. Vull dir els meus pares ho han fet tot per mi i tinc la sort de que visc amb ells encara i tenim una relació super bona, que els puc explicar qualsevol cosa i és molt guai poder tenir aquesta relació amb els teus pares.

Com et veus d'aquí a deu anys? Doncs d'aquí a deu anys em veig bastant com ara. No tinc intenció de moment ni de casar-me, ni tenir fills. I em veig treballant. Em veig viatjant. Em veig disfrutant amb les persones que estimo i viatjant.

Te'n penedeixes d'alguna cosa que hagis fet a la vida? Com he dit soc una mica tossuda i penso que totes les accions que faig en el seu moment són per alguna cosa. Això fa que penedir-me, no, però sí que ara amb perspectiva i amb futur, potser faria les coses una mica diferent.

Tot són aprenentatges. Exacte! Potser hi ha coses que en el seu moment no les hauria d'haver fet com les vaig fer, però també em van servir per ser millor persona i per canviar.

Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.

Foto: Angélica Álvarez / Nil Ventura.

Portes Enfora és un projecte de l'Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.

 

 

0
0
0
s2sdefault

Altres la Contra

Armghan Khan: “No vull viure amb por. La vida és difícil i ho  seria encara més”
14 Jul 2022 19:58 - AdministratorArmghan Khan: “No vull viure amb por. La vida és difícil i ho seria encara més”

El seu nom és Muhammad Armghan Khan, però tothom li diu Khan. Va néixer a Lahore, una ciutat gran, [ ... ]

Rafael Arco:
30 Jun 2022 12:08 - AdministratorRafael Arco: "M'està costant jubilar-me perquè no vull marxar d'aquest món d'infants"

Té 66 anys i va arribar a Santa Perpètua l'any 78 des de Montefrío (Granada). Diu que en néixer [ ... ]

Liliana Antich:
15 Jun 2022 13:23 - AdministratorLiliana Antich: "El més important per a mi és envoltar-me de gent bonica i que m'estimi"

De mare catalana i pare argentí, amb una filla mig mexicana i una iaia sevillana, la Liliana presumeix [ ... ]